Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
Šešonq I
Història
Primer faraó de la dinastia XXII.
Fill de Nemrat, gran cap dels Ma o Mašwaš, fou, originàriament, cap de la colònia militar líbia d’Heracleòpolis Mort Psusennes II ~945 aC, darrer faraó de la dinastia XXI, inaugurà el període libi dinasties XXII-XXIII S'assegurà el control de l’Alt Egipte nomenant el seu fill Iuput gran sacerdot d’Amon-Ra, càrrec que havia estat hereditari durant la dinastia XXI La nova pràctica fou seguida per altres reis de la dinastia Portà a cap una campanya a Palestina, on s’emparà de Jerusalem ~930 aC i en saquejà el temple la campanya és esmentada a la Bíblia on rep el nom de Šišaq i en un…
Rufí d’Aquileia
Cristianisme
Teòleg i historiador de l’Església.
Pertangué al grup ascètic d’Aquileia sota Cromaci i de Melània a Alexandria i a Terra Santa Origenista sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz, es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí Continuà…
Cosroes II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (590-628), net de Cosroes I i fill d’Ormazd IV.
Hagué de cedir Armènia a l’emperador bizantí Maurici en canvi de l’ajut que aquest li prestà en un alçament, però, a la seva mort, declarà la guerra a Bizanci, reconquerí Armènia i Capadòcia i arribà fins al Bòsfor Un altre exèrcit dominà Antioquia, Damasc i Jerusalem, d’on s’emportà la relíquia de la Creu Amb la conquesta d’Egipte 616 refeu el vell imperi aquemènida Però l’organització interna del país era desastrosa, i l’opressió reial, massa forta El descontentament general permeté que l’emperador de Bizanci, Heracli, pogués portar la lluita fins a la mateixa capital del regne…
sinagoga
Interior de la sinagoga de Barcelona
© Fototeca.cat
Judaisme
Nom donat en el món grecollatí (gr: συναγωγή) al lloc de reunió per al culte jueu (hebr: bēt ha-kěneset), a partir de l’època postexílica (segle VI aC).
Sembla que, en un principi, era destinada únicament a la lectura pública i a l’estudi de la Llei, i no a la pregària o al culte pròpiament dits D’origen discutit, és gairebé segur que la destrucció del temple de Salomó 587 aC i la deportació a Babilònia 586 aC hi tingueren un paper important El culte espiritual, propugnat per Ezequiel, com a substitució del sacrificial, juntament amb l’obra de restauració d’ Esdres segle V aC, exigia la formació de centres d’estudi de la Llei Al llibre de Nehemies hom troba ja un esquema de la futura litúrgia sinagogal —origen d’una bona part de la litúrgia…
Hans Burgkmair
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany; deixeble del seu pare, Thoman Burgkmair (1444 — 1523), també gravador, i de Martin Schongauer.
La seva producció pictòrica enclou tres taules, amb les basíliques de Sant Pere 1501, Sant Joan del Laterà 1502 i la Santa Creu de Jerusalem Museu d’Augsburg, 1504, els retaules del Rosari Museu d’Augsburg, 1507, de Sant Joan Evangelista 1518 i de la Santa Creu 1519 aquests dos, a la pinacoteca de Munic Com a gravador destaquen els treballs per a l’emperador Maximilià entre altres, les 92 planxes de la genealogia de l’emperador 1509-12, les illustracions per a les novelles historicoallegòriques de Maximilià i diverses xilografies del seu Llibre d’Hores Hans Burgkmair és, amb…
llibre de Jeremies
Llibre profètic.
Conté en primer lloc la predicació vigorosa de Jeremies, en prosa o en vers, els planys sobre la seva pròpia vida i una sèrie de narracions en primera persona sobre la seva vocació i les seves visions o accions simbòliques capítols 1-25 Una altra sèrie de narracions, contades potser per Baruc, el seu deixeble, parla principalment de les discussions dramàtiques del profeta amb reis, sacerdots o falsos profetes i dels sofriments i perills que passà durant el setge de Jerusalem capítols 26-29 i 34-45 Entremig capítols 30-33, hi ha un recull de promeses de restauració, i al final…
Susane Bier
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica danesa.
De pares jueus alemanys exiliats durant la Segona Guerra Mundial, estudià arts a la Universitat Hebrea de Jerusalem i arquitectura a Londres L’any 1987 es graduà a l’Escola de Cinematografia de Copenhaguen La seva filmografia, generalment centrada en fets que trastoquen la vida quotidiana, inclou Freud flytter hjemmefra ‘Freud s’emancipa’, 1991, Pensionat Oskar 1995, Det bli'r i familien ‘Afers de família’, 1994, Sekten ‘Sectes’, 1997, Den eneste ene ‘L’únic’, 1999, Livet är en schlager ‘Un cop a la vida’, 2000, Elsker dig for evigt ‘L’amant etern’, 2002, Brødre ‘Germans’, 2004…
Avram Hershko
Bioquímica
Químic israelià d’origen hongarès.
Es traslladà a Israel amb la seva família el 1950 i es doctorà en medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1969 Actualment és professor distingit en la unitat de bioquímica de l’Institut Família Rappaport per a la Recerca en Ciències Mèdiques al Technion, Haifa Israel, on exerceix des del 1980 Al final de la dècada del 1970 i principi de la del 1980, treballà conjuntament amb Aaron Ciechanover i Irwin Rose al Fox Chase Cancer Center de Filadèlfia, als EUA Junts descobriren que en la degradació de proteïnes a l’interior de les cèllules hi té un paper clau la ubiqüitina Per…
Antoni d’Espona i de Nuix
Antoni d’Espona i de Nuix
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i literat.
Llicenciat en dret, formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic 1871, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana 1882 i del Museu Arqueològic de Vic 1889, del qual fou el primer conservador El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà Poesies 1908, de temàtica majoritàriament bíblica, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans” Escriví encara diversos poemes, entre els quals sobresurten La primavera , Enyorança i A ma pàtria , en part recollits a “Lectura Popular” 1917, en què incloïa fragments de la traducció que feu d’ Os Lusíadas , de Camões…
,
Joost van den Vondel
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg holandès.
Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina