Resultats de la cerca
Es mostren 31517 resultats
La crisi d’un patrimoni nobiliari valencià
Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que posseïen al nou…
Catalans a Cuba: comerç i emigració
Instruccions per a la collocació d’esclaus en un vaixell, sd MMB L’entrada dels catalans dins de l’imperi espanyol a Amèrica es produí molt tard, al segle XVIII Ara bé, cap al final del set-cents diverses colònies de catalans s’havien consolidat notablement en alguns enclavaments americans, en particular a les àrees del Carib, el golf de Mèxic i el Riu de la Plata En les primeres dècades del segle XIX aquesta presència de catalans s’intensificà, la qual cosa va comportar un augment de la seva importància econòmica Dos factors ho justifiquen la penetració important dels catalans en el tràfic d…
El teatre de Francesc Fontanella
Francesc Fontanella i Garraver 1622-1701 fou el representant més genuí del teatre barroc a Catalunya La seva obra dramàtica i la lírica, transmesa per mitjà de manuscrits dels segles XVII, XVIII i inici del XIX, ha estat pràcticament desconeguda fins als nostres dies El seu teatre significa un intent prou reeixit, encara que malauradament estroncat, d’incorporar l’escena catalana als corrents imperants a Europa tant respecte a la recreació del llenguatge i a l’adscripció a les noves formes dramàtiques propugnades per Félix Lope de Vega en el Arte Nuevo de Hacer Comedias 1609 com al concepte…
La poesia eròtica del Barroc
Una de les paradoxes del Barroc català és el caràcter diguem-ne antieròtic de la major part de la poesia eròtica que amb tanta força va sorgir al segle XVII El fet contrasta amb l’ús despreocupadament festiu que es va fer de l’erotisme durant el Renaixement, i també amb l’ús maliciosament pervers que se’n va fer després El tema eròtic, tractat amb gran llibertat a l’edat mitjana, va anar experimentant, des de mitjan segle XVI, un procés de clandestinització que va arribar segurament a l’apogeu a la darreria del segle XIX A l’època del Barroc, però, aquesta consciència ja era prou forta per a…
Els consolats de mar i comerç
Llibre del consolat de mar , DCrespí, València, c1408-12 AHCV / GC “Item statuim e ordenam que en Valencia sien dos consols que sien elegits cascun any en la festa de Nadal de nostre senyor Iesu Christ per bons homens de mar e presentats davant nos o davant lo iusticia de València, los quals consols apres que seran elets e presentats encontinent sien tenguts iurar en poder del iusticia que be e feelment se haien a feeltat nostra en loffici del consolat E volem que aquells que seran elets sapien del art e us de mar e determenen los contractes e discenssions entrels homes de mar e mercaders que…
Quin era el preu d’un home?
Pàgina d’un exemplar manuscrit de la Lex Visigothorum , segle VII BNM / Aisa Què calia pagar per a adquirir la propietat d’un instrumentum vocalem , és a dir, una eina parlant com deien els juristes romans, en època carolíngia Què era més car, l’ instrumentum vocalem esclaus, l’ instrumentum semivocalem bestiar o l’ instrumentum mutum eines Depenia de la qualitat de l’ instrumentum , dels serveis que se’n podien obtenir La modalitat esclavista de producció devia entrar en crisi al final del segle VII, i, després, la invasió musulmana segle VIII i les posteriors lluites entre cristians i…
El Fòrum de les Cultures o la tercera via per a grans esdeveniments
El Fòrum de les Cultures 2004 —l’adjectiu universal es va perdre pel llarg camí— és una creació genuïnament barcelonina És la denominada tercera via Ni Jocs Olímpics ni Exposició Universal o Internacional Barcelona, esperonada per l’èxit del 1992, va inaugurar el tercer format de gran esdeveniment, amb la cultura com a fil conductor i amb el protagonisme principal de les ciutats i no dels estats «L’experiència barcelonina en l’organització d’esdeveniments complexos, amb aportacions i protagonistes diversos i molt abundants, n’ha permès crear un de bell i excitant, innovador i imaginatiu, un…
Una nova època daurada dels castells
Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Santa Úrsula, 27-10-1996 AVUI La majoria d’estudiosos coincideixen en el fet que el 25 d’octubre de 1981 és la data en què va començar la segona època d’or dels castells Aquell dia, en l’actuació corresponent a les festes de Santa Úrsula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el primer castell de nou del segle XX, el quatre de nou amb folre, que també va descarregar Les construccions de nou pisos d’alçària eren el gran emblema de la mítica primera època daurada dels castells, enquadrada en el…
La transició a les Balears
Representants de les illes Balears al Congrés dels Diputats 1977 Al final de l’any 1975, el predomini conservador i la feblesa de l’antifranquisme organitzat eren innegables a les illes Balears Mentre el búnquer local —encapçalat pel mateix governador civil, l’histriònic Carlos de Meer— detenien els principals ressorts de poder dins l’administració, els partits polítics clandestins tenien encara uns nivells d’implantació molt limitats Cal tenir en compte, de tota manera, que els darrers temps del franquisme biològic, i en un context marcat per la greu crisi turística que patien sobretot…
Els divuit regidors del “no”
L’alcalde de Barcelona, E Masó, i els nous regidors el dia de la presa de possessió, C Pérez de Rozas, 15-10-1973 AF/AHC La sessió del plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 4 de març de 1975 adquirí en pocs dies una dimensió històrica que la majoria dels seus protagonistes eren ben lluny de preveure La convocatòria havia estat feta per a la discussió i l’aprovació dels pressupostos, activitat ben rutinària en les dècades anteriors Però aquell dia, el regidor Jacint Soler i Padró, que gaudia de fama de catalanista dins d’aquell darrer equip consistorial del franquisme, tenia a punt una…