Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
les Bordes

Les Bòrdes
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, al sector occidental de la comarca.
Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…
Pittsburgh
Ciutat
Ciutat a l’estat de Pennsilvània, EUA.
Situada a l’W de l’estat, on els rius Monongahela i Allegheny conflueixen per a formar l’Ohio i constitueixen l’anomenat Golden Triangle , nucli de la ciutat i centre de negocis La ciutat s’estén per les valls cap a l’altiplà, on han crescut els barris residencials És el principal centre de la indústria siderúrgica dels EUA i del món, seu de la United States Steel Corporation La indústria s’estén per les valls dels rius, que tenen important tràfic fluvial carbó, ferro, acer, petroli, etc inclou, a més, construcció elèctrica, alimentària i un actiu sector de l’alumini Important nus de…
Vallcarca
Barri
Barri de Barcelona, situat a l’antic terme municipal d’Horta, al límit amb el de Gràcia, entre l’avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d’Hebron.
El nucli més antic és el de la Farigola, situat entre el Coll i la riera de Vallcarca , al voltant del qual a la fi del s XIX s’anà configurant un dels barris d’estiueig de la menestralia barcelonina urbanització de Can Falcó, en terres del baró de la Barre de Flandes Format per cases de planta baixa, alguna petita indústria, torres sobretot als carrers de Gustavo Bécquer i del Baró de la Barre i camps, s’hi inicià a partir dels anys cinquanta un lent procés d’edificació en alçada Es comunica amb la Vall d’Hebron per l’avinguda de l’Hospital Militar antiga riera de Vallcarca, amb el barri…
regió de Tarragona
Regió del sud de Catalunya, la més poc extensa (2 722 km2) després de les d’Andorra i Vic.
Comprèn l’extrem ponentí de la Depressió Prelitoral Camp de Tarragona, dividit en Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès, una conca d’erosió als marges de la Depressió Central Conca de Barberà i el sector paleozoic dins la Serralada Prelitoral de la cubeta de Móra Priorat Hidrogràficament, a més del Priorat, que vessa cap a l’Ebre, coincideix amb les conques del Gaià, el Francolí i les rieres ponentines Administrativament coincideix amb les vegueries de Tarragona i Montblanc, amb el corregiment de Tarragona, l’arquebisbat de Tarragona fins als canvis acordats el 1953 i amb els partits judicials…
Càrcer
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que dóna nom a la vall (anomenada també Vall Farta), al límit amb la Costera.
El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis L’agricultura n'és la base econòmica hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i envasat de…
Antella
Antella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions terciàries de la serra d’Alèdua.
Les 425 ha de regadiu, ocupades gairebé del tot per tarongers, són regades amb aigua de la séquia reial del Xúquer, que té la presa dins el municipi, a la casa de les Compostes, construïda el 1732 i amb l’aigua del subsol elevada amb motor El secà retrocedeix davant els tarongers A la muntanya hi ha pinedes, molt clares, i pasturatges Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris 95% La població, que entre 1900 1 421 h i 1960 2 175 h augmentà un 51%, ha experimentat darrerament una considerable minva El poble 1 427 h diss 2006, antellans 47 m alt,…
presidència del Consell Europeu
Política
Càrrec que presideix el Consell Europeu.
Fou instituït el 1975, amb la regularització de les reunions dels caps d’estat i de govern dels estats membres de la Unió Europea en el Consell Europeu, que fins aleshores tenien un caràcter informal Fins el 2009, fou un càrrec rotatori i semestral, ocupat pel primer ministre o president de l’estat membre en què requeia la presidència Les seves atribucions es limitaven a preparar les reunions del Consell Europeu i a representar-lo davant del Parlament Europeu El Tractat de Reforma de la Unió Europea dotà la presidència del Consell Europeu d’un perfil més elevat el càrrec deixava de ser…
Finestres
Antic poble
Antic poble (880 m alt.) del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), damunt la serra de Finestres
.
El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers L’església parroquial i santuari la Mare de Déu de Finestres és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres 960 m alt, que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú la castlania pertangué als senyors de Porqueres, que n'esdevingueren s XII senyors directes hom troba esmentats dos castells, el major i el menor, però aquest darrer no ha…
Cotes
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall Farta, a la dreta del Xúquer (que limita el terme amb el d’Antella), a la seva confluència amb el riu de Sallent (en part límit amb el terme de Càrcer, municipi amb el qual bescanvià territoris el 1961).
Vers el sud-oest, s’estén fins al cim del Montot 417 m alt, al límit amb la Canal de Navarrés La part accidentada és coberta de matolls i pasturatges unes 300 ha L’agricultura és predominantment de regadiu 225 ha aprofita l’aigua de la séquia de Cotes , derivada del riu de Sallent, i de les d’Escalona i de Carcaixent, derivades del Xúquer, a més de la del subsol El taronger s’ha convertit gairebé en monocultura, a expenses de l’arròs i de l’horta El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i olivera La ramaderia és una activitat secundària ovelles i cabres hi ha apicultura 119 ruscs La…
sintaxi
Gramàtica
Part de la gramàtica tradicional que estudia les relacions o funcions dels mots en la frase o oració
.
Atès que la combinació dels mots per a constituir les oracions, unitats bàsiques de comunicació plena entre els homes, pertany al camp concret i illimitat de la parla, no al camp limitat del sistema de la llengua, resulta gairebé impossible d’estructurar exhaustivament totes les combinacions possibles dels elements lingüístics en les oracions L’únic que pot fer la gramàtica és donar algunes regles bàsiques sobre l’estructuració de les oracions, que ja tenia en compte la gramàtica tradicional i que ha subratllat d’una manera especial la moderna gramàtica generativa La regla fonamental de l’…