Resultats de la cerca
Es mostren 1058 resultats
Adenomegàlia o adenopatia
Patologia humana
És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…
Ceret
Ceret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, estès vers el sud fins a la serralada que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, entre el roc de Frausa (1.450 m) i el pic de les Salines (1.333 m).
Aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres bosc de la Vila, que ocupen 1700 ha prop del 50% del terme A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta L’agricultura és dedicada principalment a la vinya 480 ha i als arbres fruiters 381 ha, sobretot cirerers és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1500 tones, presseguers 44 ha pereres 24 ha Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita de 20 a 25000 hl hom produeix…
Pardal xarrec
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…
Sant Pere de l’Atmella (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb l’absis del segle XII ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli urbà de l’Ametlla, envoltada per l’antic cementiri del poble al nord i l’est i amb l’antiga rectoria adossada al mur sud Mapa 34-15 390 Situació 31TCG535043 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent XSB Història L’església de Sant Pere de l’Ametlla consta per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom d’Amenla Cal esperar el segle XIII per a tenir…
Castell d’Enrens (Tremp)
Art romànic
Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’…
Vènet
Divisió administrativa
Regió del NE d’Itàlia.
La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…
àzeri
Etnologia
Individu d’un poble d’origen turc (del grup oghuz, instal·lat a l’Azerbaidjan des del segle XIV) que habita principalment la part baixa de la conca del riu Kura fins a la mar Càspia i que pobla també les valls de la regió geogràfica de l’Azerbaidjan i les zones veïnes del Caucas.
Els àzeris són de raça orientàlida La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població uns 6 milions, i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa uns 13,5 milions Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia Daguestan, l’Iraq i Armènia
Santa Susanna
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).
Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…
Budapest

Vista del Parlament hongarès a la riba del Danubi al seu pas per Budapest
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Hongria, situada a les vores del Danubi, a la sortida dels congosts entre els massissos de Pilis i Börzsöny.
El clima és temperat temperatura mitjana anual, 11,8°C pluviositat anual, 505 mm Consta de dues parts Buda, el nucli antic, que, situada sobre els turons de Buda i el Mont Gellért, a la vora dreta del riu, s’ha convertit, a partir del s XVIII, en el districte on se situen les residències dels alts funcionaris, amb caràcter essencialment residencial, i Pest, que, situada en una plana alluvial a la vora esquerra del Danubi, s’ha desenvolupat en cercles concèntrics en el primer hi ha els districtes comercials, el segon es desenvolupà al s XIX, i el tercer, estès fins a una àrea de parcs i…
música d’Extremadura
Música
Música desenvolupada a Extremadura.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Extremadura té un llegat musical tradicional amb uns trets interns específics a causa de les distintes influències de les regions veïnes Mentre la meitat nord, fins al Tajo, mostra una clara relació amb les terres lleoneses, les influències manxegues són evidents a la zona oriental de Badajoz, de la mateixa manera que les andaluses són paleses a la part sud-oest d’aquesta mateixa província En la música extremenya es constata, també, una gran varietat des del punt de vista de l’organització tonal A més dels modes major i menor, que en ocasions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina