Resultats de la cerca
Es mostren 669 resultats
Els pulmons
Anatomia humana
Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament Cada pulmó té forma de semicon, amb una cara plana, o cara mediastínica , orientada cap a la línia mitjana una base , recolzada sobre el múscul diafragma un vèrtex, introduït a la base del coll, i una cara lateral , formada per la superfície restant, situada sota les costelles L’alçària d’un pulmó, des del vèrtex fins a la part posterior de la base, és d’uns 25 cm el diàmetre àntero-posterior és d’uns 16 cm, i el…
Dona i treball
La participació de les dones en el món laboral ha augmentat l’últim decenni a gairebé tots els estats del món Els casos de reducció, poc significativa, en aquesta participació s’han experimentat tan sols en alguns països les economies dels quals han estat sotmeses a un profund procés de reconversió, com ara Rússia o les antigues repúbliques socialistes La taxa d’activitat femenina és, però, a tots els estats inferior a la d’activitat masculina Les màximes diferències es localitzen al nord d’Àfrica, els països de l’Orient Mitjà, l’Amèrica Llatina i el Carib L’abast de les diferències va des…
Gat mesquer o geneta
El gat mesquer Genetta genetta , també anomenat geneta, és un vivèrrid de dimensions mitjanes, pell amb punts negres i cua llarga i anellada de negre i blanc Té el cap estret i llarg, acabat en un musell fi El seu disseny facial és característic hi destaquen unes taques blanques infraoculars limitades per taques de color negre Antonio Bea És inconfusible Pel seu aspecte, el gat mesquer o geneta recorda un gat domèstic, però en proporció té les potes molt més curtes, el musell més punxegut i la cua més llarga D’altra banda, sobre la capa es disposen taques negres que tendeixen a formar línies…
Alteracions cromosòmiques
Patologia humana
Genètica
Definició Hom anomena alteracions o aberracions cromosòmiques les anomalies en la dotació cromosòmica d’un individu, ja sigui en l’estructura dels cromosomes o en el nombre en què es presenten, que poden causar avortaments, diverses malformacions congènites —de vegades greus i fins mortals— o bé un conjunt de trets físics particulars juntament amb diverses dis-funcions entre les quals destaca l’endarreriment mental Freqüència Les alteracions cromosòmiques són freqüents, per bé que de vegades les repercussions són mínimes i no arriben ni tan sols a ésser diagnosticades, mentre que en altres…
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…
fruita

Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…
Sant Miquel de Cavallera (Camprodon)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des de ponent, amb la capçalera, vers el nord, el mur del fons de la qual depassa ostensiblement el nivell de la teulada M Anglada L’església de Sant Miquel de Cavallera es troba situada al vessant de migjorn de la serra Cavallera, continuació de les serres de Conivella i de Puig Estella, a l’extrem sud-occidental del terme municipal de Camprodon Mapa 256M781 Situació 31TDG461827 S’hi accedeix des de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon passat el punt quilomètric 22, a mà esquerra, vers ponent, a l’indret de la colònia…
Receptors nerviosos i vies sensitives
Fisiologia humana
Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…
Derma
Anatomia humana
El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques Alhora, hi ha prominències de l…
arxius parroquials
Historiografia catalana
Dipòsits que apleguen la documentació de tipus institucional, litúrgic, notarial, econòmic i pastoral generada per les institucions parroquials, les més antigues de les quals es remunten a l’Edat Mitjana.
El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina