Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
Eleccions generals espanyoles
Amb una de les participacions més altes 75% des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada 123 escons dels 350 al Congrés, amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 38 escons més El PP, malgrat continuar com a segona força 66, perd 71 escons En tercer lloc, Ciutadans 57 creix en 25 La coalició liderada per Podemos 42 experimenta una forta davallada 29 Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el partit d’extrema dreta Vox 24 La sisena…
diferencial

Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…
dent

Rodes dentades
Tecnologia
Cadascun dels elements tallats sobre el cos base d’una roda (dita roda dentada) d’un engranatge que permeten de transmetre el moviment a una altra roda dentada.
La circumferència base sobre la qual hom talla les dents de les rodes de l’engranatge és anomenada circumferència primitiva i la seva dimensió és designada com a diàmetre primitiu les circumferències primitives de dues rodes que engranen són tangents Sobre la circumferència primitiva hom pren les mesures que caracteritzen els engranatges el pas de l’engranatge, que és la distància que separa els eixos de dues dents consecutives, i la sortida i la profunditat de la dent, la suma de les quals és l’altura de la dent Cada tipus de dentat pot ésser caracteritzat pel mòdul o quocient…
dret de superfície
Dret civil
Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra, i pot servir-se d’allò que ha plantat o edificat mitjançant el pagament d’un cànon periòdic.
Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i garanties reals per tal d’assegurar el…
fluxgrama
Graf orientat equivalent a un diagrama de blocs, però de traçat més senzill.
Els nodes hi representen senyals o variables, i les branques, relacions entre variables La fletxa que porta la branca indica el sentit del flux del senyal, i la lletra associada, el factor de multiplicació transmitància que experimenta el senyal del node d’origen La variable corresponent a un node dependent pren un valor igual a la suma dels senyals incidents En conjunt, el fluxgrama representa un sistema d’equacions algèbriques lineals del tipus y 1 t = a 1 1 y 1 t + a 1 2 y 2 t + + a 1 n y m t y 2 t = a 2 1 y 1 t + a 2 2 y 2 t + + a 2 n y n t y n t = a n 1 y 1 t + a n 2 y 2 t…
Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla
Història
Noble i erudit.
Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la corona Però el…
Pere de Fenollet i de Canet
Història
Segon vescomte d’Illa (Pere VII de Fenollet).
Fill i hereu de Pere de Fenollet i d’Urtx Promès de Francesca de Castellnou, filla i hereva del vescomte Jaspert V, aquest trencà el contracte matrimonial, i en morir 1321, devia a Pere la suma de 20 000 lliures el rei Sanç I de Mallorca ordenà, aleshores, la venda forçada, a favor de Pere, dels castells de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i els drets de feu de Corbera i de Llupià Fou lloctinent dels comtats pel rei Sanç I des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III, que el cobrí de favors, cosa que no impedí que Pere es passés al rei de Catalunya-Aragó…
Welser
Família de patricis d’Augsburg que als darrers decennis del s. XV i a la primera meitat del XVI fou l’eix d’importants empreses comercials, mineres i bancàries; hom creu que a l’Alemanya d’aquesta època solament els Fugger superaren la seva potència financera.
El 1476 els germans Bartholomäus, Lucas, Ulrich i Jakob Welser constituïren una poderosa companyia mercantil que uns quants anys més tard, conduïda per Anton Welser mort el 1518, fill gran de Lucas, estengué la seva activitat per tot l’Occident europeu, amb factories a Lisboa, Anvers, Nuremberg, Danzig, Venècia, Ginebra, Lió, etc Al tradicional comerç de llana, teles i draps s’afegí l’explotació de les mines de coure i argent del Tirol, Saxònia i Turíngia i la distribució pel nord i pel centre d’Europa de les espècies i altres productes de les possessions portugueses a Àfrica i Àsia A la mort…
Les Rojales
Al sud de l’Hospitalet de l’Infant i de la platja de les Rojales hi ha un petit tram de costa rocosa encara prou ben conservat Anna Motis Les Rojales 210, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els darrers contraforts de les serres de Vandellòs vers la Mediterrània formen una costa d’erosió, integrada per abundants penyals poc elevats, intercalats amb cales sorrenques molt belles Així i tot, alguns punts del litoral es troben força malmesos, especialment a la zona de la central nuclear de Vandellòs El paisatge vegetal és dominat per comunitats mediterrànies de…
Comptes fiscals
“Aquest és l’inventari de tota l’honor i de totes les rendes i dels usatges que el comte de Barcelona té a Caldes de Montbui i als seus termes 25 masos i 4 bordes que satisfan un cens de 65 trossos de carn i un quart i mig A més, el comte té dos altres masos, dels quals l’escrivà Ponç en posseeix un i Santa Maria l’altre D’aquesta honor obté dos parells de capons i tres gallines Quan reclama la host, obté un morabatí de cada mas, llevat de tres També en percep el delme D’altra banda, té una farga en domini a Caldes A part d’això rep dues parts dels plets d’aquest honor Finalment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina