Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
So

Armes dels So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
acústica dels instruments
Música
Part de l’acústica que estudia les propietats vibratòries dels instruments musicals, l’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument i els fenòmens físics que fonamenten la producció del so.
Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…
música de Saragossa
Música
Música desenvolupada a Saragossa (Aragó).
En la documentació conservada del concili de Saragossa de l’any 380, ja es parla de la música i de la seva funció en la litúrgia Els monestirs aragonesos tingueren un paper important en el desenvolupament del cant eclesiàstic hispànic Durant l’Edat Mitjana, a Saragossa es practicà el cant trobadoresc, el drama teatral litúrgic i també la polifonia sacra a la capella de música dels monarques d’Aragó Durant els segles XVI i XVII els mestres de capella més notables a la catedral foren M Robledo, JP Pujol, Francisco de Silos, D de Pontac, M Correa i T Micieres "el menor" A Aragó hi hagué, al…
Tragèdies
Literatura catalana
Conjunt d’obres dramàtiques breus de Víctor Balaguer, aplegades en dos volums: Tragèdies (1876) i Noves tragèdies (1879), reunides en edicions posteriors sota el primer títol.
Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria de vegades…
l’Anoia

Comarca
Comarca de Catalunya situada a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana.
La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a…
Castell de Rubió
Art romànic
Situació Restes de la fortalesa encimbellades en un tossal, prop de l’església de Santa Maria ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell, encimbellades dalt d’una serra, senyoregen conjuntament amb l’església, edificada al seu peu, les poques cases que constitueixen el nucli de Rubió, arredossades entre tots dos edificis Mapa 35-15391 Situació 31TCG812116 S’accedeix a Rubió a través de la carretera que uneix Calaf amb la N-II, prop de Jorba Just al quilòmetre 55 hi ha el brancal que mena a Rubió 6 km aproximadament El castell es troba actualment dins el jardí privat d’una casa FJM-…
Castell d’Avià
Art romànic
No es coneix amb seguretat la ubicació del castell d’Avià, sembla, però, que un clos que possiblement hi havia ha d’ésser identificat amb una edificació de dos pisos, avui masia, que s’aixeca molt a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià Els documents ens parlen d’Avià i del seu castell en dues èpoques diferents i les referències que donen fan suposar l’existència de dues fortificacions diferents en el temps i en l’espai La notícia més antiga sobre Avià la tenim quan els documents parlen del Castro Avizano Les primeres notícies concretes les trobem en la relació de donacions que es…
Senesterra
Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.
Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra en realitat un fadristern dels Calders, mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi Bernat I Senesterra de Santaeugènia , cavaller, comprà el castell de Palau-sator…
Obra Cultural Balear
Entitats culturals i cíviques
Entitat fundada a Palma el 1962 per iniciativa de Francesc de B. Moll amb l’objectiu de defensar i fomentar la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears.
Creada a partir d’un nucli de 31 socis fundadors, actualment en té més de dos mil i és l’associació cultural d’àmbit insular més important El primer president fou Miquel Forteza , sota el mandat del qual 1962-69 s’iniciaren els cursos de català, aleshores la principal de les activitats de l’OCB i avui una de les més consolidades Des del 1968 l’entitat collaborà en l’edició de la revista Lluc , fins aleshores butlletí d’una congregació religiosa, però el 1987 fou retornada als seus antics propietaris Climent Garau 1970-76 succeí Forteza en la presidència en una època de gran creixement de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina