Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
Huelva
Façana de l’església de la Merced a la ciutat de Huelva (segle XVIII)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Andalusia, capital de la província homònima.
És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…
art veneçolà
Art
Art desenvolupat a Veneçuela.
Les restes precolombines trobades són poques i d’una escassa importància, bé que encara hi ha extenses zones a investigar L’art colonial no té tampoc la importància d’altres indrets de l’Amèrica del Sud Es destaquen les catedrals de Caracas i de Coro, reformades durant els s XIX i XX, el convent de San Francisco, de Caracas, del s XVIII, i alguns edificis civils i construccions militars Durant el s XX es produeix una renovació total en l’arquitectura, que segueix els principals corrents internacionals Cal destacar la ciutat universitària, de CRVillanueva, el Museo de Bellas Artes, de Niemeyer…
trencaglaç
Transports
Vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la superfície de l’aigua de determinades mars o de determinades zones, especialment en certes èpoques de l’any, i obrir en l’aigua glaçada un canal lliure que permeti la navegació.
El trencaglaç és caracteritzat per la gran resistència del seu buc, capaç de suportar les grans pressions a les quals és sotmès, especialment de la proa, la roda de la qual té un perfil molt inclinat a la seva part baixa de manera que el vaixell puja, en avançar, sobre la capa de glaç i el seu pes la trenca, i així pot anar trencant el glaç contínuament a mesura que avança El trencaglaç és subdividit en nombrosos compartiments de poca amplada que constitueixen tancs d’aigua, la qual és transvasada ràpidament dels tancs de proa als de popa i viceversa i dels de babord als d’estribord i…
transmissió
Un avantatge de la transmissió digital: en la recepció d’un senyal analògic atenuat i lleugerament pertorbat, hi ha una pèrdua irreversible d’informació, però no pas en la d’un senyal binari en les mateixes condicions, en què només convé distingir la presència de grans valls (‘0’) de la de grans muntanyes
© Fototeca.cat
Pas o transport d’informació (senyals) entre dos punts per mitjà d’energia elèctrica o electromagnètica, a través d’un medi, com és el cas d’una línia de transmissió
.
Tot sistema de transmissió ha de posseir una potència suficient i un grau de qualitat raonable En tot procés de transmissió hi ha pèrdues de potència a través del medi, fenomen que rep el nom d'atenuació Segons quina sigui la natura de la informació hom parla de transmissió de veu telefònica, de text telegràfica, de dades, d’imatge en moviment televisiva, d’imatge fixa telecòpia, etc Segons la forma del senyal a transmetre hom distingeix entre transmissió analògica i transmissió digital Els senyals de natura analògica són transmesos mitjançant la tècnica de multiplexatge per…
sistema ptolemaic
A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les…
projectil
Militar
Nom genèric de qualsevol cos llançat per una arma, especialment de foc, o per un avió, contra un fitó o contra un objectiu.
Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala si són llançats per armes de foc portàtils, bomba si hom els llança des d’un avió i granada si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc arma, i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran No fou fins al s XV que hom substituí, en…
literatura nicaragüenca
Literatura
Literatura en castellà produïda a Nicaragua.
Després de la independència del país, la literatura es desenvolupà sense gaire relleu, fins a arribar a Rubén Darío, amb el qual s’inicià un corrent literari modernista que féu fortuna a Nicaragua els poetes de la revista Patria provocaren la desclosa d’altres revistes i altres poetes, fins a arribar a Azarías, HPallais, Salomón de la Selva i Alfonso Cortés El segon quart del s XX tingué lloc l’allunyament de la influència de Darío, damunt les noves formes poètiques, i aparegué un moviment d’avantguarda, seguidor de Rimbaud, Lautréamont i el superrealisme José Coronel Urtecho,…
gnoseologia
Filosofia
Ciència que estudia els principis, les lleis, els postulats i les hipòtesis científiques i tracta dels problemes del mètode, de la unitat i de la divisió de les ciències.
Hom pot considerar com a punt de partida d’aquesta disciplina —preferentment anomenada epistemologia , més que no pas gnoseologia— la Wissenschaftslehre ‘Teoria de la ciència’, 1837 de Bernhard Bolzano i la Philosophy of the Inductive Sciences, Founded upon their History 1840 de WWhewell, que és un intent de renovar el Novum Organum Scientiarum 1620 de F Bacon mitjançant un estudi historicocrític de les ciències, mètode que seguí AACournot a Essai sur les fondements de la connaissance humaine et sur les caractères de la critique philosophique 1851 i Traité de l’enchaînement des idées…
premsa clandestina
Comunicació
Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.
Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del 1937,…
goniòmetre
Goniòmetre d’aplicació o de contacte (a dalt) i de reflexió (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar angles.
Hi ha diverses classes de goniòmetres segons el tipus de mesura a fer Els més coneguts són els goniòmetres d’aplicació o de contacte i els de reflexió , tots dos emprats, principalment, per a mesurar l’angle que formen les cares dels cristalls Els primers són emprats solament en cristalls de grandària suficient, posant-los en contacte directe amb les cares del cristall Els segons són d’una gran precisió i funcionen òpticament En primer lloc hom projecta un raig de llum sobre una cara del cristall i observa amb una ullera el raig reflectit a continuació hom fa girar el cristall entorn d’un eix…