Santa Maria o la Purificació d’Oveix (la Torre de Cabdella)

Situació

Església parroquial del poble d’Oveix amb l’absis i la nau sobrealçats.

ECSA - E. Pablo

L’església de la Purificació és ben bé al bell mig del poble d’Oveix, que s’alça en un vessant encarat a migdia que hi ha a sobre del barranc del Portell, o Torrent Roi, que porta les seves aigües fins al Flamicell, davant del Serrat Roig.

Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG314959.

Per a arribar fins a Oveix cal prendre la pista que surt de la carretera de Senterada a Cabdella en el km 13 a l’altura de la capella de Sant Martí de la Torre. Des d’aquí fins a Oveix hi ha 4 km. (ARD)

Història

L’any 1380, el lloc d’Oveix era de jurisdicció de la baronia de Bellera, a qui pertanyé fins a la fi de les senyories al segle XIX.

A part la consideració que aquesta parròquia formés part de les parròquies de la vall Stacione esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, l’únic esment que es coneix data del 1314, quan l’església d’Oveix fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies de l’ardiaconat de Tremp. Al final del segle XVIII el seu titular era la Purificació de Nostra Senyora. L’any 1904 tenia com a sufragània Sant Pere de Castellestaó, i era de l’arxiprestat de Gerri de la Sal. Actualment, depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei. (MLIC)

Església

L’església d’Oveix va ser molt modificada durant els segles XVII i XVIII. D’ampliacions, tanmateix, només se’n feu una, la petita capella lateral al mur de migdia, al costat de la porta d’entrada, però és que l’espai urbà no donava per més. Tota la nau i el mateix absis foren sobrealçats, i el campanar, que s’aixeca a l’angle de ponent, fou construït a la mateixa època que es feren aquestes modificacions.

Actualment, l’església té la mateixa planta que l’obra romànica, d’una nau rectangular amb un absis semicircular a llevant, i la porta d’entrada a migdia. La coberta de la nau és, a l’interior, de voltes d’aresta d’obra entre arcs de separació. L’absis és de volta de quart d’esfera. A l’exterior la teulada és de doble vessant amb peces de fibrociment a sobre de travessers de fusta i a l’absis és de peces de pissarra, com a la coberta piramidal del campanar.

Com que la construcció inicial de l’edifici es va fer en terraplenar un pendent, queden diferents nivells d’accés, com una porta que s’obre al mur de tramuntana i dona pas directament a dalt del cor. També en aquest nivell hi ha una altra porta, al mur de ponent, tapiada i que sembla de construcció antiga.

En el parament exterior de l’absis és on encara es pot identificar algun element constructiu d’època romànica. Com que els murs d’aquest absis van ser sobrealçats, a un metre per sota de la cornisa hi ha tot un fris d’arcuacions, amb arcs fets amb pedres petites de tosca. Tant aquesta ornamentació com la resta de l’aparell del mur són parcialment coberts per capes d’arrebossat de diferents èpoques.

La construcció contemporània d’aquest absis es pot datar a mitjan segle XI, dins dels corrents generals del romànic llombard. (ARD)

Bibliografia

  • ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 244
  • ACV. Llibres de Visites del Bisbat d’Urgell, Calaix 31/41, vol. V (1314-1315)
  • Buron, 1980, pàg. 250
  • Gavín, 1981a, vol. 8, pàg. 155
  • Baraut 1986; doc. 2, pàgs. 52-56.