Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
Joaquim Jordà i Català
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques d’…
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan
© AVUI
Història
Polític.
Milità en el CADCI, com a secretari de propaganda, i fou un dels fundadors dels setmanaris nacionalistes Abrandament 1917 i L’Intransigent 1919 Membre, des de l’inici, de la Federació Democràtica Nacionalista 1919 de Francesc Macià i de la Joventut Nacionalista La Falç 1920, en crear-se l’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 n'esdevingué secretari general Fou elegit, per aquest partit, diputat al parlament espanyol 1931-33 i diputat al Parlament català 1932 Fou conseller de governació del desembre del 1931 fins al gener del 1933 Aquest darrer any se separà del partit i del govern per…
Itàlia 2011
Estat
Fins el 2011, el primer ministre Silvio Berlusconi s’havia salvat ja de 28 processos penals, gràcies a l’aprovació de 29 lleis i laudes que en garantien la immunitat Enguany, amb els processos oberts pels casos Mediaset i Mills en els quals també estava inculpat, els diputats de la seva formació van aprovar el 13 d’abril una llei que, retallant els terminis de prescripció, van suposar de facto l’arxivament d’ambdós procediments Tanmateix, l’àmbit jurisdiccional europeu va posar algun límit a la desenfrenada deriva de Berlusconi, i al final d’abril el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va…
Hongria 2012
Estat
Manifestacions a Budapest durant el mes de gener pel conflicte entre l’Estat i la Unió Europea © Scott Jones La inestabilitat política davant la deriva autoritària del Govern presidit per Viktor Orbán va ser el punt més destacable del 2012 Els enfrontaments amb les autoritats europees van ser constants davant els nombrosos intents que va fer el Govern hongarès d'introduir diverses reformes legislatives que violaven lleis europees fonamentals Al mes de gener, Orbán va impulsar diverses lleis que afectaven la independència del Banc Central, el poder judicial o la protecció de dades També va…
Dret 2012
Dret
La Unió Europea va aprovar la regulació sobre l'eficiència energètica dels edificis © Parlament Europeu En el context jurídic mundial, van destacar els nous processos constituents en diversos països àrabs com a conseqüència de les revoltes revolucionàries contra els règims autocràtics, especialment a Tunis i Egipte En el context de les organitzacions internacionals, l'extraordinari suport que va obtenir Palestina a l'Organització de les Nacions, com a nou estat observador, va introduir un nou factor de canvi en les seves relacions amb Israel, el país que ocupa els seus territoris A la Unió…
servita
Cristianisme
Membre de l’orde dels servents de Maria (Ordo servorum Beatae Mariae Virginis), fundat el 1233, segons la regla de sant Agustí, per set mercaders de Florència (canonitzats el 1888), reconegut pel papa el 1263 i aprovat el 1304.
La finalitat de l’orde és la santificació dels seus membres a través de la devoció a Maria, sobretot per la meditació dels seus dolors i de la Passió S'havia establert a Barcelona a la fi del s XIII, i a València, abans del 1340 Al final del s XV existia ja la província espanyola El 1835 foren suprimits els vuit convents masculins que aleshores hi havia a Espanya, i restaren només els de monges, un d’ells a Barcelona L’orde masculí fou restaurat el 1857
finançament autonòmic
Dret
A l’Estat espanyol, recursos que tenen les autonomies d’acord amb la Constitució del 1978 per a l’exercici de la seva autonomia política i el desenvolupament i l’execució de les seves competències d’acord amb principis de coordinació amb Hisenda i de solidaritat.
Els recursos de les comunitats autònomes són constituïts per impostos cedits totalment o parcialment per l’estat, recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l’estat, els impostos creats per les comunitats autònomes i les seves contribucions especials, les transferències del fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’estat, els rendiments procedents del seu patrimoni i els ingressos de dret privat i el producte de les operacions autonòmiques de crèdit Hi ha dos tipus de sistemes de finançament…
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina