Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
Xixella
Mapa de nidificació de la xixella Columba oenas als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un colom no gaire freqüent com a nidificador, força sedentari a Catalunya i al País Valencià A les Balears no nia, i només a l’hivern, amb l’arribada d’efectius ultrapirinencs, presenta una població irregular i escassa de caire hivernant Malgrat dades bibliogràfiques que referien una àmplia distribució a la Catalunya Nord, la xixella és un nidificador molt localitzat, tot i que en el decurs de la migració s’observen regularment els esbarts viatgers A Catalunya, la seva presència és…
Rat-penat de cua llarga
El rat-penat de cua llarga Tadarida teniotis presenta la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi, els pavellons de l’orella globosos i, com els del rat-penat de bosc, units per la seva base, i les ales relativament llargues i estretes Com el rat-penat de cova, és capaç d’efectuar grans migracions Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter gran, fàcil de distingir perquè és l’únic rat-penat europeu que té la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi Les orelles es projecten cap endavant i, com en el rat-penat de bosc B barbastellus , són unides per la base El tragus té…
Els fabricants de canonades
Les canonades són necessàries per a la conducció de líquids o de gasos Les primeres a construir-se foren de fang cuit, però la industrialització introduí les metàlliques de plom, de coure o de ferro Per a l’aigua i els gasos, que són les dues grans necessitats de la població urbana del segle XIX, el metall més utilitzat era el ferro Les canonades de coure són més cares i no aptes per a la canalització de l’aigua, per l’aparició de verdet Les de plom resultaven també cares i s’aixafaven fàcilment Totes les grans ciutats europees utilitzaran les canonades de ferro colat per a transport d’aigua…
descordar
Tecnologia
Tallar amb la destral la unió del suro pelagrí amb el de fer taps, i fer un tall fi fins a la camisa en el sentit de la generatriu de l’arbre, perquè sigui més fàcil d’arrencar la pela del suro.
L’elaboració d’un treball escrit en grup
Educació
En què es diferencien un treball escrit individual i un treball escrit en grup La diferència entre un treball escrit individual i un de grup no es troba en el contingut o en el resultat final del treball, sinó en el procés d’elaboració, és a dir, en la manera de fer-los El treball en grup conté els mateixos aspectes de tractament del contingut que hem vist en el treball individual Són els següents Plantejament del treball Recopilació de la informació Organització de la informació Estructuració del treball Redacció del treball Pautes per a la presentació del treball Generalment, el professorat…
Les lecideàcies i les rimulariàcies
Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…
Canton
La ciutat xinesa de Canton i el riu Zhu
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província de Guangdong, a la regió del Centre-sud, Xina.
Situada vora el delta dels rius Xi, Bei i Dong, que li ofereixen fàcil comunicació amb el centre del país, la ciutat s’estén al llarg de la vora esquerra del riu Zhu o “de les Perles”, si bé l’àrea urbana comprèn d’altres nuclis més allunyats, com Huang-pu Whampoa, port per a vaixells oceànics El nucli antic és el centre d’afers, mentre el sector modern, a l’oest, construït després del 1921, que hom enderrocà les muralles del clos vell, concentra les funcions industrials Hi ha un barri flotant d’embarcacions, densament poblat Fou el port més important de la Xina meridional, amb exportacions…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
gerundi
Gramàtica
Mode verbal propi de les llengües antigues d’Itàlia, de les romàniques i de l’anglès.
En anglès acaba en ing i pot tenir, entre altres, funció nominal writing is easy, 'escriure és fàcil’ En llatí era una forma supletòria de la declinació de l’infinitiu, i en ablatiu tenia la funció adverbial instrumental hominis mens discendo alitur , ‘la intelligència de l’home es desenvolupa estudiant’, de la qual derivà una de modal quis talia fando temperet a lacrimis, 'Qui, tot contant-ho, retindria les llàgrimes', que designa una acció secundària acomplerta pel subjecte simultàniament amb l’acció principal i afecta alhora el subjecte i el verb principal, funció abans pròpia del…
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina