Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
La tensa qüestió agrària
Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines,…
Les interpretacions anglosaxones de Lluís Companys
La consideració que Lluís Companys valgué als seus contemporanis anglosaxons ocupa un ventall que va des de l’admiració com a líder polític de Catalunya fins a la indignació davant del que s’entenia com a subordinació als anarquistes Com es podia esperar, l’admiració generalment es troba en els escrits dels observadors, tant britànics com nord-americans, amb un mínim de coneixement de Catalunya i d’afecte vers el país Les crítiques més acerbes tendeixen a procedir dels diplomàtics conservadors, sobretot dels representants de la Gran Bretanya Atès que els britànics tenien importants negocis a…
La República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1931-1939): Una introducció
L’etapa de la història d’Espanya i de Catalunya que va de la proclamació de la República al final de la Guerra Civil encarnà l’esperança collectiva d’assolir una societat democràtica, en contrast amb el caciquisme imperant durant la Restauració isota la ignomínia de la Dictadura També pretenia defensar un laïcisme racional ialliberador, fer possible la presència en la política de les classes marginades, promoure noves relacions socials de producció, transformar l’Exèrcit en un instrument respectuós de la legalitat constitucional, solucionar els problemes de la propietat de la terra i de les…
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a l’extrem SE de la comarca, al sud de la vall d’Aro i accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau (417 m alt en el terme).
Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…
Sant Vicenç de Besalú
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Vicenç de Besalú F Tur L’església de Sant Vicenç de Besalú és situada dintre el conjunt històrico-monumental de la vila, vers el cantó de ponent, limitada al nord-est pel carrer de Safont, al cantó sud-oriental pel carrer de Sant Vicenç i vers el sud-oest per la plaça de Sant Vicenç Mapa 257M781 Situació 31TDG754722 Història L’església de Sant Vicenç és una de les més antigues de Besalú, malgrat que l’edifici actual fou construït al segle XII, igual que Sant Pere i Santa Maria Quan l’any 977 el comte bisbe Miró Bonfill fundà el…
La recerca històrico-arqueològica fins els anys setanta
La manca d’atenció a la reflexió historiogràfica entre els investigadors de les primeres societats ha estat sovint subratllada, però fins fa ben poc no s’ha començat a posar-hi remei La idea que tenim del nostre passat collectiu i dels instruments materials i conceptuals utilitzats pels investigadors per a aprofundir-ne el coneixement són el resultat d’un procés en el qual, al llarg de més d’un segle, la recerca històrico-arqueològica ha evolucionat, modificant-se i omplint-se de diferents continguts, en estreta sintonia amb la transformació del país i allò que la societat i el poder n’…
La funció de la ciutat i el mercat
L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…
Innovació i renovació del moviment cultural
Els nous corrents estètics dels anys setanta En realitat, els corrents estètics que marquen els anys setanta a Espanya van aparèixer, en una bona part, al llarg de la dècada anterior els uns, fruit de les polèmiques teòriques, no alienes a la ideologia marxista els altres, fruit de la influència d’estils forans A mitjan anys seixanta continuava encara la polèmica de confrontació entre la pintura figurativa i la pintura informalista Però aquest vell debat —que havia assolit el seu punt àlgid uns anys abans— perdia força ara no es discutien tant qüestions estètiques com posicions polítiques i…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (1905-1989)
La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina