Resultats de la cerca

Els seus personatges, sovint antitètics, acostumen a participar d’una mateixa experiència el nazisme, la guerra i la postguerra, i conserven la malenconia d’un passat irrecuperable El llenguatge és senzill, irònic i moralitzant Destaquen les narracions curtes Doctor Murkes gesammeltes Schweigen ‘Silencis complets del Doctor Murke’, 1958 i les novelles Und sagte kein einziges Wort ‘Sense dir res’, 1953, Haus ohne Hüter ‘Casa sense amo’, 1954, Billard um halb zehn ‘Billar a dos quarts de deu’, 1959, Ansichten eines Clowns ‘Opinions d’un pallasso’, 1963, Ende einer Dienstfahrt ‘Fi d’un viatge de…

Estudià interpretració a l’Institut del Teatre de Barcelona Posteriorment formà part de la companyia Els Joglars i participà en El Joc 1970, Cruel Ubris 1971, Mary d’ous 1972, Àlies Serrallonga 1974 i La Torna 1977 Treballà també amb la companyia Dagoll Dagom a Glups 1983, El Mikado 1986 i Cacao 2000 De la seva trajectòria teatral destaca la participació en Makinavaja, el último choriso 1989, interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de la Crítica, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Busco el senyor Ferran de J-CCarrière 1996, Mesura per mesura 1998 i Molt soroll…

Al límit occidental del pagus del Baridà, Arsèguel sempre va formar part del comtat de Cerdanya La seva primera menció es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Ja apareix com a vila l’any 1010, però les dades documentals del castell són escasses i tardanes En efecte, cal esperar al segle XII per saber que era tingut per la comtessa del Pallars Per un fogatjament del 1365 se sap que la vila i el castell d’Arsèguel eren del senyor Berenguer d’Oms i que el 1344 restà fidel al rei Jaume de Mallorca És tan escassa la informació de què es disposa sobre aquest castell que fins i tot es…

Situada dins l’antic terme del castell de Voltregà, fou inicialment una capella rural, dependent de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, però aviat es convertí en un important santuari marià, d’una gran devoció comarcana Les primeres notícies de l’església s’inicien l’any 1286 en el testament d’Arnau de Cabrera, senyor de Sant Hipòlit, que feu una deixa a l’església i el 1288 Guillem Xetmar, parent de l’anterior, li llegà 400 sous En els anys següents es documenten més deixes a l’església de Santa Maria de la Gleva L’any 1313 aquest temple inicial fou substituït per un altre, sembla que…

Les primeres notícies de l’església daten del final del segle X, i segons Carreras Candi, ja existia l’any 985 De l’any 992, tenim la deixa que féu la monja Aurúcia “ ad domum Sancti lacobi qui est in Barchinona ” d’una terra a Granada del 1011 data el llegat de dues unces d’or que féu el prevere Guilarà abans de marxar en peregrinació cap a Santiago de Compostella, a la Casa de Sant Jaume “ in suo edifitio aut in libro, ubi plus necesse fuerit ” finalment, assenyalem que a l’altar de Santa Maria de l’esmentada església es llegí, l’any 1021, el testament sagramental del potentat barceloní…

Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys J M Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població De l’antic poble de les Borgetes no s’aprecia res…

Data 16 de maig de 1027 "Anno dominicae Incarnationis XXVII post millesimum, XVII kalendas ioni, convenint Òliba pontífex Osonencs, ad visem Pernejaria Alenessis episcopi, tune temporis in transmarinis partibus peregrini, una cum Idalchero sanctae Helenensis ecclesiae arcipresbitero, et Gaucelino archidiacono, et Ellemaro sacriscrinio et choratile Gauzberto, et caeteris praefatae Sedis canonicis, coetuque sacrorum ducum, caterva quoque fidelium, non solum virorum, sed etiam feminarum, convenerunt in comitatu Rossilionense, in prato Tuluies Quo cum convenissent, primo rogantes Domini…

El plural dels mots acabats en -ig , -sc , -st i -xt Fem amb -s els noms i adjectius acabats en -ig , tot i que admetem la variant -os per a les obres literàries i els llibres de text bombardeigs / bombardejos, lleigs / lletjos Però khmers rojos Optem pel plural amb la terminació -os en els noms i adjectius acabats en -sc , -st i -xt cascos, manifestos, contextos bascos, justos, mixtos El plural de noms propis, manlleus i noms compostos Evitem la flexió del plural en noms propis Podem adaptar-los a noms comuns, en minúscula inicial, si no són topònims dos exemplars de la Bíblia, dues teles…

El terme es fa servir generalment per a designar un conjunt de músiques populars provinents bàsicament d’Irlanda, Escòcia, Galles, l’illa de Man, Bretanya França, Galícia, Astúries i també d’alguns llocs del Canadà Pel que fa a Galícia, aquest concepte ha trobat un terreny ben adobat en la visió idealitzada de la cultura celta que ha caracteritzat el nacionalisme gallec des de la segona meitat del segle XIX Aquesta tendència també s’observa a Astúries, tot i que d’una manera menys marcada Així com els historiadors tenen clar que el terme celta referit a la població de la Gran Bretanya d’…