Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó Reus 1583 i…
joc de dames

Joc de dames
Jocs
Joc d’habilitat practicat entre dues persones.
Els orígens són antíquissims, bé que la forma coneguda actualment es difongué durant l’edat mitjana El joc és practicat sobre un escaquer de 64 caselles i 24 peces si és a la espanyola, i en un de 100 caselles i 40 peces si és a la polonesa Les peces, unes blanques i unes altres negres, són situades en les caselles negres i hom deixa buides les dues fileres centrals Els jugadors mouen alternativament les peces en diagonal de casella en casella, sense poder retrocedir El joc consisteix a “menjar-se” -matar- les peces del contrari, cosa possible quan hom té una peça davant una de…
guitarrón

Guitarrón
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de grans dimensions, emprat a Mèxic en els conjunts mariachi per a fer la funció de baix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Posseeix una caixa molt profunda amb el fons bombat, un mànec curt i sense trasts, i cinc o sis cordes La pala del claviller és plana i les clavilles de fusta estan situades a la part posterior Sorgí en les agrupacions de corda de la regió occidental de Mèxic Jalisco i Nayarit, en substitució de l’arpa, tot i que n’ha heretat certes peculiaritats en l’execució, com l’octavat puntejat simultani de dues cordes en interval d’octava i el bordonejat puntejat en una sola corda Participa…
plana d’en Bas
El poble de Joanetes a la plana d’en Bas
© Fototeca.cat
Plana de la Garrotxa, situada al sud d’Olot, l’eix longitudinal de la qual té una direcció aproximada nord-sud, seguida pel Fluvià, que la travessa.
D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la…
Construccions properes al mas Coromines (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Vista de la roca, actualment esberlada, amb diversos forats i un solc per a la teulada J Bolòs En una roca que hi ha a llevant del mas Coromines, hom veu una sèrie de forats que devien servir per a aguantar les bigues de la coberta d’una construcció, molt probablement medieval Aquestes construccions figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 03,6 —y 43,1 31 TDG 036431 Anant per la carretera de Navars a Viver, en passar pel costat del mas Coromines —que queda a mà esquerra…
dasipòdids
Mastologia
Família de mamífers del subordre dels xenartres.
Es caracteritzen per la presència d’una cuirassa que els cobreix una gran part el cos Tenen el cap allargat principalment el musell, la boca estreta, la cua no gaire llarga i de forma cilindrocònica, i les potes, curtes i fortes Reben també el nom d' armadillos Llurs dimensions són molt variables, puix que van des d’uns 12 cm fins al metre, com en el cas de l' armadillo gegant La cuirassa és originada per la pell, que forma escates còrnies que a la llarga s’ossifiquen i formen escuts el cefàlic, l’escapular i el pelvià i un nombre variable de bandes mòbils situades entre els…
Sant Esteve de Vilanova del Vallès
Art romànic
Església parroquial del nucli de Vilanova, creat entorn de l’any 1000 dintre de l’antic terme del castell de la Roca, raó per la qual fou conegut com Vilanova de la Roca fins que modernament ha obtingut la independència municipal i el nom oficial de Vilanova del Vallès l‘església de Sant Esteve és citada exactament el 8 de setembre de l’any 1000 en una venda de terres situades a Valldarió i d’altres predis veïns El 1048 hi ha una nova venda de terres de la parròquia de Sant Esteve de Villa Nova L’església antiga el 1328 tenia els altars de Sant Esteve, Sant Pere i Sant Joan,…
Sant Pere d’Òdena
Art romànic
Aquesta església era situada al terme del castell d’Òdena Inicialment tingué funcions parroquials, i les ha conservat fins a l’actualitat El terme del castell d’Òdena apareix en la documentació a partir de l’any 957 En aquesta data Sala de Conflent vengué a Elegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murallat d’Òdena intra kastro muro de Odena Malgrat l’abundor de documentació del terme d’Òdena que s’ha conservat dels segles X i XI, la primera referència sobre l’existència de l’església parroquial correspon a una llista de parròquies del bisbat de Vic que pot ser datada…
Castell Beví (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Aquest castell es trobava en el sector septentrional del terme del castell de Besora, del qual se suposa que depenia Pertangué sempre al comtat d’Osona, com el de Besora, i no tenia un terme concret pel fet d’ésser un castell satèllit del de Besora Les notícies del castell són molt minses El nom del lloc apareix l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba fill del bisbe Radulf d’Urgell i net del comte Guifré, amb la seva filla Exila, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d’Osona, al castell de Llaés, els quals afrontaven amb la serra de…
Santa Maria del castell de Bellpuig
Art romànic
Aquesta església fou la capella privativa dels senyors de Bellpuig Se’n tenen referències des del 1268, en què Guillem III d’Anglesola i la seva muller Constança hi fundaren els beneficis de Santa Maria i Santa Margarida La capella del castell era servida per un prevere, i fou un lloc de reunió dels preveres de Bellpuig i altres pobles que estaven sota patronatge dels senyors de Bellpuig El bisbe de Vic la visità el 1332 La fi de la capella s’esdevingué durant la guerra del Francès, quan el 12 d’octubre de 1811 fou assaltat el castell i volat en part per forces catalanoangleses Les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina