Resultats de la cerca

El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…

Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons de la…

Vida A setze anys s’inicià en la fotografia amb temes rurals locals Apotecari de professió, a partir del 1953 rodà una sèrie de curts documentals sobre oficis artesanals, com Esclops d’artesania Un ofici que desapareix 1954 Un rajoler 1956, millor guió en 9,5 mm en el Festival de Sant Sebastià 1958 –el més elaborat– i Càntirs negres 1977 Formà part del Grup de Cinema Amateur de l’AFC des del 1954 i del collectiu Amics del Cinema 1954-55 Sense deixar mai la fotografia, continuà rodant documentals, com ara El Pelegrí de Tossa 1957 i La processó de Santa Cristina 1957, aquest amb Joan Capdevila…

L’església, d’un delicat estil modernista, fou donada per l’indià d’Alàs Anton Secases, de Cal Rajoler El 13 de juny de 1931, festivitat de Sant Antoni de Pàdua, fou inaugurada pel bisbe Justí Guitart L’any 1977 es restaurà, fet que li féu perdre algunes de les característiques inicials S'hi celebra un aplec que reuneix habitants del municipi i de la Seu d’Urgell, i s’hi donen panets amb matafaluga beneïts

La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a…

L’antic mas Secanella i l’església són esmentats ja el 1330

Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…

No es coneix amb seguretat la ubicació del castell d’Avià, sembla, però, que un clos que possiblement hi havia ha d’ésser identificat amb una edificació de dos pisos, avui masia, que s’aixeca molt a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià Els documents ens parlen d’Avià i del seu castell en dues èpoques diferents i les referències que donen fan suposar l’existència de dues fortificacions diferents en el temps i en l’espai La notícia més antiga sobre Avià la tenim quan els documents parlen del Castro Avizano Les primeres notícies concretes les trobem en la relació de donacions que es…

Situació Restes de la fortalesa encimbellades en un tossal, prop de l’església de Santa Maria ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell, encimbellades dalt d’una serra, senyoregen conjuntament amb l’església, edificada al seu peu, les poques cases que constitueixen el nucli de Rubió, arredossades entre tots dos edificis Mapa 35-15391 Situació 31TCG812116 S’accedeix a Rubió a través de la carretera que uneix Calaf amb la N-II, prop de Jorba Just al quilòmetre 55 hi ha el brancal que mena a Rubió 6 km aproximadament El castell es troba actualment dins el jardí privat d’una casa FJM-…