Resultats de la cerca
Es mostren 898 resultats
Vladimir I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (980-1015) i de Novgorod (972-1015).
Fill petit de Sviatoslau I, fou un unificador preeminent de les terres del principat de Kíev Després d’haver vençut els seus germans Iaropolk i Oleg amb l’ajut de grups de varegs, esdevingué príncep de Novgorod Un cop hagué assolit el poder, lluità contra els viatitxis 981 i 982 cap al NW incorporà als seus territoris els pobles bàltics dels jatvings i dominà la regió del Bug septentrional El fet predominant del seu regnat fou la seva conversió al cristianisme Segons la crònica russa més antiga, l’anomenada C rònica de Nèstor, Vladimir consentí a ajudar militarment l’emperador Basili II de…
Francesc Ribera i Toneu

Francesc Ribera i Toneu
Música
Cantant de rock, activista polític i actor, més conegut pel sobrenom de Titot.
El 1990 fundà el grup Brams , del qual fou cantant, iniciat en els circuits comarcals i que edità diversos discs que destacaren pel to directe i, cada cop més, per la crítica antisistema i l’independentisme radical El grup es dissolgué el 2005, any que cofundà Dijous Paella, influït per la rumba catalana, conjunt amb el qual aquest any gravà un disc del mateix nom El 2000 formà el grup Mesclat, que combina música tradicional i rock formació integrada per músics de grups diversos Concebuda sobretot per als concerts en directe, el seu èxit l’ha portat tanmateix a editar diversos discs Mesclat…
sanatori
Medicina
Nom donat als establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts són sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència.
Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi , que…
Genealogies de Roda
Historiografia catalana
Manuscrit de pergamí del segle X, que conté, entre altres coses, una recopilació de cròniques i genealogies i constitueix el testimoni historiogràfic més antic de la monarquia navarresa.
Desenvolupament enciclopèdic També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià Urgell Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català El 1780, Francisco…
Ramon Muntaner
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Després de la destrucció de la seva vila natal arran de la invasió dels francesos de Felip l’Ardit, el 1285, prengué part en la conquesta de Menorca amb Alfons el Franc 1286-87 Posteriorment residí a Mallorca, des d’on el 1301 es traslladà a Messina Entre el 1302 i el 1309 participà en l’expedició militar dels almogàvers a l’imperi Bizantí, capitanejada per Roger de Flor, abans i després de l’assassinat d’aquest De retorn a Sicília, el 1309 fou enviat com a governador a l’illa de Gerba, prop de Tunis, i dos anys després es casà a València El 1315 acompanyà el futur Jaume III de…
reacció de Takata-Ara
Reacció de precipitació, utilitzada abans en les diagnosis d’hepatopaties cròniques de tipus cirròtic i en grans insuficiències hepàtiques, que revela augments de γ-globulina i de β-globulina.
Manuel Ferrandis i Irles
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…
Antaviana
Literatura catalana
Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.
Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició humana De manera…
Clara Josephine Schumann
Música
Pianista i compositora alemanya.
El seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano, per la qual cosa Clara fou abocada a l’estudi d’aquest instrument molt aviat Quan només tenia nou anys feu la seva primera aparició com a pianista a la Gewandhaus Dos anys després F Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable En aquesta època començà a compondre El 1838 fou convidada a tocar a la cort a Viena Entre els alumnes del seu pare hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove…
Josep Coroleu i Inglada
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’"El Telégrafo” i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872, i es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboració amb Josep Pella i Forgas, publicà Las cortes catalanas 1876, Lo sometent 1877 i Los fueros de Cataluña 1878, que assenyalaren una nova orientació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina