Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’edifici des de llevant, on són visibles les dues capçaleres corresponents a les dues esglésies a mà dreta, corresponent a la de tramuntana, l’absis semicircular a mà esquerra, corresponent a migjorn, l’absis poligonal F Tur L’església de Santa Maria de Vilajoan és situada a l’extrem de tramuntana del nucli del poblet de Vilajoan, vora la riba esquerra del Fluvià, a l’espai batejat recentment amb el nom de plaça de Catalunya Mapa 296M781 Situació 31TDG947683 Hom pot arribar-hi per la carretera N-II, des de la qual, després de passar la vila de Bàscara…

Situació Un aspecte exterior del mur de tramuntana, en el qual és visible un aparell que denota l’antiguitat d’aquest edifici F Baltà És l’església parroquial del municipi de Fonteta, que és situat als vessants septentrionals del massíis de les Gavarres i és drenat per la riera del seu nom i la de Fitor, afluents del Daró Mapa 384M781 Situació 31TEG049445 Per arribar-hi cal situar-se a la Bisbal d’Empordà, des d’on surt un camí que en 2 km porta a Fonteta També hi porta un camí des de la carretera C-255, de Girona a Palamós, que s’agafa a Vulpellac JBH-MLlR Història El lloc de Fonteta és…

Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els murs són…

Situació Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on hi ha la porta d’entrada i el campanar d’espadanya de doble obertura J Recarens Aquesta església, que havia estat parroquial de l’agregat de Sant Amanç, al sector meridional del terme d’Anglès, es troba al peu de la muntanya de Santa Bàrbara Mapa L38-13333 Situació 31TDG701425 Per anar-hi cal agafar una pista que surt passat el quilòmetre 9,5 de la carretera C-152 de Santa Coloma de Farners a Anglès en direcció a ponent JRR Història Hom relaciona el topònim amb el culte establert a sant Amanç, a la vall que, segons la…

Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El lloc és a l’extrem nord-est del terme municipal de la Cellera de Ter, en un meandre a la riba dreta del Ter Mapa L38-13333 Situació 31TDG687482 Del punt quilomètric 15,8 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, entre la Cellera de Ter i el poblet del Pasteral, surt una pista a mà dreta en direcció nord-est, indicada amb un rètol que posa “Can Serallonga”, i que en uns 800 m aproximadament arriba a l’església JRR Història Aquesta antiga capella del terme de la Cellera de Ter, situada a l’…

Situació Detall d’absis on es remarquen, sota l’arrebossat modern, les arcuacions cegues i les bandes llombardes M Catalán El veïnat de Penedes, amb l’església dedicada a sant Ampèlit, és a l’extrem nord del terme de Llagostera, al o peu de la carretera de Llagostera a Calonge Mapa L39-13334 Situació 31TDG962321 MLlC Història El topònim de Penedes, que significa “castell roquer”, fa sospitar de l’existència d’una fortificació d’aquest tipus en aquest indret L’església, antiga parròquia del veïnat de Penedes i sufragània de Sant Feliu de Llagostera, no surt documentada fins al 1362, com a “…

Situació Temple de modestes dimensions, des d’on s’albira una magnífica panoràmica de la comarca ECSA - A Roura La capella de Sant Esteve és situada al cim de la muntanya 1 056 m d’altitud que domina pel nord la vila de Vilafranca de Conflent, a l’antic lloc de Campelles Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 20” N - Long 2° 21’ 56” E Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior per a arribar a Bell-lloc a partir d’aquí s’ha de prendre un sender en direcció sud-oest, que mena directament a la capella de Sant Esteve MLIR Història Una de les primeres…

El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia…

Amb estudis en els camps de la filologia, la sociologia i la música, és autor d’una obra literària extensa i s’ha dedicat també a la docència, la traducció, la gestió cultural i el periodisme Fou editor i director de la revista Saba Poètica , que es publicà els anys 1980-92, i collabora en diferents mitjans de comunicació Alguns dels seus articles han estat recollits en tres volums L’espai de la paraula 1990,  Encetar la poma Escrits sobre cultura 2008 i Tesselles Recull de textos sobre poesia 2025 En el camp de l’associacionisme i la gestió cultural fou president de la Federació Catalana d’…

Situació Antiga església parroquial, ara simple capella, que fou des del segle XII una possessió de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església es troba en una vall al sud-oest de Bula d’Amunt, prop del mas Arsós Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36” N - Long 2° 35’ 46,8” E Des de Bula d’Amunt hom hi arriba per un camí que parteix de la D-618, a prop del cementiri, al nord del poble, i que en 3 km de recorregut porta a l’església Història Ja citada el 1068, com a afrontació del territori de la primitiva església de Serrabona Sanctus Johanes de Arensó , fou donada al priorat de…