Resultats de la cerca

Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…

Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…

La fusió fou secreta fins després de les eleccions, que suposaren un èxit per al nou partit Aquest fou presidit per Bartomeu Robert i Ybarzábal, i en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l’autonomia catalana dins l’Estat espanyol Com a vehicle d’expressió pública tenia el diari La Veu de Catalunya L’èxit assolit a les eleccions del 1901 no es repetí a les del 1903, i el partit feu crisi d’altra banda, la captació de sectors dretans empresa per la Lliga li llevà les simpaties de l’ala liberal, que se n'escindí 1904, la Lliga esdevingué, així, un partit específicament dretà,…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1962, s’hi doctorà el 1967 amb una tesi sobre la qüestió rabassaire publicada el 1969 amb el títol El problema agrari a Catalunya, la qüestió rabassaire de 1890 a 1936 Anteriorment, el 1964, ja presentà una tesina la primera referida al segle XX realitzada al Principat de Catalunya sobre El sindicalisme a Barcelona de 1916 a 1923 , que fou publicada el 1965 i rebé el premi Nova Terra Amb aquestes dues obres definí una de les principals temàtiques que ha tractat al llarg de la seva prolífica producció l’anàlisi dels moviments socials contemporanis…

Situació Una vista exterior de l’església de Santa Eugènia de Saus, des del costat de migjorn Hom hi pot veure l’absis, el mur del qual és totalment opac i, curiosament, sense cap finestra F Tur L’església parroquial de Santa Eugènia de Saus es dreça a la part més enlairada de l’interessant nucli d’aquest petit poble, al seu extrem de llevant Mapa 296M781 Situació 31TDG983646 Un curt ramal comunica el poble de Saus amb la carretera d’Orriols a l’Escala La clau de l’església es guarda en una casa del poble Història A la façana de l’església de Santa Eugènia de Saus, dins una petita fornícula…

Situació Interior de la construcció, amb la volta perfectament conservada F Tur Edifici que, malgrat el nom popular que té, no sembla pas que fos un molí És situat a la riba dreta i a tocar de la Muga, a poc menys d’1 km del poble de les Escaules, aigües amunt Aquesta construcció fou bastida sobre unes roques planes, de tal manera que resta molt poc enlairada respecte al nivell normal de l’aigua del riu Pocs metres més avall, colgada actualment sota l’aigua, hi ha una altra construcció semblant i, encara, riu avall, hom en descobrí els vestigis de dues més Aquest…

Situació Panys de mur, en un dels quals hi ha oberta una porta d’entrada F Tur Les restes del castell d’Avinyonet són situades a tocar de l’església de Sant Esteve d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 El camí per anar-hi és, doncs, el mateix que indiquem per arribar a l’església Història Al final del segle XI apareixen les primeres dades documentals de l’existència d’un senyor del lloc d’Avinyonet L’any 1090, en un document, és esmentat un Berenguer d’Avinyó, el qual també signà, el 1107, el document que feu fer el comte Bernat III de Besalú de donació de tots els comtats que…

Situació Una vista de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera, de la qual hom pot veure l’interior a la fotografia F Tur Les restes de l’església i del Poblat del Palau són situades als contraforts nord-occidentals de Montgrí, molt més a la vora de Bellcaire i de l’Escala que del seu cap de municipi Es tracta de les ruïnes d’una antiga població d’èpoques romana i medieval, habitada almenys des del segle II abans de Crist, segons les mostres de ceràmica trobades superficialment pels seus voltants Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Per anar-hi hi ha diversos camins, tots de terra,…

Porta d’entrada, oberta al mur de migjorn Té tres arcs en gradació, tot i que, segons la seva estructura, sembla que fou projectada perquè tingués una arquivolta més F Baltà Situació L’església de Santa Cristina que estudiem aquí és el temple parroquial del municipi de Santa Cristina d’Aro, situat a mà esquerra del Ridaura, enlairat en un pujol al peu dels vessants de les Gavarres Mapa 366M781 Situació 31TEG005298 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-263, de Palamós a Santa Coloma de Farners, la qual enllaça amb la N-II venint d’aquesta N-II, Santa Cristina d’Aro es troba abans…

Situació Vista aèria de l’església des del costat sud-oest J Pagans-TAVISA Sant Jaume de Viladrover, o dels Bastons, és una antiga parròquia de cases escampades que figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 38,1 —y 31,1 31 TDG 381311 Per arribar-hi s’ha d’anar al barri anomenat de l’Estació de Balenyà, i a les darreres cases que es troben a mà dreta anant cap a Seva, surt, perfectament indicat per un rètol, un camí encimentat que hi mena després de recórrer uns 2 km aproximadament L’església és al costat d’una casa de pagès habitada Prèvia…