Resultats de la cerca

Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades sobre un serrat, a la part alta del poble, a la riba dreta de l’Aigueta Hem de relacionar aquesta fortificació amb un lloc de poblament i potser també amb un lloc de pas Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 45′00″ N - Long 2° 14′05″ E Si seguim la carretera que va d’Atsat cap al coll de Jau i el Conflent, passarem pel poble de Santa Colomba Si ens enfilem pels carrers del Barri d’Amont, arribarem als peus dels murs del castell Castell D’acord amb les reduïdes restes que s’han conservat,…

L’església de Santa Maria de la Guàrdia, després santuari, és situada dins l’antic comtat de Berga i l’església no fou parroquial fins el segle XVII El lloc és esmentat l’any 997 com un dels límits d’un important alou a la Vall de Merlès, alou que fou cedit al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat de Cerdanya i la seva muller el lloc de la Guàrdia és el límit occidental d’aquest alou Et de occiduo ascendit per ipsa Vuardia usque in villare Sabrone vel in terminos de Benevivere L’església de Santa Maria devia ésser construïda al començament del segle XI i …

Situació Aquest pont és situat a l’extrem de ponent del terme d’Espirà, sobre l’Aglí Mapa IGN- 2548 Situació Lat 42° 27’ 30,6” N - Long 2° 48’ 0” E L’única arcada que es conserva d’aquest pont, amb el basament aparellat de marbre seguint una disposició semblant al de la canònica de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí ECSA - J Bolòs Cal seguir la carretera que va d’Espirà a les Cases de Pena Immediatament després d’una estació de benzina i d’un restaurant surt a mà dreta un camí asfaltat que porta fins a unes cases passada la darrera, a mà esquerra hi ha un rengle de xiprers parallel al camí del…

Situació Vista general del tossal de Solibernat, aprofitat com a lloc de poblament des de l’edat del bronze fins a plena època andalusina ECSA-J Bolòs El tossal de Solibernat és uns 4 km al sud-est de Tor res de Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962997 Per a accedir-hi cal seguir el camí asfaltat que surt del poble cap a la barriada de les Casetes Tot seguit, es creua la sèquia de Torres i el canal de Seròs fins a arribar al cementiri D’aquí, cal agafar una pista a l’esquerra, que al cap de 2, 4 km passa pel nord del tossal Des del peu occidental d’aquest es pot seguir un camí d’ús agrícola…

Alguns autors els inclouen dins dels giràfids per la presència de banyes damunt de les òrbites d’altres els situen molt propers als cèrvids Es tracta, en realitat, d’un grup independent i proper a ambdues famílies, el qual fou extraordinàriament prolífic durant el Miocè inferior i mitjà Els paleomerícids presentaven apèndixs damunt de les òrbites i una tercera banya a la regió occipital En el Miocè inferior dels Casots, Alt Penedès, es descriví l’espècie Ampelomeryx ginsburgi Presentava un crani amb tres banyes, dues de curtes damunt de les òrbites disposades horitzontalment —probablement…

Situació Vell camí medieval, en part empedrat i en part excavat a la roca ECSA – A Villaró Aubet és un dels pobles de la solana de la vall de Castellbò, en la direcció de Sant Joan de l’Erm Mapa 34–10215 Situació 31TCG624962 Per a arribar-hi, cal prendre, des de Castellbò, la pista que ressegueix tota la solana de la vall, que és la de la dreta a la cruïlla amb la pista de Carmeniu Les restes del camí són molt visibles just abans d’arribar a Aubet, a l’esquerra de la pista Camí Es tracta d’un camí excavat a la roca, molt semblant al de Solanell, que tot seguit descriurem En alguns indrets hi…

En un document datat l’any 973, considerat fals per F Udina, en què el comte Borrell II i el seu germà Guifré donaren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles les esglésies fundades “ in loco vocitato castrum Lordano vel in civitate Isauna ”, s’inclou, entre aquestes, l’església de Sant Vicenç d’un monestir situat “ in capite jam dictae villae —Isona— juxta fontem que dicunt Clara ” En l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de Tavèrnoles del 1040 s’inclou, entre els diferents béns amb què fou dotada, l’alou d’Isona “ simul cum ecclesia, id est sancte Marie et sancti lohannis et…

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Font-rubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al…

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al…

El 1209, a precs del rei Pere I i dels homes de la vila de Molins de Rei, el bisbe de Barcelona atorgà llicència a la vila de Molins de Rei per tenir església i cementiri al lloc on hi havia la capella de Sant Miquel, que seria sufragània de Santa Creu d’Olorda, el clergue de la qual hi faria celebrar els oficis Els habitants es comprometien a donar cada any 20 quarteres d’ordi al capellà que la servís El 1247 és documentada l’obra de l’església, que es devia reedificar El 1325 es constituí en parròquia independent El 1361 Constança de Noguera, vídua de Francesc de Ferriol,…