Resultats de la cerca
Es mostren 2239 resultats
Sant Pere de Torrelles de la Salanca
Art romànic
Actualment desapareguda, es creu que el seu emplaçament era al lloc dit els Capellans , no lluny de la mar Al segle X era propietat de l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, que també hi posseïa l’alou adjacent Aquestes possessions li foren confirmades successivament per les butlles dels papes Benet VI 974 i Joan XV 990, i per un precepte del rei Lotari del 982 A la segona meitat del segle XI apareix la dinastia senyorial dels Torrelles, que té com a primer membre conegut Guitard Gausbert, espòs d’Adelaida, els quals donaren a Cuixà el 1071 “l’església de Sant Pere amb les…
Sant Joan i Sant Mamet de Berga
Art romànic
Una església dedicada a sant Joan i sant Mamet de Berga, situada dins l’antic terme del castell de Madrona, i possiblement a la Serra de Queralt no ha estat localitzada fins ara Les notícies històriques sobre aquest edifici són molt reduïdes i pensem que es tractava d’una petita església, capella o oratori que devia dependre de Sant Pere de Madrona i que possiblement va tenir una curta vida L’any 1005 el comte Guifré, el vescomte Bardina i la seva muller Adalez donaren al monestir de Santa Maria de Serrateix un alou que tenien al comtat de Berga, al terme del castell de Madrona,…
Werner Egk
Música
Compositor alemany.
Estudià a Augsburg, Frankfurt i Munic En aquesta darrera ciutat fou deixeble de Carl Orff i escriví les primeres partitures de música incidental Després de dos anys a Itàlia 1925-27 i una breu estada a Berlín 1928, tornà a Munic Allí estrenà l’oratori Furchtlosigkeit und Wohlwollen 'Temor i benvolença' el 1931 i més tard les òperes Die Zaubergeige 'El violí màgic' 1935 i Peer Gynt 1938, que tingueren un notable èxit i li donaren popularitat Aquest reconeixement, però, cresqué el 1936 amb la composició de l’obra orquestral Olympische Festmusik , realitzada amb motiu dels Jocs…
Tomàs López i Torregrossa
Música
Compositor i director de sarsuela castellà.
Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren més…
Pina Carmirelli
Música
Violinista italiana.
Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al…
Giuseppe Parini
Literatura catalana
Poeta.
Ordenat de sacerdot 1759, fou preceptor dels fills del duc Serbelloni 1759-63 i del fill del comte Imbonati 1764-68 Havia publicat Alcune poesie di Ripano Eupiliano 1752, que el donaren a conèixer i el feren ingressar a l’Accademia dei Trasformati, de la qual era cap el comte Imbonati, i entrà en contacte amb la societat i la cultura milaneses A Mattino 1763 i Mezzogiorno 1765 les dues primeres parts d' Il giorno , poema satiricodidàctic, pinta i ataca la noblesa, pren posició davant tots els problemes del seu temps i defineix la seva ideologia i la seva poètica, reflectides…
Unió de Centre de Catalunya
Partit polític
Fundat al març de 1978 per la fusió del Centre Català, la Unió dels Demòcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, el Partit del Poble Català, un ampli sector de la Lliga Liberal Catalana i la quasi totalitat del Partit Social Demòcrata de Catalunya (amb l’excepció de Jaume Casanovas).
Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…
Societat Filosòfica
Entitat inaugurada a Barcelona l’11 de juliol de 1815 i creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, la física, l’oratòria i la poesia.
En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A Monmany, J Oliveró, BC Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores Posteriorment hi entraren també J Martí i Cortada, R Muns i Seriñà, I Santpons i R López i Soler Una primerenca escissió 19 d’octubre, de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior Semanario Erudito , després Periódico Erudito , on aparegueren nombrosos…
Paleòleg

Els Paleòleg
©
Llinatge noble bizantí que, des del s XI, forní a l’Imperi nombrosos guerrers i homes d’estat, aliats i emparentats sovint amb la dinastia regnant (Comnè, Ducas, Àngel, etc).
És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà errors molt…
Sunifred Llobet
Astronomia
Ardiaca de Barcelona, científic astrònom.
Originari potser d’Olèrdola, d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona Hom el troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 fins al 997 Sunifred era home de confiança del comte Borrell II Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab De fet li han estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina