Resultats de la cerca
Es mostren 590 resultats
associació d’estels
Astronomia
Agrupació d’estels d’un mateix tipus espectral en una zona relativament reduïda de l’espai.
Aquest concepte és degut a l’astrofísic Ambartsumian, que descobrí, el 1947, que gairebé tots els estels coneguts del tipus T Tauri es troben en dues regions molt reduïdes Taurus-Auriga i Àguila-Serpentari Més endavant observà que els estels del tipus O i B estels calents també tendeixen a agrupar-se, i descobrí més de 20 grups d’aquesta mena Les associacions estellars difereixen radicalment dels conglomerats la densitat d’estels en un conglomerat és molt superior a la mitjana del camp estellar que l’envolta contràriament, la densitat d’una associació és petita comparada amb la del camp Les…
Sant Esteve de Vila-ramó (Gaià)
Art romànic
Situació Aquesta església corona un turó que es dreça prop del mas Vila-ramó en un indret conegut per la Vall, a la banda nord-oriental del terme Long 1°55’49” - Lat 41°56’52” S’hi va per la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 11,7 de l’esmentada carretera, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una pista que, passant per Sant Bartomeu, mena al fossar de Vila-ramó, prop del qual s’alça l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, a la vall del Vila-ramó La seva funció anà descendint de parròquia a sufragània…
Prolapse rectal
Patologia humana
És anomenada prolapse rectal la protrusió del recte, l’última porció de l’intestí gros, cap a l’exterior de l’organisme, a través del conducte anal El prolapse rectal se sol produir a conseqüència d’una contracció deficient dels esfínters anals, que obstrueixen el pas del contingut del recte llevat del moment que es produeix la defecació, o bé a causa d’una debilitat de la musculatura de la base de la pelvis, on recolzen les porcions inferiors del recte Ambdues circumstàncies són provocades, en general, per una debilitat constitucional dels teixits involucrats que, si bé es transmet de manera…
Síndrome d’hiperventilació (tetània per hiperpnea)
Patologia humana
La síndrome d’ hiperventilació pulmonar o tetània per hiperpnea és un trastorn caracteritzat per l’aparició de rampes i espasmes musculars que es manifesta quan una persona manté una respiració excessivament ràpida i profunda La hiperventilació pot ésser deguda a nombroses causes, però habitualment és desencadenada per un estat d’ansietat Les temperatures extremes i l’exercici físic poden induir igualment a respirar de manera excessivament ràpida o profunda També es poden presentar a conseqüència d’una malaltia respiratòria causant d’un descens del nivell d’oxigen en la sang, que estimula el…
Fenomen, síndrome i malaltia de Raynaud
Patologia humana
El fenomen de Raynaud consisteix en una sèrie d’alteracions en la circulació sanguínia de les mans que es manifesten amb l’aparició d’episodis repetits o crisis en què els dits de la mà, tots en general menys el polze, empallideixen en primer lloc i després esdevenen vermells El fenomen de Raynaud es pot presentar a conseqüència d’altres trastorns, i en aquest cas es parla de síndrome de Raynaud , o bé pot afectar persones sanes, i aleshores s’anomena malaltia de Raynaud El fenomen de Raynaud és degut a una alteració de la regulació del flux sanguini dels vasos més prims, sobretot els…
Característiques del teixit miocàrdic
Fisiologia humana
El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com ara nucli,…
Sistema nerviós central
Anatomia humana
El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…
corró de dilatació
Construcció i obres públiques
Cilindre sobre el qual recolza l’extrem d’una jàssera de grans dimensions, d’un pont, etc, i que permet la lliure dilatació o contracció de la peça recolzada.
oxitocina
Bioquímica
Hormona secretada pel lòbul posterior de la hipòfisi que, com la vasopressina, actua durant el part sobre la fibra muscular llisa de l’úter i en provoca la contracció.
Estimula, a més, la secreció de llet i té també un moderat efecte sobre els ronyons És un polipèptid format per nou aminoàcids Fou sintetitzada per primera vegada el 1953 per Du Vigneaud i els seus collaboradors Té la fórmula Cys-Tyr-Ile-Gln-Asn-Cys-Pro-Leu-Gly-NH 2 amb un pont disulfur entre les dues molècules Cys
La circulació de la sang
El sistema circulatori El sistema circulatori realitza en el nostre organisme les funcions fonamentals d’oxigenació dels teixits, de transport de nutrients i de les altres substàncies necessàries per al funcionament dels diversos òrgans i aparells, i d’eliminació contínua dels residus produïts pel metabolisme cellular Es tracta d’un aparell constituït per una atapeïda xarxa de "tubs" de diverses dimensions artèries, venes, capillars, pels quals circula la sang, un teixit líquid amb funcions especials de transport, i per una bomba el cor que proporciona a aquesta sang l’impuls necessari per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina