Resultats de la cerca

El terme és drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura, que aflueix al Matarranya ja dins el municipi de la Freixneda Gran part del terme 1 087 ha és cobert de pinedes i brolla de romaní Els cereals 181 ha, especialment de blat, les oliveres 598 ha i la vinya 67 ha són els principals conreus de secà patates, hortalisses, cereals i farratge són els conreus de regadiu 53 ha, localitzats vora el Tastavins i el Matarranya i regats per una séquia que pren l’aigua del primer La ramaderia bestiar oví, cabrum i porcí i la cria d’animals de granja complementen les…

L’àrea no conreada ocupa el 70% del total, i comprèn unes 4 000 ha de pinedes a la muntanya Els conreus es localitzen a la vall, amb predomini del secà 1 300 ha sobre el regadiu 115 ha al primer hom conrea oliveres 700 ha i vinya 200 ha el regadiu se centra en el taronger 70 ha La indústria s’ha especialitzat en el moble de vímet, la principal activitat econòmica El 66% de la població activa treballa en la indústria i només el 8% en el sector primari La vila 3 236 h agl 2006, valladins 291 m alt és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa L’església parroquial actual Sant…

El riu passa engorjat en aquest sector congost de les Graus, i això ha fet que, fins a l’obertura de la nova carretera, la via tradicional de la Cerdanya a Perpinyà guanyés altitud per tal d’evitar el congost mitjançant una àmplia graonada anomenada les graus de Canavelles o d’Oleta , de la qual rebé el nom l’establiment termal de les Graus de Canavelles, a l’indret de l’antic monestir d'Eixalada L’agricultura de muntanya, que aprofita els petits replans suspesos de l’antiga vall regats per aigua canalitzada des de la Cerdanya, i la ramaderia, són les principals fonts de riquesa Hi ha…

La part baixa del terme és regada per la séquia dels Molins La ramaderia bestiar boví i l’agricultura, d’alta muntanya cereals i hortalisses, formen la base econòmica del municipi l’Estat francès hi establí, a la fi del s XIX, un important assecador de llavor de pi per al repoblament La indústria làctia mantega, formatge ha adquirit importància el 1948 la cooperativa de la Cabanassa, a la qual es vincularen els municipis del Capcir i de l’alt Conflent, s’uní amb les d’Er Alta Cerdanya i Prada Conflent El poble 1 520 m alt, a l’esquerra del riu de Jardó les cases de la dreta del…

S’estén a la vora dreta del Rin una petita part a l’esquerra del riu forma part del cantó suís d’Argòvia i comprèn els contraforts meridionals de la Selva Negra Hom hi distingeix dues àrees la plana del Rin, d’economia agrícola cereals, vinya, i la muntanya, que ocupa el nord i l’est, i culmina a 1493 m al Feldberg La capital és Friburg de Brisgòvia Originàriament fou ocupada pels celtes i pels alamans al començament de l’edat mitjana el territori constituí el landgraviat de Brisgòvia , del Sacre Imperi, i passà al govern dels ducs de Zähringen i dels marcgravis de Baden Els ducs d’Àustria…

Se situa a la part oriental i meridional del massís calcari de Pena, per damunt de les terres alluvials de la ribera de la Tet La vinya hi té caràcter de monocultura, i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior Hi ha dues cooperatives, cellers i dues empreses dedicades a l’explotació del marbre i de la calç La població durant el s XIX passà de 1 959 h el 1836 a 3 233 h el 1881, a causa de l’extensió del conreu de la vinya Al final del segle, però, experimentà una forta minva, que continuà amb menys intensitat fins el 1954 1 753 h Des d’aleshores s’ha produït un lent, però continu…

És accidentat pels contraforts nord-occidentals del port de Beseit la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, amb altituds per damunt dels 1000 m Unes dues terceres parts del territori són cobertes per boscs de pins i carrasques 2 244 ha i per pastures 338 ha Hi predomina l’agricultura de secà oliveres 377 ha, cereals 343 ha, vinya 326 ha i ametllers 91 ha el regadiu es limita a 58 ha hortalisses i blat de moro La ramaderia bestiar porcí i oví hi és poc important Hi ha pedreres d’argila refractària i jaciments de bauxita Les activitats industrials deriven de l’agricultura elaboració d’oli i d’…

Debutà professionalment el 1977, i des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges com ara Dakota , de JGalceran 1997 El florido pensil , d’ASopena 1997 Els gegants de la muntanya , de LPirandello 1999 La comèdia dels errors , de WShakespeare Escenas de matrimonio , d’Ingmar Bergman, dirigida per Rita Russek 2000 El club de la corbata , de Roger Fabrice-Lacan, dirigida per Pep Anton Gómez 2002 Ran del camí , d’Anton PČekhov, dirigida per Joan Castells 2002 L’escola de dones , de Molière, dirigida per Carles Alfaro 2003 Vides Privades , de Noel Coward, dirigida per Paco Mir…

Fou alumne de Melchinger i de Strehler Les seves escenificacions es caracteritzaren per un ritme equilibrat i harmònic L’any 1972, realitzà el seu primer muntatge a la Schaubünhe Berlín amb l’obra Geschichten aus dem Wiener Wald  ‘Històries dels boscs de Viena’, de Hórvath Com Stein i Hübner, reivindicà una reforma del teatre burgès amb solucions alternatives com les imatges i la pantomima, però contraposà al realisme de Stein la creació de mons fantàstics El 1975 celebrà a París amb el Faust Salpêtrière un dels seus èxits més grans La seva predilecció especial per Hölderlin es mostrà en…

El 1972 es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona El 1982 es doctorà en aquesta mateixa universitat amb una tesi que tractava de la diversificació de les estructures de la població catalana segons les diferències territorials Professora del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona des del 1973, i cap d’aquest departament des del 1990, investiga sobre temes relacionats amb la geografia de la població i en qüestions d’ordenació del territori Ha participat en diversos projectes i estudis de caràcter aplicat com ara plans de muntanya, plans d’…