Resultats de la cerca
Es mostren 1155 resultats
L’aprofitament dels recursos animals als boscos monsònics
L’activitat cinegètica No es pot dir que els boscos monsònics tinguin una fauna pròpia Moltes de les espècies que en són exclusives són petites, amb mobilitat limitada i escassament valorades pels caçadors En aquest hàbitat, les espècies salvatges caçades per a la subsistència o bé pels caçadors professionals són una part d’aquelles mateixes explotades en les àrees de terra baixa dels boscos plujosos, principalment ocells grossos i mamífers que es mouen lliurement entre aquest i altres ambients La cacera a la Mesoamèrica monsònica El bosc estacional de l’Amèrica Central s’estén pel vessant…
bestialitat
Psicologia
Relació sexual d’un ésser humà amb una bèstia.
En l’antiguitat els pobles egipcis, els cananeus i possiblement també els babilonis, consideraven la bestialitat com una pràctica perversa El poble d’Israel la castigava amb la mort de la persona i de l’animal Per contra, en algunes tribus antigues de l’India les relacions sexuals amb animals domèstics i de caça constituïen un ritu de fertilitat La bestialitat restà reflectida en la mitologia hindú, en la literatura sànscrita i en l’escultura Pagoda Negra de Konarak, alguns temples de Bhuvaneshvar Actualment, i des del punt de vista psiquiàtric, és considerada una perversió…
gestió forestal
Silvicultura
Conjunt d’actuacions sobre el territori forestal orientades a aprofitar-ne els recursos.
Darrerament, als criteris tradicionals d’explotació dels boscs per exemple, l’obtenció de fusta hom n'hi ha afegit de nous, com l’ús recreatiu caça, pesca, turisme, recollecció de bolets i social manteniment de la diversitat biològica, els sòls i els recursos hídrics El procés de Hèlsinki, iniciat el 1990, defensa la importància d’un desenvolupament forestal de tipus sostenible a tot Europa, capaç de garantir el manteniment de la diversitat, la productivitat i la capacitat de regeneració dels boscs del continent Les resolucions d’aquest procés, signades per 31 països, són sotmeses a una…
trompa
Trompa
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, de metall (llautó, bronze o argent), que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.
N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en…
al·literació
Literatura
Repetició, volguda o no, d’uns mateixos sons (no sempre d’unes mateixes lletres), sovint al començament de dos o més mots consecutius o situats a curts intervals.
Així, en català, es pot donar amb paraules com caça, sol, bassa, ciri L’alliteració, com a procediment musical primitiu, que el poeta feia servir per a mantenir l’atenció de l’auditori o influir sobre aquest, apareix ja a la literatura grega i, sobretot, a la llatina, i es confon, de vegades, amb l'onomatopeia La funció, en canvi, que tingué a l’antiga poesia germànica i escandinava, fou més important, ja que constituí un dels elements bàsics de llur mètrica Bé que hom la troba en la prosa —on, quan és involuntària, sol esdevenir un defecte cacofònic— i també a l’aforisme, al…
Francesc Xavier Lozano Fernández
Caça
Caçador.
És soci de les societats de caçadors de Constantins, de la vall de Llémena, i de Sant Gregori, a la qual representa en campionats de recorreguts de caça i Compak Sporting Ha guanyat títols importants, com el Campionat de Catalunya RRCC 2003, 2007, el subcampionat de la mateixa competició 2008 i la Copa Generalitat 2002, 2003, 2004 En Compak Sporting també ha estat campió de Catalunya 2006 i de la Copa Generalitat 2007 En el Campionat d’Espanya fou subcampió en la categoria d’equip de clubs 2005, 2007 També formà part de l’equip que quedà campió del món de clubs 2005 i…
Ramon Mayench Calvet
Esport general
Àrbitre i dirigent esportiu.
Fou campió dels 100 m llisos i subcampió dels 1500 m del trofeu Juventudes en la categoria juvenil 1961 Durant els anys 1968 i 1969 fou àrbitre estatal de voleibol i àrbitre provincial de bàsquet Fou president de la Federació de Tir al Plat de Lleida 1972-74, president de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça 1981-07, i president de la mateixa federació, i vicepresident de l’espanyola 2007-09 També fou delegat per Catalunya a Mutuasport 1981-09 La federació catalana el nomenà president honorífic 2009, i també és membre honorífic de la federació territorial…
Fortificació de les Valls (Biosca)
Art romànic
Aquesta fortificació era situada al Tossal Gros, un turó força destacat que serveix de partió als termes de Sanaüja i de Biosca En el punt més alt hi ha les restes d’una estructura rectangular que sembla correspondre a una cabana moderna o un punt de caça i que aprofita algunes de les pedres treballades irregularment que estan escampades al seu voltant El fet que també aparegui algun fragment de ceràmica grisa, juntament amb la seva privilegiada situació, permet evidenciar que en aquest indret hi hagué una fortificació o torre de guaita que degué servir d’enllaç visual…
Glòria Sangenís Vaqué
Esports de tir
Arquera.
S’inicià amb arc recorbat de caça a l’Associació Esportiva Arc Meridiana l’any 2002 Posteriorment ingressà al Club Arquers del Papiol El seu primer èxit fou la consecució del Campionat de Catalunya de recorregut de bosc amb arc recorbat 2003, títol que obtingué en diverses ocasions També fou campiona d’Espanya de recorregut de bosc amb arc recorbat 2004 i amb arc recte 2008, 2009, i diverses vegades campiona d’Espanya per equips amb la selecció catalana En l’àmbit internacional, fou subcampiona del món de recorregut de bosc amb arc recte 2007 També fou medalla de plata per equips…
tasmanià | tasmaniana
Etnologia
Individu d’un poble, avui extingit, considerat una subraça dels pobles melanèsids, que habitava l’illa de Tasmània.
Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge cultural, el xoc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina