Resultats de la cerca
Es mostren 793 resultats
Partit Republicà Progressista
Partit polític
Partit republicà liderat per l’antic polític radical Manuel Ruiz Zorrilla, convertit al republicanisme des de l’inici de la Restauració.
El 1876 Ruiz Zorrilla, des de l’exili, es posà d’acord amb Nicolás Salmerón per a elaborar un programa comú i donar lloc al Partido Republicano Reformista, tot seguit conegut com a Partido Progresista Democrático 1879 i Partido Republicano Progresista Democrático 1881 Fins el 1886, Ruiz Zorrilla i Salmerón compartiren la mateixa formació, però a partir d’aquesta data el republicanisme progressista inicià la seva trajectòria diferenciada En el programa de 1876, primer manifest explícitament antimonàrquic, el zorrillisme elaborà un programa que contemplava una república unitària allunyada de…
Els trofeus de Pompeu
Detall del mur de carreus dels trofeus de Pompeu, el Pertús - la Jonquera, 71 aC GS Els trofeus pirinencs de Gneu Pompeu el Gran han estat des de sempre un dels enigmes que han despertat l'interès i la imaginació de la historiografia fins a moments ben recents Les fonts literàries llatines i gregues recordaven des del segle I aC la presència d'un monument molt important erigit l'any 71 aC pel cabdill romà per tal de commemorar les seves victòries i el seu triomf definitiu a la guerra contra Quint Sertori Així, doncs, convé fer en primer lloc una repassada a les fonts clàssiques referents a…
La transició a les Balears
Representants de les illes Balears al Congrés dels Diputats 1977 Al final de l’any 1975, el predomini conservador i la feblesa de l’antifranquisme organitzat eren innegables a les illes Balears Mentre el búnquer local —encapçalat pel mateix governador civil, l’histriònic Carlos de Meer— detenien els principals ressorts de poder dins l’administració, els partits polítics clandestins tenien encara uns nivells d’implantació molt limitats Cal tenir en compte, de tota manera, que els darrers temps del franquisme biològic, i en un context marcat per la greu crisi turística que patien sobretot…
Partit Republicà Democràtic Federal
Política
Associació política d’abast espanyol, amb una especial força i influència als Països Catalans, organitzada després de la revolució del setembre del 1868.
Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies de la Cerdanya i el Conflent
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren…
Expansió i millora dels conreus
Possessió mallorquina, JNadal, sd, coll part JG La producció agrària va créixer considerablement al llarg del segle XVIII, i aquest creixement es produí principalment perquè es posaren en conreu terres ermes És el que s’anomena un creixement extensiu La superfície conreada va augmentar de manera notable encara que sigui difícil de quantificar Els masos de la Catalunya Vella, que retenien bona part dels boscos i erms, van cedir a subemfiteutes i rabassaires petites parcelles de terra per ésser desboscades i posades en conreu Al Solsonès i al Berguedà, per exemple, es multiplicaren les rompudes…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder…
Taps de suro. 1908-1929
L’esclat de la cervesa anglosaxona i del vi i del champagne francès i la història del cava català iniciat al darrer terç del segle XIX inclou una peça bàsica els taps de suro que es fabriquen especialment a tres comarques catalanes la Selva, el Gironès i el Baix Empordà La cervesa, el vi, el xampany i el cava es venen, viatgen i es conserven de la manera que ho fan gràcies, en bona part, als taps de suro catalans Amb la cervesa hi hagué un canvi el tap de suro desaparegué, substituït per un tap metàllic amb un disc de suro a l’interior Alzines i empreses Taps de suro grans fabricants i places…
Itàlia 2017
Estat
L’any va arrencar amb quatre terratrèmols de 5,5 graus a l’escala de Richter a la zona dels Apenins, coincidint alhora amb unes fortíssimes nevades que van deixar incomunicades diverses poblacions d’aquesta regió Un dels episodis més greus es va viure en un hotel de muntanya a la població de Farindola, on el terratrèmol va provocar una allau que va sepultar l’hotel 29 persones van perdre la vida i 11 persones van poder ser rescatades amb vida al cap de 2 dies També en el primer semestre de l’any, el drama humanitari entre les aigües de Líbia i Itàlia va romandre i va continuar creixent Entre…
Els òrgans limfoides
Anatomia humana
Fisiologia humana
Són anomenades òrgans limfoides les diverses estructures en què s’elaboren i diferencien les cèllules defensives i també les que participen d’una manera o altra en l’activitat del sistema immunitari en conjunt Bàsicament, hom diferencia dos grups d’òrgans limfoides els primaris i els secundaris Els òrgans limfoides primaris són els que elaboren, diferencien i maduren les cèllules defensives la medulla òssia i el tim La medulla òssia és l’estructura que es troba a l’interior d’alguns ossos, dins la cavitat medullar Té per funció l’activitat hematopoètica, és a dir, d’elaborar els elements…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina