Resultats de la cerca

Primeres notícies De la mateixa manera que la Selva no forma cap unitat fisiogràfica, tampoc constitueix una unitat històrica, atès que té elements dels antics comtats de Girona i d’Osona i fins un petit sector abans adscrit a la diòcesi antiga de Barcelona, la parròquia de Riells Majoritàriament, però, formava part del comtat de Girona i pertanyia a l’antic ardiaconat religiós gironí de la Selva, d’on va rebre el nom, que s’estenia endemés per un bon sector del Gironès i del Baix Empordà De totes les divisions que puguin fer els geògrafs o fisiògrafs, només interessa assenyalar aquí les…

Els precedents de l’antiquària humanística a la crítica històrica del set-cents 1491 Publicació de l’obra de l’eclesiàstic i erudit Jeroni Pau m 1497 Barcino , descripció històrica de la ciutat amb referències a les seves antiguitats romanes El mateix any s’edita el seu tractat De fluminibus et montibus hispaniarum libellus sobre la geografia romana peninsular 1538 Publicació del llibre de l’eclesiàstic i erudit Pere Antoni Beuter 1490/95-1554 Primera part de la història de València, que tracta de les antiguitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit…

Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…

Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…

Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…

Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…

Si existeix una constant que s’ha convertit en llei històrica és la de la complexificació de les comunitats humanes a través del temps La forma d’organització dels homínids ha estat profundament condicionada per les seves estratègies productives i reproductives L’obtenció de carronya, la cacera i la recollecció han estat els fonaments del desenvolupament social de les seves comunitats La manera d’aconseguir, repartir i consumir els aliments va donar lloc a unes relacions que han configurat el llarg procés històric de l’hominització i que s’han pogut caracteritzar en les comunitats de caçadors…

El Baix Ebre i el Montsià Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Baix Ebre i el Montsia amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Les comarques del Baix Ebre i el Montsià constitueixen geogràficament una sola unitat fisiogràfica, si bé políticament i administrativa els seus 1693,44 km 2 es troben dividits en dues comarques, de 1035,96 km 2 i 657,48 km 2 respectivament Aquestes terres constitueixen el sector més meridional del Principat, i són articulades pel curs baix de l’Ebre, que al mateix temps hi fa de partió comarcal des de la Mediterrània fins al…

Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…

Punxó d'os, Reclau Viver, Serinyà, ~20 000 BP MACB / GS La intervenció de molts processos geològics i climàtics al llarg del gran marge de temps que ens separa de les èpoques històriques més allunyades fa que, en general, el registre arqueològic d'aquests períodes sigui escàs i estigui més mal conservat que el de les èpoques més modernes Així, doncs, cal tenir present que, en molts casos, els arqueòlegs treballen amb un nombre reduït de jaciments que són una mostra insuficient o esbiaixada del passat més llunyà Però aquest registre arqueològic no tan sols ha estat sotmès als efectes dels…