Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
El calendari festiu i el lleure popular
Gravat commemoratiu de l’arribada dels reis a Barcelona, 1759 BC Durant el segle XVIII es continuaren celebrant dos tipus de festes les religioses i les seculars Dins de les festes seculars es diferenciaven les populars i les civils Les festes religioses eren les celebracions organitzades per les jerarquies eclesiàstiques en compliment d’un calendari litúrgic les festes populars, les celebrades pel conjunt de l’estructura social, però principalment per les classes populars urbanes o rurals i les festes civils eren les que organitzaven les institucions públiques gremis, confraries, la Llotja,…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…
arxius parroquials
Historiografia catalana
Dipòsits que apleguen la documentació de tipus institucional, litúrgic, notarial, econòmic i pastoral generada per les institucions parroquials, les més antigues de les quals es remunten a l’Edat Mitjana.
El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…
roquet
Cristianisme
Ornament litúrgic de lli blanc, anàleg al sobrepellís, amb mànigues estretes, vorejat normalment d’una àmplia punta brodada, que duen sobre la sotana els bisbes, prelats i altres dignataris eclesiàstics.
Anomenat antigament camicia, deriva de la camisa medieval
Schola Cantorum de París
Música
Escola privada de música, fundada l’any 1894 per Charles Bordes, Alexandre Guilmani i Vincent d’Indy amb la finalitat d’ensenyar-hi el cant litúrgic i la música religiosa.
En el discurs inaugural dels nous locals de la Schola, el 2 de novembre de 1901, el seu director, V d’Indy, la redefiní com a "escola de música adaptada a les necessitats modernes" Situat al costat de la capella del Val de Grâce, l’edifici de la Schola Cantorum està impregnat d’història fou convent de benedictins anglesos, que acollí les despulles del rei Jaume II d’Anglaterra 1701 Benjamin Franklin hi redactà el preàmbul de la constitució dels Estats Units i durant la Revolució Francesa esdevingué presó, abans de convertir-se en marc i escenari de la renovació…
cluniacenc
Religió
Monjo de l’abadia de Cluny, iniciadora de la gran reforma monàstica que porta el seu nom, o dels monestirs de la congregació cluniacenca, avui desapareguda.
Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes,…
música de Saragossa
Música
Música desenvolupada a Saragossa (Aragó).
En la documentació conservada del concili de Saragossa de l’any 380, ja es parla de la música i de la seva funció en la litúrgia Els monestirs aragonesos tingueren un paper important en el desenvolupament del cant eclesiàstic hispànic Durant l’Edat Mitjana, a Saragossa es practicà el cant trobadoresc, el drama teatral litúrgic i també la polifonia sacra a la capella de música dels monarques d’Aragó Durant els segles XVI i XVII els mestres de capella més notables a la catedral foren M Robledo, JP Pujol, Francisco de Silos, D de Pontac, M Correa i T Micieres "el menor" A Aragó hi…
Col·legi del Corpus Christi
Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins, fundat a València el 1583 per l’arquebisbe Juan de Ribera, patriarca d’Antioquia, sota el patronatge de Felip II de Castella.
Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan…
Sant Salvador de Predanies (Prats i Sansor)
Art romànic
Situació El petit edifici Sant Salvador de Predanies, de graciosa silueta, és situat en un puig al sud-oest del poble de Prats ECSA - A Borbonet El santuari de Sant Salvador és al sud-oest del poble de Prats, sobre el barranc de Torrelles i la font del Pastoret, no gaire lluny del coll de Saig Mapa 36-10 217 Situació 31TDG039909 Per a arribar-hi, cal seguir la carretera local d’Alp a Bellver de Cerdanya, i havent passat el poble de Prats, cal agafar un trencall a mà esquerra que duu fins a la capella, situada dalt d’un turó RMAE Història La primera notícia que hom té d’aquesta capella data de…
Homilies sobre els evangelis
Art romànic
Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina