Resultats de la cerca

Deixeble, collaborador i amic d’Arnold Schönberg Entroncat amb la tradició clàssica vienesa, hi incorporà una sensibilitat postromàntica Pel seu instint dramàtic, ha esdevingut un dels representants de l’expressionisme musical Artista complex, les seves obres són el fruit d’una elaboració mental refinada i d’un ofici perfecte De la primera època 1907-15, la Sonata per a piano, opus 1 1908, és l’única obra escrita per a aquest instrument té ressonàncies de Wagner i de Mahler i, juntament amb els Lieder, opus 2 , és la seva única obra tonal el Quartet per a cordes, opus 3 1910,…

Es graduà en teatre a la Universitat Hofstra el 1960, i posteriorment obtingué un màster en direcció cinematogràfica per la Universitat de Los Angeles UCLA Collaborà inicialment amb Roger Corman en diversos films de baix pressupost Participà també en la creació de guions cinematogràfics, entre els quals cal esmentar Patton 1971, dirigida per FJ Schaffner i pel qual obtingué l’Oscar al millor guió Com a director, s’inicià amb Dementia 13 1963, un film de terror de baix cost Seguiren You're a Big Boy Now 1966, el musical Finian's Rainbow 1968 i The Rain People 1969 El 1973 aconseguí un gran…

Evolució Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914 Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa president i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià administrador i productor delegat, Adrià Gual i Queralt director artístic, els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A Gual també adaptador literari, guionista i…

Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del…

Vida i obra D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Parent d’Antoni de Gironella, a El Vapor  prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores 1834 com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques La Risa , 1843-44 El Dómine Lucas , 1844-46, entre d’altres, novelles i llibres divulgatius i didàctics Impulsà la novella de fulletó amb l’edició de traduccions de…

Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma  i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…

Vida S’inicià en la música a l’Academia de Bellas Artes de Sant Sebastià amb Manuel Cendoya, i fou nen cantor a l’Orfeón Donostiarra Posteriorment estudià violí amb Alfredo Larrocha, piano amb Germán Cendoya i harmonia i composició amb Beltrán Pagola El 1914 ingressà en l’orquestra del Casino de Donostia Cinc anys després es traslladà a Madrid, on s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica El 1920, becat per l’Ajuntament de Sant Sebastià i per la Diputació, anà a Leipzig, on estudià contrapunt amb Stephan Krehl i violí amb Hans Sitt A Alemanya començà la seva tasca com a director d’orquestra i…

Estudià a la Universitat de Göttingen amb Rudolf Gerber i a la de Friburg amb Wilibald Gurlitt Es doctarà a Göttingen el 1953 amb una tesi sobre les misses de Josquin Des Prés Entre el 1950 i el 1958 treballà en tasques relacionades amb la producció teatral al Teatre Alemany de Göttingen i del 1960 al 1962 ho feu com a editor i crític musical del "Stuttgarter Zeitung" El 1966 obtingué la plaça de professor a la Universitat de Kiel amb un treball sobre el desenvolupament de la tonalitat harmònica Després d’una breu estada a la Universitat de Saarbrücken esdevingué professor d’història de la…

Vida A dotze anys ingressà com a aprenent en una sucursal de la Pathé Frères a Barcelona i a quinze rodà alguns reportatges i documentals Hi ocupà diversos càrrecs fou oficial d’operador 1916 i realitzà una cinta sobre uns greus esdeveniments que succeïren a Sabadell fou programista 1921, i anà a Palma com a programador en cap 1922 Continuà rodant reportatges d’actualitat, com ara Homenaje a Blasco Ibáñez 1922, per a la Gaumont Fou nomenat cap de la sucursal de la distribuïdora Julio César a València 1923, ciutat on filmà documentals, feu de director de fotografia Valencia, protectora de la…

Coneguda durant l’època romana pel nom de Limonum, Poitiers conserva d’aquell període nombroses ruïnes de teatres i arenes Amb el cristianisme, la ciutat fou un dels principals centres religiosos de França, amb importants esglésies i monestirs Tota la regió es veié afectada per les guerres de religió i a Poitiers resten testimonis històrics tant del calvinisme com de la Contrareforma Ja des del segle XV s’hi celebraren representacions de drames religiosos, els misteris, que amb el temps perderen el seu caràcter sacre i esdevingueren una manifestació teatral de caràcter popular El 1735 s’hi…