Resultats de la cerca

Estudià amb David Grane, Leo Strauss i Alexandre Kojève Fou professor a les universitats de Cornell, Yale, Toronto i Chicago Defensà la idea de fonamentar l’educació en la lectura dels “grans textos” i es féu famós amb la seva crítica conservadora del sistema d’ensenyament superior americà, exposat a The Closing of American Mind 1987 Dugué a terme importants traduccions de Plató i Rousseau La seva vida fou novellada per Saul Bellow a Ravelstein

Amb la simpatia tàcita de les forces armades, 40 000 camises negres convergiren, a partir del 27 d’octubre de 1922, sobre Roma El govern Facta presentà la dimissió, i Mussolini, que havia restat a Milà, arribà a Roma el dia 30, cridat per Víctor Manuel III per formar govern La marxa fou idea de D’Annunzio, i l’organitzà Italo Balbo i els altres quadrumvirs De Bono, De Vecchi i Bianchi

Treballà de tipògraf i collaborà a Idea Nova  i El Igualadino Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat 1896, considerat autor de fulls subversius Dirigí més tard La Autonomía , de Reus, i El Campesino , de la federació de rabassaires Collaborà a El Poble Català 1916 i després a La Veu de Catalunya , amb el pseudònim de Roc Guinart Publicà Montjuich notas y recuerdos históricos 1917 i Marina catalana medieval 1922

Doctor en teologia, estudià hebreu, grec, arameu, siríac i àrab A la Universitat de València 1788-89, i, després, als Estudis Reials de Madrid, fou catedràtic d’hebreu Ideà una teoria fonètica anomenada del triangle vocàlic o orchelià segons la qual la vibració de l’aire s’efectua a la gorja, al paladar i als llavis Fou divulgada pel seu deixeble Antonio MGarcía Blanco en Análisis filosófico de la escritura y lengua hebrea 1846-51

És particularment important el conjunt de tendències que es desenvoluparen en la literatura alemanya del període 1900-20, encapçalat per Hvon Hofmannsthal, SGeorge, RMRilke, RHuch, i Ozur Linde, entre d’altres Per escapar de les exigències de la realitat quotidiana, l’escriptor es refugiava en el regne de la fantasia i fugia de tota idea política i social per consagrar-se al culte de la bellesa Els neoromàntics sovint tenien una visió del Romanticisme a través del simbolisme

La seva obra, a cavall entre l’expressionisme i el realisme, mostra, a través d’un refinat sentit estètic, una concepció pessimista de la vida, presidida per la idea constant de la mort Inicià la seva carrera cinematogràfica a Alemanya i la continuà als EUA El 1928 obtingué l’Oscar al millor film per Sunrise 1927 Altres films seus són Nosferatu , eine Symphonie des Grauens ‘Nosferatu, una simfonia del terror’, 1924, Faust 1926, Four Devils 1928 i Tabu 1931

Pintor, deixà aquesta faceta quasi del tot per escriure El Missatge retrobat , on desenvolupà la idea del romanticisme segons la qual l’obra d’art ha de ser una via de coneixement de l’esperit de l’home La seva obra té un sentit moral, filosòfic i ascètic, però també cosmogònic, místic i iniciàtic, i destaca també per la seva vinculació a la tradició hermètica i la seva orientació envers l’alquímia i la cerca de l’Absolut

Es graduà en enginyeria elèctrica a la Universitat d’Illinois 1947 El 1958 ideà i construí el primer circuit electrònic integrat L’any següent registrà la primera patent del xip, sota el nom de Circuits Electrònics Miniaturitzats Fou pioner en l’aplicació de la tecnologia dels microxips per a usos militars, industrials i comercials i coinventor de la calculadora electrònica de butxaca Rebé el premi Nobel de física l’any 2000, compartit amb Žores I Alferov i Herbert Kroemer

Estudià a Amsterdam i es dedicà a la comercialització d’instruments de precisió Mantingué contactes amb els principals científics del seu temps El 1709 ideà el termòmetre d’alcohol, i el 1714 un de mercuri, en el qual establí l’anomenada escala Fahrenheit El 1724 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres Feu importants descobriments sobre la temperatura d’ebullició dels líquids, la solidificació de l’aigua en el buit, el pes específic dels cossos, etc

Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc