Resultats de la cerca
Es mostren 1554 resultats
El temps d’estudi: matí, tarda, nit
Educació
Per a estudiar bé, cal “estar en forma” Per a afrontar l’estudi, com passarà amb gairebé totes les activitats que et proposis fer, és fonamental disposar d’un bon estat físic i mental Les regles bàsiques per a assolir aquest bon estat de forma, com segurament ja saps, són les següents portar una alimentació correcta, practicar exercici físic moderat de manera regular i dormir al voltant de les vuit hores cada dia Començar a estudiar quan estàs cansat o cansada, sigui quin sigui el motiu, no és una bona pràctica i el propòsit et conduirà, des del seu començament, a un fracàs segur Establint un…
microcontrolador
Electrònica i informàtica
Sistema digital format per una unitat central, memòria ROM, una RAM petita i alguns dispositius d’entrada/sortida que permet fer petits dissenys de controls, tot inclòs en un sol circuit integrat.
L’ús del microcontrolador fa el disseny més fiable, en tenir menys components, i més versàtil, en poder afegir o modificar funcions del disseny només canviant la ROM de control El microcontrolador troba el seu camp d’aplicació en dissenys amb sistemes digitals que fan servir un microprocessador, poca memòria i alguns dispositius d’entrada/sortida Substitueix dissenys fets amb lògica tradicional del tipus famílies lògiques en petits dissenys, com controls de forns de microones, rentadores, neveres, etc En general, els microcontroladors es fan servir per a controlar processos de perifèrics…
Howard Gardner

Howard Gardner
DP
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Psicòleg nord-americà Graduat a la Universitat de Harvard, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica, la seva recerca s’ha centrat en els processos cognitius i en l’adquisició i l’ús de símbols en infants normals o amb capacitats superiors, d’una banda, i en adults que han sofert danys cerebrals, de l’altra, recerca que du a terme des del 1967 al capdavant del Projecte Zero, format per un equip d’especialistes La seva tesi principal sosté que, contràriament a les concepcions de la intelligència com un tot, coexisteixen en l’individu diversos tipus d’intelligènca teoria de les…
El que cal saber de l’asbestosi
Patologia humana
L’asbestosi és una fibrosi pulmonar causada per la inhalació de pols que conté fibres d’amiant Les persones que presenten més risc de patir d’asbestosi són les que treballen a les mines d’on s’obté aquest mineral i a les indústries on és manipulat, com les de fabricació de productes de fibrociment, de productes tèxtils ignífugs, la indústria de l’automòbil i la indústria naval Les persones que, per causa laboral, es troben més exposades a l’asbestosi han d’evitar el tabaquisme, perquè l’amiant potencia els efectes cancerígens del tabac És recomanable que les persones que manipulen material…
La tribu dels aurons
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1987, Animació, 80 min., dirigida per Josep Lluís Viciana i Montfort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ D’Ocon Films Antoni D’Ocon, Barcelona FOTOGRAFIA Daniel Salas color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Hernández, Miquel Ortiz MUNTATGE Esteve Llorens MÚSICA Josep Roig ESTRENA Barcelona, 17061988 Sinopsi Els aurons són una tribu que viu pacíficament de l’agricultura i la caça a l’illa de les Dues Serralades Una nit, mentre celebren la festa anual dedicada a la Lluna, són atacats i fets presoners pel destructiu exèrcit del rei Groc Només poden escapar Tejo, Yuca i i el petit drac Poti-Poti, que inicien un llarg viatge amb la finalitat d’alliberar els seus…
Bernat Vidal i Tomàs
Literatura
Escriptor, historiador i activista cultural.
Des del 1945 compaginà la feina com a apotecari a Santanyí amb la dedicació a la literatura Nomenat aquests anys cronista oficial del seu poble, exercí un mestratge reconegut, per bé que informal, sobre els escriptors mallorquins de la Generació dels 50, especialment dels seus conterranis Blai Bonet , Antònia Vicens i Antoni Vidal i Ferrando Fou un capdavanter de l’ensenyament del català a Mallorca durant el franquisme i organitzà a casa seva trobades d’escriptors mallorquins i dels Països Catalans Escriví la novella Memòries d’una estàtua 1953 i el recull de contes La vida en…
,
Gustau Gnauck. Màquines per a gènere de punt, a Mataró
Al final del segle XIX, Mataró ja era el centre de la industria del gènere de punt La dotzena llarga de fabricants que hi havia importaven la seva maquinària principalment d’Alemanya Un alemany, Gustau Gnauk, va crear a la fi de segle una fàbrica de màquines de gènere de punt a Mataró El Mercurio , 1924 Narcís Colomer, un fabricant que havia co-mençatel 1880, va demanar a l’empresa proveïdora alemanya que li muntés les màquines que havia comprat El 1885 es presentà a Mataró Gustau Gnauck, que va fer la feina encarregada El 1890, Gustau Gnauck va tomar per que-dar-s’hi I va crear…
programa de control de feines
Electrònica i informàtica
Programa de servei que realitza l’endegament dels recursos de què han de disposar les diferents feines o passos de feina i en supervisa l’encadenament.
Aquest conjunt d’operacions, anomenat control de feines , és regulat pel llenguatge de control de feines
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la…
lli

Teixit de lli
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil que hom obté de la planta del mateix nom.
La fibra es troba en el líber de la tija, entre l’escorça i la part llenyosa Per a separar-la cal deixar assecar les tiges palla de lli i produir la fermentació de les substàncies que lliguen la fibra, amarant-les o enriuant-les durant un període de 10 a 20 dies o bé sotmetent-les a procediments quimicobiològics artificials Seguidament hom asseca la palla i la sotmet a la bregada i a l’espasament, i hom pot també pentinar-la per acabar de separar l’estopa de fibra curta De cada 100 kg de palla de lli seca, hom n'obté de 12 a 16,5 kg de llavor, 15 kg de filassa i 2 kg d’estopa El lli, tal com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina