Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
Esterri de Cardós

Esterri de Cardós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Esterri de Cardós, de 16,55 km 2 , és al centre de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós però estès sobretot al sector esquerre Limita amb els municipis de Lladorre N, Alins E i SE i Vall de Cardós S i W Comprèn tota la vall del torrent d’Esterri, que davalla de la serra de Costuix 2344 m, límit amb la Vall Ferrera, entre el pui de Tudela 2327 m, trifini amb els termes de Lladorre i Alins i la muntanyeta de Besan 2160 m, i és formada pel torrent d’Esterri i el barranc de la Molina Al sector meridional del terme s’alça per sobre…
Castell de Castellgalí
Art romànic
Situació Un pany de mur que apareix a la banda de llevant del conjunt, vora les restes de l’església L’aparell és fet amb blocs de pedra escantonats i sense polir A Mazcuñan-F Junyent Les romanalles del castell coronen un turó dominador del poble, que es dreça a la riba dreta del Llobregat, poc després d’haver engolit les aigües del Cardener Prop seu també són perceptibles les ruïnes de la capella castellera dedicada a Santa Maria Long 1°50’34” — Lat 41°40’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Abrera Després d’haver passat els Comdals i prop del junyent del Cardener amb el Llobregat, hi…
Castell d’Escornalbou (Riudecanyes)
Art romànic
Situació Vista aèria de la muntanya d’Escornalbou, amb el monestir canonical de Sant Miquel i l’indret de l’antic castell, situat al punt més alt del turó, al petit planell on es bastí la capella de Santa Bàrbara ECSA - JTodó És molt possible que el castell primitiu d’Escornalbou fos situat al cim de la muntanya on es construí el convent de Sant Miquel, al lloc on després es bastí la capella de Santa Bàrbara Des del cim del turó hi ha una bona panoràmica sobre el monestir, a primer terme, i sobre bona part del Camp de Tarragona Al costat de l’església canonical de Sant Miquel hom pot observar…
Castell de Castelfisèl (Caudièrs de Fenolhet)
Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme ECSA - F Tellosa Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt ECSA - A Roura Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 47′ 54″ N - Long 2° 23′ 32″ E De la carretera que va de Caudièrs a Fenolhet, poc…
L’emigrant. 1830-1880
L’emigració catalana a Amèrica començà vers els anys 1830-35, abans que les altres emigracions ibèriques, i alentí el seu ritme cap al període 1870-80, mentre que gallecs, asturians, bascs, etc, seguiren emigrant a un ritme força intens Els milers de joves de la costa catalana que marxaren cap a Amèrica hi anaren cridats per les desenes de comerciants i navegants catalans que s’hi havien adreçat a partir del 1775 L’emigració a Amèrica i altres emigracions L’emigrant , el poema de Jacint Verdaguer que, amb música d’Amadeu Vives, ha esdevingut gairebé un himne nacional de Catalunya, és…
La ramaderia pirinenca
Pastors al Pla de Beret, J Soler, 1907 CEC L’economia de les zones de muntanya no era exclusivament ramadera, però sí que ho era de manera eminent Uns recursos naturals espontanis eren a l’origen d’aquesta vocació de les valls pirinenques Des d’antic, la característica essencial del sistema ramader de muntanya consistia en la utilització, durant l’estiu, d’unes abundants pastures d’alçada per a bovins i ovins i el manteniment hivernal d’aquests ramats a les valls o a les zones de transhumància El desequilibri acusat entre els recursos abundants i barats durant uns pocs mesos a l’any i l’…
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334…
Les umbilicariàcies
Les tripes de roca o umbilicàries són líquens que viuen, fixats per un punt central, sobre les roques àcides dels Pirineus, al cim del Montseny i altres muntanyes, especialment als estatges subalpí i alpí En la fotografia es mostren alguns tallus monofilles d’una sola làmina cadascun d’ Umbilicaria decussata , amb els seus característics plecs, que delimiten àrees còncaves Javier Etayo La família de les umbilicariàcies, integrada totalment per macrolíquens saxícoles acidòfils, resulta fàcil de reconèixer pels tallus foliacis umbilicats units a la roca per un sol punt més o menys…
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…
Els boscos del fred
El concepte de taigà La paraula d’origen turquès ‘taigà’ en iacut “tia” vol dir ‘bosc’ s’ha introduït sòlidament en gran part de les llengües de tot el món Existeixen moltes definicions científiques i usos quotidians del terme taigà, però allò que aquesta paraula designa més sovint són els boscos amb predomini de coníferes que s’estenen per l’ampla franja que, circumdant el planeta per tot l’hemisferi nord, es troba sotmesa a les dures condicions climàtiques de la part més septentrional de les zones temperades Què és i què no és la taigà La taigà també s’anomena bosc boreal, ja que ‘boreal’,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina