Resultats de la cerca
Es mostren 1999 resultats
Santa Maria del Pla (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Dos arcs formers embeguts i l’arrencada d’un arc toral que es troben en el mur nord de l’actual santuari, elements d’un complex edifici alt-medieval avui desaparegut ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria del Pla es troba isolada enmig dels camps, a uns 500 m de la carretera d’Artesa de Segre a Agramunt, des d’on surt la pista que hi porta, a 1 km d’Artesa JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG390388 Història És documentada per primera vegada en el testament, del 1169, d’Arnau d’Artesa, castlà del castell d’Artesa, el qual deixà deu sous a Sanctam Mariam de Plano de Artesa No se’n…
Sant Esteve de Coma (Eus)
Art romànic
Situació Antiga parroquial que presidia el poble, avui deshabitat, de Coma ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Esteve és situada en el poble deshabitat de Coma, a la banda muntanyosa del nord del terme municipal d’Eus, sota el puig de Roca Gelera 1 110 m i gairebé al límit amb la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 55” N - Long 2° 26’ 18” E Per a arribar-hi des de Prada, cal agafar la carretera D-619 en direcció a Sornià i després d’haver fet un recorregut d’uns 12,5 km, s’ha de prendre un camí en direcció sud-est que en poc més d’1 km mena directament a Coma PP…
Sant Andreu de Montblanquet (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Situació Aspecte extern del temple des de l’angle sud-oest ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Andreu és dins el petit nucli de Montblanquet, situat al pla del Baró, prop del termenal amb el municipi dels OmellsdenaGaia Mapa 33-16 417 Situació 31TCF427955 Per a arribar-hi, cal prendre des de Belianes en direcció sud la carretera L-220 cap a l’Espluga de Francolí i a uns 10 km, en arribar als OmellsdenaGaia, s’ha d’…
Sant Andreu de Malgrat de Noves (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’arruïnat nucli de Malgrat de Noves ECSA – TAVISA L’antiga església de Sant Andreu és a la part alta del conjunt de ruïnes que formen l’antic poble de Malgrat de Noves Mapa 34–11253 Situació 31TCG605845 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, on, passat Bellpui, hom veu les restes del poble, al qual cal accedir camps a través, perquè el camí d’accés s’ha perdut JAA Història El primer esment que hom coneix del lloc és del 1078, que el castell de Malograto és donat pel comte d’Urgell al de Pallars Tanmateix, Malgrat de Noves fou…
Sant Vicenç de Can Cerdà o del Morro Curt (Font-rubí)
Art romànic
Situació L’església de Sant Vicenç és al costat de la masia de can Cerdà Al quilòmetre 28 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada cal agafar, a l’esquerra, la carretera de Guardiola Al quilòmetre 13, 8, just havent passat Santa Maria de Bellver, s’agafa una pista en direcció nord que deixa a can Cerdà en 1, 5 km JCR-LLCS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF878877 Història EI lloc del Morro Curt s’esmenta l’any 984 L’església ho és l’any 1097 i el 1148, quan Bernat Berenguer llegà a Sant Vicenç sis sesters, entre ordi i espelta, un altre de forment i un cafís de vi perquè fos venut…
Els bericiformes: mirall o peix rellotge
L’ordre dels bericiformes inclou en conjunt 12 famílies Només la dels traquíctids, amb un sol gènere i una espècie Hoplostethus mediterraneus , colonitza les nostres aigües Són peixos relativament afins als perciformes i, consegüentment, als teleostis superiors, però simultàniament també ofereixen alguns caràcters propis dels teleostis primitius D’entre les semblances més rellevants amb els teleostis superiors cal citar, a més de l’aspecte general, la presència de radis espinosos a les aletes dorsal, anal i pelvianes, com també la posició més o menys toràcica d’aquestes darreres tenen 18 o…
Sant Sebastià de Vilanova de Segrià, abans Santa Maria
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església des del costat sud-est, amb la coberta sobrealçada i una capella d’època tardana afegida al mur meridional ECSA-JA Adell Aquesta església és la parròquia del poble de Vilanova de Segrià, situat en un dels petits tossals que s’aixequen enmig del sector irrigat del Segrià antic L’església és a la part de llevant de la població Mapa 32-14 359 Situació 31TCG021206 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior XEC Història El primer esment de Riudovelles, primitiu nom de l’indret, és de l’any 1168, en què es consigna una “ turrem cum suo…
corba
Cartografia
Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.
La corba clinogràfica representa el valor mitjà dels pendents en els diferents punts d’una regió geogràfica, en funció de les altures corresponents La corba de nivell és la més important És emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal L’equidistància o la separació entre cada dues corbes de nivell és en funció de l’escala del mapa Cada cinc corbes hom en dibuixa una de més gruixuda per comprendre més fàcilment el relleu La corba de pendent general representa la inclinació d’un terreny i és obtinguda a partir de…
distribució
Tecnologia
Mecanisme que assegura la successió adequada de cadascuna de les fases del cicle d’un motor tèrmic.
En els motors de quatre temps, l’entrada és regulada per la vàlvula d’admissió, mentre que la d’escapament permet la sortida dels gasos de la combustió L’obertura i el tancament d’ambdues vàlvules són harmonitzats per unes lleves de perfil adequat tornejades sobre un arbre, anomenat arbre de lleves , que gira sincronitzat amb el cigonyal però a la meitat de la velocitat d’ell Per assegurar la sortida dels gasos i l’ompliment del cilindre, que la inèrcia dels gasos tendeix a retardar, cal avançar l’obertura de les vàlvules i retardar-ne el tancament respecte als instants teòrics de fer-ho, que…
aerogenerador

Esquema d’una unitat generadora d’electricitat, dotada d’una cel·la electrolítica i de tancs de gasos per a emmagatzemar l’energia, i d’una pila de combustible per a alimentar la xarxa quan convé
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Tipus d’aeromotor capaç d’aprofitar l’energia eòlica per a generar electricitat.
És constituït per un rotor, mogut per la força del vent, que té l’eix acoblat a un alternador La potència depèn de la velocitat del vent, del tipus de rotor i de la superfície que aquest cobreix Hi ha rotors d’eix horitzontal bipala o tripala i d’eix vertical tipus Darrieus i Savonius En els d’eix horitzontal, el conjunt del rotor pot girar entorn d’un eix vertical, per tal d’orientar-se en la direcció del vent Les pales tenen perfil aerodinàmic i poden girar entorn del seu eix longitudinal orientant-les de manera convenient s’aconsegueix que la velocitat del rotor romangui…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina