Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
Marjorie Boulton
Literatura anglesa
Literatura esperantista
Escriptora anglesa en esperanto.
Graduada en literatura anglesa a Oxford el 1944, es dedicà a l’ensenyament al Charlotte Mason College actualment Universitat de Cúmbria, del qual fou directora Després d’obtenir el doctorat el 1971, es dedicà exclusivament a la literatura Aprengué esperanto el 1949 Els seus reculls poètics, de gran sensibilitat, són Kontralte 1955, Cent ĝojkantoj ‘Cent cants de joia’, 1957 i Eroj ‘Bocins’, 1959 El volum Virino ĉe landlimo ‘Dones a la frontera’, 1959 aplega les peces teatrals, i les proses es troben reunides en Dekdu piedetoj ‘Dotze peuets’, 1964 i Okuloj ‘Ulls’, 1967 Posteriorment publicà la…
Steve Michael Reich
Música
Compositor nord-americà, un dels primers minimalistes.
Estudià filosofia a la Cornell University 1953-57, composició a la Juilliard School amb V Persichetti 1958-61 i, més tard, amb L Berio i D Milhaud La seva trajectòria creativa està marcada pel jazz , la música de JS Bach i d’I Stravinsky i també els ritmes dels tambors africans, que descobrí a l’Institut d’Estudis Africans de la Universitat de Ghana Plasmà les seves idees en el llibre Writings about Music 1974 La seva primera obra fou It’s gonna rain 1965, per a cinta magnètica L’any 1966 formà un conjunt dedicat a tocar la seva música No fou fins el 1980 que escriví per a conjunts…
Jaroslav Kricka
Música
Compositor txec.
Estudià al Conservatori de Praga 1902-05 sota la tutela de V Novák Continuà els estudis a Berlín 1905-06 i durant tres anys treballà com a mestre de música a Iekaterinoslav Allà va compondre una Elegia a la mort de Rimskij-Korsakov 1908 i feu amistat amb A Glazunov i S Tanejev En tornar a Praga, dirigí el Cor Glagol amb el qual estrenà obres de V Novák, L Janácek i l’oratori d’O Jeremiaš Jan Hus 1920 El 1918 entrà com a professor de composició al Conservatori de Praga, del qual fou rector durant l’ocupació nazi, i tingué alumnes com I Krejci, J Kalaš o J Hanuš La seva música seguí els models…
Ede Reményi
Música
Violinista i compositor hongarès, de nom real Eduard Hoffmann.
Rebé lliçons de Joseph Böhm al Conservatori de Viena 1842-45 i debutà a Pest 1846 Posteriorment es presentà a París 1847 i a Londres 1848 Arran de l’aixecament d’Hongria contra Àustria el 1848, es va exiliar als Estats Units, on reprengué la seva carrera de virtuós El 1852, de gira per Alemanya, visità J Brahms i F Liszt, compositor amb el qual mantingué una estreta relació d’amistat i que arribà a escriure-li una peça, Epithalam , amb motiu de les seves noces El 1860, amnistiat pel govern hongarès, Reményi retornà al seu país El 1865 oferí un gran concert a París i emprengué una gira per…
Àngelos Sikelianós
Literatura
Teatre
Poeta i autor teatral grec.
Inicià estudis de dret a Atenes, però, atret pels ecos del naturalisme pànic de D’Annunzio i per WWithman, es lliurà a la poesia i publicà alguns poemes inspirats en el simbolisme francès Casat amb la ballarina nord-americana Eva Palmer, junts recorregueren Itàlia, Egipte i Amèrica Al desert de Líbia, el poeta compongué el seu primer poema líric 1907, que fou seguit pels Cants de guerra 1912 i pels Versos 1915, d’una gran densitat evocadora Ansiós de penetrar els valors de l’hellenisme, es llançà a l’estudi de les formes esotèriques de l’antiga religiositat grega i dels misteris…
Isabel de Villamartín Thomàs
Literatura catalana
Escriptora.
De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la influència de Víctor Balaguer Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré 1856, en tres cants polimètrics El 1860 publicà en un full solt una Oda a S M la Reina Doña Isabel II , en la seva visita a Barcelona Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous 1858, i a Los trobadors moderns 1859 el poema A Catalunya , en què recorda el…
,
sitar
Sitar
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument de corda pinçada, propi de l’Índia, format per una caixa de ressonància de fusta de forma més o menys semiesfèrica i un llarg mànec travessat per nombrosos trasts.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Antigament, el cos de l’instrument es feia amb una carbassa El nombre de cordes ha anat variant segons les èpoques Actualment el model més conegut té quatre cordes melòdiques de metall, més dues que fan de bordó, i onze o més cordes que sonen per simpatia aquestes tenen les clavilles per tot el lateral del mànec mentre que el claviller és al cap de l’instrument Els trasts que travessen l’ample mànec són metàllics i mòbils, per tal de poder adaptar-se a les diferents escales modals o raga L’instrumentista,…
Comí
Història
Música
Joglar.
Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant del monarca…
,
Maria Teresa Bertran i Rossell
Literatura catalana
Poeta i narradora, coneguda amb el pseudònim de Teresa d’Arenys.
Installada amb la seva parella el pintor Enric Maass a Horta de Sant Joan Terra Alta durant una dècada, el 1984 retornaren a Arenys de Mar És en aquest període que es donà a conèixer guanyant el premi Amadeu Oller amb Aor 1976, un seu primer recull de poemes que fou reeditat juntament amb un nou recull, Murmuris 1986, i L’onada 1980 A la seva poesia combina classicisme formal tradicional amb una visió netament contemporània del món L’any 2009 publicà Versos de vi novell , amb illustracions de Maass, un recull de poemes premiat el 1977 Com a traductora, a més de Dos rèquiems 1997 de RM…
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina