Resultats de la cerca

Fins a la segona meitat del segle XIII, només hi ha referències al lloc de Palafrugell així, per exemple, l’any 988 i el 991, en sengles documents surt “ Palau de Frugell” Aquest palau, primer element del topònim, degué ésser un edifici de l’època carolíngia o, fins i tot, potser de l’època visigòtica Palafrugell fou dels comtes de Barcelona fins a la mort del rei Alfons I Segons Joaquim Miret i Sans, l’any 1257, en un document fet per Jaume I, s’esmenta el castell i la vila de Palafrugell aquest document és un decret de protecció concedit per aquest monarca a favor de l’orde del Sant…

Aquesta església, que encara avui té culte com a parròquia, tot i que supeditada a la de Noves de Segre, és documentada des d’antic encara que l’edifici actual respon a una construcció moderna No hi ha vestigis de l’església consagrada pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a precs del prevere Adeudat, que havia reconstruït i engradit l’edifici antic, i construït de nou un campanar La notícia queda recollida en el trasllat del segle XI del testament d’Adeudat, del 8 de maig del 901, on prega als preveres Elet i Volfi i als seus germans Andalec i Dacolina que dotin l’església de Sant Fruitós amb un…

L’antiga església de Sant Miquel ocupava el solar on ara es dreça l’església gòtica de Sant Domènec L’any 1021, en el testament del sacerdot Vives, hi ha una deixa a favor de l’obra de l’església de Sant Miquel, però sense cap especificació del seu topònim, encara que sembla factible que es refereixi a Sant Miquel de la Seu L’església fou edificada pel bisbe Ermengol que, en el seu testament del 1033 on s’especifica que ell l’edificà li deixà els alous que tenia a Gramós, Validan, Vilva, Sardina, a més de masos i les propietats que posseïa a la vall de Ripoll Al llarg del segle XI l’església…

L’església de Sant Cristòfol de Peramea apareix referenciada, probablement, l’any 1098, en la donació que fa Pere Ramon de Sersui al monestir de Gerri, de les dues parts del delme que posseïa a la vila de Santa Coloma, un dels límits de la qual és l’església de Sant Cristòfol En la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació dels béns del monestir de Gerri, s’inclouen les esglésies de Sant Joan i Sant Cristòfol de Peramea L’església de Sant Cristòfol va perdre la seva rellevància a partir de l’any 1398, en què els homes de Peramea ampliaren l’església de Sant Joan, i…

La primera menció que coneixem de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cebrià de Cassovall, i l’únic esment conegut de l’església de Sant Cebrià, és en la falsificació efectuada en el monestir de Gerri, coneguda com la interpolació de l’auctoritas en la donació del comte Frèdol de l’any 849, en la qual s’esmenten aquestes dues esglésies —que fins i tot podrien tractar-se d’un sol edifici amb dues advocacions— que són a la vila de Cassovall, amb els seus alous, les seves dècimes i primícies i el cementiri Segons aquest document, aquestes esglésies eren subjectes a Sant Pere de…

Situació Aspecte de les ruïnes d’aquest edifici, amb l’absis, la part més sencera que resta del conjunt ECSA - A Roura Aquesta església, avui en ruïnes, és situada en un lloc de difícil accés, isolada enmig d’un alzinar, a una altitud de 696 m, al nord-est del terme municipal Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 32’ 16” E Per a arribar-hi cal prendre un corriol, en direcció est, que surt a mà esquerra de la carretera D-36a, uns 3 km abans d’arribar a Glorianes Història El primer esment d’aquesta església és del 1261, en què consta que Galceran III d’Urtx va vendre a Arnau, prior…

La primera referència de Tresserra és de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, d’acord amb els seus fills, va donar a la catedral d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní Al final del segle XII el domini del terme estava en mans del rei El 1172 Bernat de Tresserra jurà fidelitat al rei Alfons I de Catalunya-Aragó per tot el que en tenia Jaume III de Mallorca concedí l’any 1341 a Joan de So, vescomte d’Évol, els seus drets sobre Tresserra Tanmateix el rei Joan I apareix com a posseïdor dels drets jurisdiccionals de Tresserra al…

El seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano, per la qual cosa Clara fou abocada a l’estudi d’aquest instrument molt aviat Quan només tenia nou anys feu la seva primera aparició com a pianista a la Gewandhaus Dos anys després F Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable En aquesta època començà a compondre El 1838 fou convidada a tocar a la cort a Viena Entre els alumnes del seu pare hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una…

Es desconeix exactament on era situat aquest castell, tot i que és probable que es trobés entre la Manresana i les Oluges, dins la marca del comtat de Berga Apareix documentat per primera vegada entre el 1072 i el 1095, en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat als comtes de Cerdanya Guillem Ramon I i la seva esposa Sança pels castells de Castellnou, la Manresana, Brufaganyes i l’Oluja En el testament de Ramon Miró del 1079 hom constata que tenia béns a Bufa grannes En el seu testament del 1105, Ferrer, fill del vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, deixà a la…

Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines socraticoplatòniques amb…