Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Vernet
Vista parcial de Vernet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector septentrional del massís del Canigó, que comprèn la part mitjana de la vall de Cadí (entre els termes de Castell de Vernet i de Cornellà de Conflent) i la major part de la vall del riu de Sant Vicenç (on hi ha el despoblat i l’església de Sant Vicenç de Campllong), dominada per la pica del Canigó (2784 m alt).
Una bona part del sector més alt del terme dessota, però, dels 2 000 m és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç La minsa superfície agrícola 54 ha es reparteix en 35 ha d’arbres fruiters 30 de pomeres, 2 de presseguers, 3 de pereres i alguns cirerers i albercoquers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de vinya i 18 ha de pastures i farratge Hi ha un cens ramader de 21 caps de bestiar boví i 2 caps d’oví Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l’W, vora el terme de Saorra, una mina d’espat fluor El turisme és, però, la font de riquesa més important, atret per la…
Maella
Vista de Maella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…
Oleguer
Sepulcre de sant Oleguer, obra barroca de Francesc Grau i Domènec Rovira, amb imatge gòtica de Pere Sanglada
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…
Sant Nicolau de Calabuig (Bàscara)
Art romànic
Situació El priorat de Sant Nicolau de Calabuig era situat uns 2 km al sud-est de Calabuig, a l’indret on avui hi ha la masia anomenada Can Pagès i abans Mas Margall Mapa 296M781 Situació 31TDG938669 Un camí, des de Calabuig, que s’agafa a la carretera de Bàscara a Vilaür, porta fins a l’esmentada masia JBH Història El priorat de Sant Nicolau de Calabuig pertanyia a l’abadia de Sant Esteve de Banyoles Fou fundat sobre les restes d’un edifici de l’antiguitat, en un indret on els materials que apareixen pels camps dels encontorns evidencien una ocupació des d’època romana És esmentat en una…
Capella superior de la Mare de Déu de Montserbós (Tremp)
Art romànic
Situació Antiga sufragània de Castissent, estratègicament situada sobre un turó coronat per un roquissar Arxiu Gavín El turó on hi ha les dues capelles de la Mare de Déu de Montserbós és al costat de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, a uns 7 km del Pont La capella superior és al cim mateix del turó JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG137692 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no disposem de dades que puguin explicar l’existència dalt del mateix turó de dues esglésies amb la mateixa advocació i construïdes en un mateix període Sabem que la Mare de Déu de Montserbós era una…
Santa Cecília de Grevalosa (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, molt modificat a causa d’un seguit de reformes ocorregudes al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església és situada dalt un carener que s’enlaira a la banda nord-occidental del terme, prop del termenal d’Aguilar de Segarra Long 1°39’14” — Lat 41°41’35” Hom hi va pel camí que porta al mas Palomes, però abans d’arribar-hi cal desviar-se, a mà esquerra, per tai de seguir un altre camí que, passant per Sant Miquel, deixa a la capella, coneguda impròpiament amb el nom de Sant Marc, denominació que hom troba al rètol que hi…
Santa Cecília de Vilafruns (Balsareny)
Art romànic
Situació Aspecte que oferien les ruïnes fa uns anys F Junyent-A Mazcuñan Les poques romanalles que resten de l’antiga església de Santa Cecília són situades darrera el darrer bloc de cases de la colònia homònima, la qual és emplaçada al costat de migjorn, prop de Balsareny, a la riba dreta del Llobregat Long 1°52’45” -Lat 41°50’30” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga Poc abans del quilòmetre 13 caldrà agafar el trencall que hi ha a mà esquerra, on comença la carretera que porta a la colònia minera, on hi ha les ruïnes de l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava…
Sant Martí de Canoà (Prada)
Art romànic
Situació Petita església, avui dins una finca particular, que presenta a l’absis una decoració de lesenes i arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antiga església de Sant Martí és uns 500 m al nord de la vila de Prada, molt propera a la riba dreta de la Tet, tocant a un càmping i dins una propietat privada Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 23” N - Long 2° 25’ 15” E La finca on és situada l’església romànica de Sant Martí és al peu de la carretera N-116, que un cop deixant Prada es dirigeix vers Marquixanes El temple és envoltat d’un jardí amb xiprers, que li donen un aire atraient Per a visitar-…
Torre de Bellcaire d’Urgell
Art romànic
Situació Les restes de la torre de Bellcaire són situades al nucli antic del poble, a l’actual Carrer Major Mapa 33-14360 Situació 31TCG259254 El poble de Bellcaire és situat al km 9 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs PBRo Història De la torre de Bellcaire, en consta l’existència des de l’any 1091, en què el comte Ermengol IV feu donació a Sant Serni de Tavèrnoles de la torre de Bellcaire, amb dues almúnies que eren al seu voltant Posteriorment, l’any 1139, hi ha testimoni documental que el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira feren donació a un grup de colonitzadors…
Castell de Padèrn
El poble de Padèrn és situat a la riba dreta del Verdoble, prop de la seva confluència amb el Torgan L’origen de l’actual vila de Padèrn cal relacionar-lo amb la construcció al segle XII d’un castell o fortificació al cim de la cresta rocallosa sota la qual s’estén la població Tanmateix, en un moment anterior a l’esmentada centúria, el nucli originari de Padèrn, format a partir d’una església dedicada a sant Pere, era situat a la riba esquerra del Verdoble Aquesta església, citada en la documentació l’any 805, formava part del patrimoni de l’abadia de Santa Maria de la Grassa per donació…