Resultats de la cerca
Es mostren 1145 resultats
Sant Bartomeu de Queixigar (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, on s’aprecien els carreus, ben escairats i disposats en filades uniformes que en caracteritzen el parament ECSA - JA Adell L’església, abandonada, de Sant Bartomeu és situada a ponent del poble de Queixigar, en el turó que fa de partió als barrancs del Fornó i de Sant Esteve, al costat de la casa ruïnosa de Sant Bartomeu, ben visible des de Queixigar Mapa 32-11 251 Situació 31TCG001823 Per a accedir-hi cal prendre la nova pista de Queixigar a Sant Esteve del Mall a uns 2 km de Queixigar, a les cases de Somalí, surt una altra pista, només…
Sant Pau d’Ovarra (Beranui)
Art romànic
Situació Capella situada fora del que fou el clos monàstic de Santa Maria d’Ovarra, que serví per a ús de pelegrins i feligresos del rodal ECSA - FTur L’església de Sant Pau és al costat de migdia del conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TCG024968 Història Les dades històriques sobre aquesta església són pràcticament nulles L’apòstol sant Pau fou el segon titular del monestir d’Ovarra, en ordre d’importància, i així ho consignen els diplomes almenys des de l’any 976 La comparança amb altres conjunts així com l’emplaçament indiquen que es tractava d’una…
Sant Cristòfol de Castrocit (Beranui)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del sud-est, amb la capella que se li afegí, ara adaptada com a sagristia ECSA - JAAdell L’església de Sant Cristòfol és situada a la part alta del poble abandonat de Castrocit, al sud-est de Calbera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG052952 S’hi arriba des de Calbera pel camí que surt a l’entrada del poble, passa sota la Quadra i segueix el barranc de Castrocit JAA-JBP Història Aquesta antiga església parroquial va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra des de l’any 988, en què la comtessa Garsenda de Ribagorça i els seus fills donaren al monestir d’Ovarra…
Fortalesa de Puig Sec (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Aquesta fortalesa és situada dominant al nord el mas de les Abelles, al Puig Sec 380 m d’altitud, turó rocós en forma cònica Vigilava la via antiga de la qual hom discerneix alguns vestigis, venint de la vall del Ravener i del coll de Vallòria, que passava pel coll del Lladre i el vessant oest del Puig Sec, abans de baixar sobre les Abelles en direcció a l’actual mas Cornet i al coll de Banyuls, anomenat també coll de Espiïs , o Spils el 1085, 1121 i 1154 La fortalesa del Puig Sec comunicava ocularment amb la torre del puig de les Forques, que vigilava el coll pogium Spilio Un document de l…
Sant Vicenç de Vallmanya
Art romànic
L’església parroquial de Sant Vicenç és situada al poble de Vallmanya, a la seva part alta Vallmanya és a l’alta vall del riu Lentillà, a 855 m d’altitud, en els vessants orientals del massís de Canigó i en un territori accidentat i boscos Una de les primeres mencions del lloc de Vallmanya i de la seva església data de l’any 950, en una butlla del papa Agapit II atorgada en favor del monestir de Cuixà hi consta que, entre d’altres moltes propietats, el papa li ratificà la possessió de Vallemagna cum sua ecclesia Poc després, l’ ecclesiam de Valle Magna cum alodibus fou confirmada a l’…
Sant Cosme i Sant Damià de Queixans (Urtx)
Art romànic
Situació Absis de l’església de Sant Cosme i Sant Damià , decorat amb un fris d’arquets cecs ECSA - A Roura Església parroquial del poble de Queixans, que és situat al raiguer, entre la plana i la muntanya, en una elevació Mapa 36-10 217 Situació 31TDG114947 Queixans és a 4 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 Un trencall a mà esquerra mena al poble RMAE Història No hi ha gaires notícies històriques sobre aquesta església La parròquia de Queixans és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb la forma Kexanos Aquest document, que porta la data de 819, en realitat fou…
Josep Maria de Sucre i de Grau
Pintura
Literatura catalana
Intel·lectual, poeta, assagista, traductor i pintor.
Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…
,
Santa Maria de Malgrat (Cervera)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis de pedra ben tallada i sense cap ornamentació ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria és un xic apartada del petit nucli de Malgrat, que s’emplaça a la riba esquerra del Sió, prop del barranc de Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG588192 Per a arribar-hi des de Cervera, s’ha d’agafar la carretera L-311, que mena a Guissona, i al cap de 4,5 km desviar-se per un trencall a mà dreta que porta al poble de Malgrat, un cop passat el nucli de la Prenyanosa MLIR Història El lloc i el castell de Malgrat són documentats l’any 1078, i és molt…
Sant Tomàs de Llupià
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del costat sud-est, on és visible per sobre de capelles tardanes i afegits, una cornisa extradossada que assenyala el nivell de la coberta de lloses del temple romànic Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Tomàs presideix el petit nucli de cases que configuren la població de Llupià Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 17,4” N - Long 2° 46’ 13,2” E Llupià es troba a la plana central del terme, vora el torrent de la Dou, i és 1 km al sud de Tuïr, sobre la D-612 d’Elna a Tuïr PP Història Format a partir d’una villa romana, el poble de Llupià és esmentat per…
Cèsar August Jordana i Mayans
Literatura catalana
Escriptor, traductor i gramàtic.
Vida i obra Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura detectivesca, que fou seguida per La veritat sobre Sigfrid 1927 i L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France Continuà amb L’anell i la fàbrica 1928, on casa…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina