Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
Els eucàrides decàpodes: crancs, gambes i afins
Característiques del grup El canvi de color motivat per la cocció transformació tèrmica de la cianocristallina en zoeritrina és un fenomen ben conegut que presenten molts decàpodes, tal com queda evidenciat en aquestes nècores Liocarcinus puber , acabada de morir la de l’esquerra, cuita la de la dreta Jordi Vidal Els crustacis decàpodes són els més nombrosos, i també els més ben estudiats de tots els crustacis, fins al punt que se’n coneixen més de 10 000 espècies Són organismes majoritàriament marins, que es troben des del litoral fins a les grans fondàries abissals Algunes famílies, però,…
Els condrictis elasmobranquis: peixos bestinals o bestines
Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és molt variada,…
Els pseudoscorpins
Característiques del grup Els pseudoscorpins, malgrat ésser poc coneguts, són força abundants al nostre país El motiu del seu desconeixement és, sobretot, el seu hàbitat, ja que viuen en petits forats, sota les escorces dels arbres o al medi edàfic, i rarament es mostren a l’aire lliure D’altra banda, les seves dimensions d’1 a 9 mm de llargada, el seu color críptic i la seva extrema precaució, que els fa immobilitzar al menor senyal de perill, ajuda a fer-los difícils de veure Es caracteritzen pel fet de tenir uns pedipalps molt desenvolupats i acabats en pinça i per no tenir postabdomen o…
sodi
Química
Element químic, de nombre atòmic 11, pertanyent al grup Ia de la taula periòdica.
És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26 el 2 4 1 1 Na, amb una vida mitjana de 15 hores, té aplicació com a traçador El sodi és molt difós a la…
pneumàtic

Coberta d’un pneumàtic radial sense cambra per a automòbil, amb una banda de rodolament especial per a neu
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…
crustacis

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
Molinet de Navel (Montmajor)
Art romànic
Situació Molí medieval situat al costat de la riera de Navel, al nord-est del mas d’aquest mateix nom Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 95,3 — y 44,2 31 TCG 953442 Per arribar-hi, venint de Cardona, cal anar fins al mas Navel i, des d’aquest indret, seguir endavant, al llarg de poc més d’un quilòmetre, per una pista de terra També s’hi pot arribar des de Serrateix, seguint una pista forestal que baixa, fent ziga-zaga, per la Baga, des del mas Capdecosta Història El Molinet de Navel és un bon exemple…
El peix gat puntejat
El peix gat puntejat Ictalurus punctatus , a més dels excellents sentits de l’olfacte, el gust i l’oïda, també disposa de receptors elèctrics que cobreixen gran part de la regió cefàlica i la línia lateral, mitjançant els quals pot detectar els febles camps elèctrics que generen els organismes vius i, així, pot localitzar les preses en la foscor de la nit o en aigües tèrboles Enric Aparicio El peix gat puntejat Ictalurus punctatus és una espècie introduïda que viu a les aigües dolces L’adult pot arribar a fer més d’1 m de longitud i pesar més de 10 kg, encara que normalment fa entre 25 i…
Els pinnípedes: foca mediterrània
Els fòcids foques De les dinou espècies que componen la família dels fòcids, només una és pròpia de la Mediterrània i, per tant, l’única que ha estat esmentada al litoral dels Països Catalans Es tracta de Monachus monachus , una de les tres espècies del seu gènere que comprèn igualment la foca de Hawaii i la de les Antilles, aquesta última exterminada per l’home Foca mediterrània o vell marí Exemplar de foca mediterrània capturat en un art per a tonyines a la costa sud de Menorca, el mes de juny de 1950, i exhibit en una fira Els danys causats per la foca mediterrània o vell marí a l’economia…
Serp d’Esculapi
Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates dorsals són llises…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina