Resultats de la cerca
Es mostren 2052 resultats
Josep Tarrús i Galter
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1999, fou professor de prehistòria i història antiga a la delegació de Girona de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, entre 1979-85, i des del 1977 és conservador del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles La seva recerca s’ha centrat en els períodes neolític i calcolític, sobretot a les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa, on ha excavat coves d’habitació i sepulcrals, dòlmens, menhirs i poblats a l’aire lliure Entre les seves nombroses publicacions destaquen La cova sepulcral del Neolític Antic de l’…
Sant Bartomeu de Montferri, abans de Puigtinyós
Art romànic
La referència més antiga de la parròquia de Puigtinyós és de l’any 1214, en què Guillema de Castellvell, per remei de la seva ànima, confirmà la donació de béns feta pels seus avantpassats a Santa Maria de Banyeres, que consistien en el redelme i el braçatge de la parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós, dins el terme de Castellví de la Marca Els anys següents és àmpliament documentada Puigtinyós, dins el bisbat de Barcelona, és una de les parròquies que contribuïren a la dècima papal dels anys 1279 i 1280, amb un total de 38 sous cada any El 1388 hom demanà llicència al bisbe de Barcelona…
Narges Mohammadi

Narges Mohammadi
Política
Activista pels drets humans iraniana.
Llicenciada en física per la Universitat Internacional Imam Khomeynî, hi participà en la lluita pels drets humans i escriví sobre els drets de les dones en una publicació estudiantil, fets que li suposaren dues detencions Des del 1998 ha estat empresonada en diversos períodes, i des del 2021 torna a complir condemna per assistir a un memorial en suport a Ebrahim Ketabdar, assassinat per les forces de seguretat iranianes durant les protestes nacionals del novembre del 2019 El 2003 s’incorporà al Centre per a la Defensa dels Drets Humans dirigit per Shirin Ebadi , del qual ocupa la…
El que cal saber dels tumors d’intestí prim
Patologia humana
Es anomenada tumor d’intestí prim la proliferació anormal d’un grup de cèllules pertanyents a aquest òrgan, que es reprodueixen més de pressa del que és habitual i formen una massa o tumor Els tumors benignes de l’intestí prim, també anomenats pòlips intestinals, solen ésser asimptomàtics, ja que llur grandària en general és petita Tanmateix, però, quan se’n detecta la presència, es recomana que siguin extirpats quirúrgicament, ja que alguns d’aquests tumors, al llarg d’anys o dècades, poden experimentar un procés de malignització Els tumors malignes de l’intestí prim se solen…
Tito

Tito (18 de setembre de 1972)
Història
Nom amb què és conegut Josip Broz, polític iugoslau.
Enrolat a l’exèrcit, passà a les files de l’exèrcit roig 1917-23 Cofundador del partit comunista iugoslau, en fou nomenat secretari general el 1937 Fou un dels dirigents de les Brigades Internacionals que combateren en la Guerra Civil Espanyola 1936-39 Dirigí l’exèrcit de partisans en la guerra contra l’ocupació nazi i alliberà el país al final de la Segona Guerra Mundial Nomenat mariscal el 1943, fou proclamat cap de govern el 7 de maig de 1945 Inicià un camí particular de construcció del socialisme que l’enfrontà, el 1948, amb el Kominform i l’URSS, i fou acusat de desviacionisme Així s’…
californi
Química
Element radioactiu artificial transurànid de nombre atòmic 98.
Fou descobert el 1950 per S G Thompson, K Street Jr, A Ghiorso i G Th Seaborg a la Universitat de Berkeley Califòrnia, que reeixiren a identificar-ne el núclid 245 entre els productes obtinguts en el bombardeig del curi-242 amb ions d’heli Actualment en són coneguts onze isòtops, tots radioactius Dels reactors nuclears, hom en recull principalment els núclids 249, 250, 251 i 252, els períodes de semidesintegració dels quals van des de 660 anys 2 5 1 Cf a 2,55 anys 2 5 2 Cf, raó per la qual poden ésser obtinguts en quantitats ponderables El californi és un metall de la família…
Eduard Ripoll i Perelló
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Ha treballat en diversos períodes cronològics, del Paleolític Abric Romaní, Capellades a l’època històrica Empúries, amb especial incidència en l’art prehistòric Es llicencià, el 1953, en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inclinà vers la Prehistòria, i, més precisament, el Paleolític, per influència del professor Lluís Pericot, que l’orientà en la disciplina Amplià estudis a París, on establí contacte amb els estudiosos més reconeguts del Paleolític, particularment l’abat Henri Breuil Defensà la tesi doctoral, el 1956, sobre l’art paleolític espanyol…
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà…
Dàcia
Geografia històrica
Província romana constituïda l’any 107, després de la destrucció del regne dels dacis.
L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal…
refrigeració
Alimentació
Procediment de conservació d’aliments que provoca la inhibició del creixement microbià i de les reaccions enzimàtiques.
Consisteix a refredar-los fins a una a temperatura superior a la de congelació del producte alimentari, emprat quan hom vol aconseguir la conservació dels productes durant períodes de temps relativaments curtsEn la refrigeració, l’aplicació de fred ha d’ésser contínua i constant des del moment de la collita o de la preparació del producte fins al de la seva transformació o el seu consum Són sotmesos a refrigeració, generalment entre 0°C i 5°C, molt diversos aliments destinats al consum o a ésser emprats com a primeres matèries en posteriors elaboracions industrials, i la duració…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina