Resultats de la cerca
Es mostren 3409 resultats
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran…
El que cal saber sobre la salut bucodental infantil
Per a prevenir les malalties bucodentals i les seves complicacions és imprescindible observar una adequada higiene bucodental en la infància i que el nen visiti regularment l’odontoestomatòleg, per a diagnosticar i tractar precoçment els trastorns que hi puguin anar apareixent De vegades, quan una dent trenca la geniva, l’infant sent una certa molèstia a la boca, i pot ésser que estigui unamica més inquiet del normal, però se sol calmar amb només agafar-lo en braços No tenen cap utilitat els productes comercialitzats…
Armènia 2010
Estat
A l’octubre del 2010 Armènia va celebrar l’aniversari de l’inici de converses diplomàtiques amb Turquia amb una gran expectativa i una forta acceptació social, malgrat que es va percebre un cert estancament, ja que els parlaments de tots dos països no van ratificar encara els dos únics protocols a què es va arribar El fet és que, malgrat aquesta atmosfera optimista, el Govern turc va aixecar noves tensions en autoritzar la celebració d’un acte nacionalista turc, amb pregària musulmana inclosa, en una antiga catedral armènia de la ciutat devastada d’Ani,…
Marcèvol
Església
Poble del municipi d’Arboçols (Conflent), situat a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial, Santa Maria de les Grades, és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner 1527, una mica mutilat Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena…
Hortolà
Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta…
iconoscopi
Esquema i funcionament d’un iconoscopi
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador d’imatge ideat el 1928 per V.K. Zworykin.
Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que…
castellanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del castellà usat en una altra llengua.
Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal transmissor dels…
atzavara
Botànica
Jardineria
Qualsevol planta del gènere Agave semblant a una atzavara, com per exemple A. bracteata i A. attenuata, petites plantes d’interior cultivades en tests, i àdhuc d’altres d’una mica diferents, com A. sisalana, el sisal.
boa
boa irisada ( Epicrates cenchris )
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom aplicat a una cinquantena d’espècies de serps de la família dels boids, que pertanyen principalment als gèneres Constrictor, Eryx, Corallus, Eunectes, Charina, Epicrates, Enygrus ofidis
).
Són serps aglifes de grans dimensions, de cos robust i potent, que posseeixen dents en els ossos premaxillars S'alimenten de mamífers petits, de rèptils i d’ocells, que cacen preferentment de nit i que maten per constricció, envoltant-los amb el cos tenen la boca molt dilatable i s’empassen les preses senceres durant la digestió, que és llarga, romanen en estat letàrgic No són verinoses per a l’home Moltes boes tenen costums predominantment arborícoles i es pengen dels arbres ajudant-se amb la cua, que és unamica prènsil Viuen generalment a la selva, bé que algunes…
gerani d’heura

Gerani d’heura
Triana Forever cc-by-sa-3.0
Botànica
Planta perenne, de la família de les geraniàcies, amb tiges penjants, fulles glabres i una mica carnoses, i flors simples o dobles, de colors que van del blanc al vermell.
Originària de la península del Cap, fou introduïda a Europa com a planta cultivada al principi del segle XVIII És un dels geranis més cultivats per la seva floració ininterrompuda des de la primavera fins a l’arribada del fred El nom popular li ve de la forma de les fulles, que recorden les de l’heura També se'l coneix amb el nom de gerani suís
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina