Resultats de la cerca

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…

Introducció Finestra de la sala capitular del monestir de Santes Creus La sobrietat i la simetria compositiva confereixen a aquesta finestra trets típicament cistercencs L’arquitectura del Cister encara arrossega part de l’herència de l’art romànic, però conté ja plantejaments nous que van molt més enllà i que s’acosten al gòtic En aquest cas, l’amplada de la llum i l’esplandit, que cerquen augmentar la lluminositat, contrasten amb el manteniment de l’arc de mig punt, que tant caracteritza el romànic R Manent Els monestirs de la nostra terra, com tants altres monuments, tenen uns valors…

Situació Vista general d’aquesta ermita, envoltada avui per altes i desproporcionades construccions modernes ECSA - E Casas La capella és situada a la Marina de l’Hospitalet, al SE de la moderna barriada de Bellvitge Hi ha un brancal de l’autovia de Castelldefels que hi porta MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF256779 Història El lloc pertanyia al terme de la parròquia de Provençana i estava enclavat dins la partida de Banyols És documentat per primer cop el 995, en la venda que féu Elo, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa d’un camp de prat al lloc dit Lobergadello…

En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…

Situació Fragment de l’absis romànic, únic testimoni que ens ha pervingut de la construcció primitiva de l’església F Tur El nucli del poble de Monells és dividit en dos sectors pel curs del Rissec, un afluent del Daró que davalla de les Gavarres, de règim torrencial Al marge dret del rieral s’estén el “barri del Castell” conjunt arquitectònic d’interès i a l’esquerra el “barri de la Riera” o de l’Església En aquest darrer i al seu extrem nord-oest hi ha l’església parroquial de Sant Genís de Monells Mapa 334M781 Situació 31TDG998473 Per Monells passa la carretera local de Corçà a Bordils,…

Les diverses formes de vida religiosa configuren l’arquitectura durant els segles del gòtic els ordes religiosos, masculins o femenins, i els seus habitatges —monestirs o convents— el món de les catedrals, considerades la màxima expressió de l’arquitectura gòtica les parròquies urbanes i també les capelles o les petites esglésies rurals Les necessitats i les particularitats pròpies de les diverses formes de vida religiosa donen lloc a la diferenciació de diverses tipologies d’esglésies i també generen a l’entorn d’aquestes i dels espais dedicats al culte moltes altres construccions que d’una…

Anomenada antigament Força de Goscons, es troba a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mitjà de la vall de Goscons És de planta quadrada, teulada de quatre vessants i consta de dos pisos i golfes El portal és adovellat i al damunt hi ha una important finestra coronella La resta de finestres, moltes amb espitllera, són gòtiques d’arc conopial amb carasses i blasons a les mènsules Aquesta casa forta, fins al segle XVII, es componia d’un edifici central protegit per espitlleres i matacans i flanquejat per dues torres rodones, de les quals queden únicament els fonaments, ja…

Fou fundada el 1892 pel banquer Pau Gil i Serra , que deixà un llegat de quatre milions de pessetes per a la construcció d’un hospital model que portés el nom de Sant Pau Hom comprà uns terrenys al Guinardó, i encarregà el projecte a Lluís Domènech i Montaner , el qual planejà un complex de 46 edificis 1901 Iniciades les obres el 1902, l’edifici principal fou acabat el 1909 El 1911 s’havien bastit vuit edificis i s’havia esgotat el llegat Es féu càrrec de l’obra, aleshores, l’administració de l' Hospital de la Santa Creu , i el centre es denominà Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Sorgiren…

Hom creu que representava una muntanya que unia la terra amb el cel, el camí que emprava la divinitat per a visitar el seu temple Bé que apareix clarament documentat en la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, els seus orígens potser són molt anteriors per a alguns, es remuntaria al període protohistòric 3100-2700 aC i ja hauria estat plenament en ús durant el període sumeri antic 2700-2371 aC És, en qualsevol cas, un producte del poble sumeri Des d’un punt de vista arquitectònic, el zigurat consta bàsicament d’un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits Emplaçat sobre una gran…

Situació Restes de la capella, situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò ECSA – M Anglada Les restes de la capella de Sant Pere són situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò, al peu del Serrat de Calderot i prop del torrent de Sendés en una cota de 1 100 m Són difícils de trobar perquè són en un lloc emboscat Mapa 34–10215 Situació 31TCG646943 Per anar-hi cal agafar la pista que du a Solanell des del poble de Castellbò fins a trobar una bifurcació a la dreta, al cap d’1,8 km, indret on es troba el Mas d’en Pere hom continua fins a arribar a un prat per on passa una…