Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
Sant Fruitós de Fontelles (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista de l’absis de Sant Fruitós de Fontelles, on s’endevinen les traces de la primitiva finestra, ara tapiada ECSA - JA Adell L’església de Sant Fruitós de Fontelles es troba prop del mas de Can Franc de Fontelles, al costat d’un petit cementiri, a uns 25 m del camí, just davant del mas, però molt emboscada Mapa 34-11253 Situació 31TCG712843 S’hi pot anar des de Nabiners, seguint la mateixa pista, només apta per a vehicles tot terreny, amb trams difícils, que en uns 5 km de recorregut porta a Can Franc, passada la cruïlla de la Freita La mateixa pista…
Santa Maria o la Purificació d’Oveix (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble d’Oveix amb l’absis i la nau sobrealçats ECSA - E Pablo L’església de la Purificació és ben bé al bell mig del poble d’Oveix, que s’alça en un vessant encarat a migdia que hi ha a sobre del barranc del Portell, o Torrent Roi, que porta les seves aigües fins al Flamicell, davant del Serrat Roig Mapa 33-10214 Situació 31TCG314959 Per a arribar fins a Oveix cal prendre la pista que surt de la carretera de Senterada a Cabdella en el km 13 a l’altura de la capella de Sant Martí de la Torre Des d’aquí fins a Oveix hi ha 4 km ARD Història L’any 1380, el lloc d’…
Sant Miquel de Segur (Calafell)
Art romànic
Situació Vista de la capella des del costat sud-est, amb la seva característica capçalera de dos absis ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Miquel de Segur és situada a la sortida de la urbanització de Segur de Calafell uns 150 m en direcció a muntanya, a l’esquerra de la carretera del Vendrell a Vilanova JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF835616 Història És poquíssima la documentació servada que fa referència a aquesta capella La trobem esmentada per primera vegada el 1238 quan Guillem de Crebaino , marit d’Ermessenda de Cunit, atorgà a l’abat Pere d’Armenys, del cenobi de…
Vila i castell de Tuissan
El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb els abats de…
Tríptic de la Redempció (Vallespir)
Vista general del tríptic realitzat en coure repujat i decorat en tota la seva superfície ECSA - A Roura En una collecció particular d’una família originària de l’alt Vallespir, es conserva un tríptic romànic de gran valor No es coneix amb exactitud el seu lloc de provinença, que tant podria ser el monestir d’Arles com alguna de les nombroses esglésies o capelles de l’alt Vallespir que en depenien El tríptic, que fins ara ha restat inèdit, és constituït per tres làmines de coure decorades per embotició fa 32 cm d’alçada, 18 cm d’amplada la part central i 9 cm les laterals totalment obert fa…
Sant Agustí d’Isanta (Lladurs)
Art romànic
Situació El llogaret d’Isanta, avui despoblat, és a l’extrem nord-oriental del municipi de Lladurs L’església de Sant Agustí, mentre romangué oberta al culte regular, depenia de la parroquial de Sant Julià de Canalda situada dins el municipi d’Odèn, i també romànica Vista exterior de l’església de Sant Agustí d’Isanta des de llevant A primer terme, diversos murs del castell L Prat Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG774617 Per tal d’anar-hi, cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a l’hostal del cap del Pla 13,…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat…
Alberto Boscolo
Historiografia catalana
Medievalista sard.
Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…
Tomàs Agustí Sales i Alcalà
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Fou cronista de València i erudit Fill de pares d’Albocàsser que fugiren a l’Aragó en temps de la guerra de Successió, a vuit anys es traslladà a València, on estudià teologia, grec i hebreu, i obtingué un benifet a la parròquia de Sant Bartomeu El 1738 fou nomenat cronista de la ciutat En la seva trajectòria es relacionà amb gairebé tots els erudits del seu temps i polemitzà amb alguns com ara el pare Jacint Segura La seva producció historiogràfica és notable, tot i que no sempre aplicà el rigor crític que el seu temps li demanava D’entre les seves obres, algunes transformaren el panorama de…
Bèlgica 2015
Estat
Els greus atemptats de París del 13 de novembre van tornar a posar al centre del debat la gestió belga de l'islamisme radical, en un país amb una àmplia població musulmana, a causa de les connexions entre Bèlgica i els diversos atacs que han tingut lloc a Europa durant el 2015 El fet que, com a mínim, tres dels atacants de París fossin germans residents a Bèlgica, va fer que l'executiu belga reaccionés amb mesures radicals Va elevar l'alerta per perill d'atemptat al màxim nivell a la regió de Brusselles capital va tancar el metro, les escoles i els edificis públics, i va generar un cert…