Resultats de la cerca
Es mostren 657 resultats
Llorenç Soler i de los Mártires
Cinematografia
Cineasta.
Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…
,
Sant Miquel de la Cot (Santa Pau)
Situació Un detall del mur de ponent del temple actual, en el qual és perfectament visible la part romànica, corresponent al temple anterior A Martí L’església de Sant Miquel de la Cot o Sant Miquel de Sacot centra el poble homònim d’hàbitat dispers, situat a l’extrem de ponent O del terme municipal, al pla de la Cot, entre els antics cràters de la Roureda de Colltort, a ponent, de Santa Margarida, a llevant, i del Croscar, a tramuntana Mapa 295M781 Situació 31TDG615655 L’accés és per la carretera que mena d’Olot a Banyoles, per Santa Pau i Mieres A uns 5 km d’Olot hom trobarà la casa de Can…
Banco Santander
Economia
Banc espanyol que constitueix el nucli del Grupo Santander.
Té l’origen en la fusió del Banco de Santander i el Banco Central Hispano , que el 1999 constituí el Banco de Santander Central Hispano , el qual l’agost del 2007 canvià la seva denominació per l’actual Amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria , el grup és la primera entitat financera espanyola, una de les més importants d’Europa i una de les deu primeres del món Té una forta implantació a l’Amèrica Llatina A Europa manté participacions encreuades amb bancs d’Alemanya, la Gran Bretanya, França i Itàlia A Espanya és el primer banc en dipòsits i en crèdits, i gestiona més d'una quarta part del…
Sant Andreu de Sobre-roca (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
L’església de Sant Andreu de Sobre-roca, o Barroca, apareix documentada per primera vegada l’any 985, amb motiu d’una permuta de terres realitzada entre Gotmar, bisbe de Girona, i un home anomenat Guillemó, segons la qual el primer donava al segon “ terra de Sancti Andreae apostoli qui est situs in locum que dicunt Super rocha ”, mentre que, en canvi, d’això rebia “ terra et vinea qui mihi advenit per ex comparacione, qui est in comitato Gerundense in locum que dicunt Monte Super rocha ” Tanmateix, aquest origen antic no va acompanyat d’una documentació abundant, ja que no és fins ben entrada…
Castell de la Secuita
Art romànic
En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia “ in territorio Terrachone, in terminio castri de Monte Olivo, in…
Julià San Valero i Aparisi
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942 es vinculà al…
Piemont

El llac Major, amb les illes Borromees en primer terme
Paula Funnell (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli; la capital és Torí.
La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…
Santa Llúcia d’Abella (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana M Anglada L’església de Santa Llúcia d’Abella resta enmig del poblet homònim, situat al sector de la dreta del riu Ter, a ponent de la Roca de Pelancà, arrecerat a la serra de Sant Bernabé, a la vall de Pelancà, en una solana Mapa 256M781 Situado 31TDG436857 Per anar-hi cal sortir de la carretera de Camprodon a Setcases al punt quilomètric 3 Després de passar la Roca s’hi arriba al cap de poc més de 3 km MAB Història L’antiga parròquia de Santa Llúcia d’Abella pertanyia al castell del Catllar Comença a aparèixer en la…
Sant Onofre (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Vestigis de mur pertanyents possiblement a l’església F Junyent-A Mazcuñan Es tracta d’uns vestigis que hi ha situats vora la urbanització de les Brucardes, a l’indret on aflora un puig que hom anomena de Sant Onofre Long 1°53’35” - Lat 41°44’51” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Fruitós de Bages, on s’ha d’emprendre la carretera que mena a les Brucardes Un cop en aquesta urbanització, hom s’ha de dirigir al carrer dels Borjons, al final del qual comença un camí carreter que, en poca estona, deixa als peus del turó de Sant Onofre, que s’eleva lleugerament a l’esquerra del camí, on hi…
Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes
Art romànic
Aquest castell —també conegut amb el nom de Cabrera i després de Requesens— era una part del conjunt casteller de la ciutat de Girona “ipsos castros de Jerondela” 1126 del qual formaven també part els castells de Sobreporta i de Gironella Per aquesta raó, i fins al segle XII, resulta difícil de discernir les notícies corresponents a cadascun d’ells El recinte fortificat gironí no sembla que enregistrés gaires variacions durant els temps visigòtics i musulmans Ja entrat el segle XI, sabem que l’any 1020 la comtessa Ermessendis féu una donació a la seu de Girona d’una torre rodona “turrem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina