Resultats de la cerca

Comprèn, al N, el sector meridional de l’horta de Gandia, regat per la séquia comuna d'Oliva sequiols de les Fonts i de Burguera, i, al S, la zona de marjals —compartida amb Dénia i Pego, ja a la Marina Alta— dedicada tradicionalment a l’arròs, regada pel sistema de regs del riu del Molinell i del riu Bullent sequiols del Vedat, del Bovar, d’Enmig, dels Racons, a la qual desguassa el riu de Gallinera La part occidental és accidentada per les serres de la Safor i de Mostalla, cobertes de pins i de matollar 1 172 ha de superfície forestal Les terres de conreu ocupaven 3 940 ha el 1985 66% del…

El territori és planer en una gran part s’hi destaca el puig d’Inca o Santa Magdalena del Puig —hi ha una ermita— 304 m alt, el qual domina un ample panorama Geològicament, forma part de les sèries plegades de la serra de Tramuntana, amb afloraments del Triàsic, Liàsic, Cretaci, Oligocè i Burdigalià, sobre els quals se situen discordants els materials transgressius del Vindobonià S i E, en una gran part recoberts de terra rossa amb una gran abundància de crostes calcàries Les terres conreades ocupen 5159 h 88,6% del terme Hi predominen els cultius de secà 2838 ha d’ametllers i garrofers i 1…

Situació Construcció situada a la partida de Vinaixarop i documentada per primera vegada l’any 1153 ECSA - J Bolòs Aquesta torre és situada al nord del poble de l’Aldea, vora l’Hostal de Don Ramon, al centre de la partida de Vinaixarop Mapa 32-20 522 Situació 31BF989184 S’hi arriba per un camí que parteix de la N-340, poc després de sortir de l’Aldea en direcció a l’Ampolla, a l’altura del Ligallo del Gànguil Hi podem anar també des de la carretera que va de Tortosa cap a l’autopista, tot agafant la pista asfaltada que surt a tocar de la pedrera de Sant Onofre i va cap al nord-est MVP-CPO…

Situació Forats que suportaven les bigues d’una construcció que era situada al cim d’una roca propera a les ruïnes del mas Guinard Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,7 —y 47,8 31 TCG 997478 Per anar-hi cal agafar la pista que va de Viver a Sant Joan de Montdarn Aproximadament a 1,5 km de Viver, hi ha un primer trencall podem girar cap a la dreta i seguir un camí carreter uns 50 m més enllà de la cruïlla veurem, a mà esquerra, la roca que sobresurt entremig dels pins Una vista de…

Situació Aspecte de l’església després de la seva restauració o quasi reconstrucció E Pablo L’església de Sant Jaume de Vallverd és situada sobre un esperó emplaçat a l’extrem del torrent de Mascarell, a uns 650 m d’altitud És construïda sobre un gran bloc de pedra L’envolten totalment una vegetació densa i pins Les restes d’una construcció, possiblement el castell o casal de Vallverd, se situen al seu costat nord i a un nivell més alt que el de l’ermita Hi ha escales i camins moderns que pugen per l’esperó fins accedir a l’església Mapa 363M781 Situació 31TDG231138 Del poble de…

Situació Vista de la construcció rectangular, excavada a uns 30 m de la necròpoli M Solà Aquest conjunt, format per una necròpoli i les restes d’una construcció, és situat a una alçada de 652 m, a peu d’un camí carreter que baixa en fort pendent de la Serra de Rubió, prop de la masia de Cal Rumbà, en vista de les Malloles, i en una serreta en un indret anomenat Collet de Sant Pere Màrtir, en una zona actualment cremada pel foc i que abans havia estat poblada per un bosc de pins Mapa 35-15391 Situació 31TCG856122 És un jaciment arqueològic integrat per una petita necròpoli…

Àrea de distribució del rossinyol del Japó que recull tant l’àrea d’hivernada com la de l’època de cria IDEM, a partir de dades de l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 El rossinyol del Japó Leiothrix lutea és una espècie exòtica present als Països Catalans des de l’inici de la dècada de 1990, que es va detectar als boscos de la serra de Collserola Barcelonès, on és present durant tot l’any Les poblacions originàries d’aquesta espècie s’estenen des del nord de l’Himàlaia cap a l’est a través del nord de Myanmar fins al sud del riu lang-Tsé, a la Xina A escala mundial,…

Situació Santa Magdalena de Vilaprinyó és al cantó de ponent del terme de Castellar de la Ribera, a mà dreta de la ribera Salada i amagada entre pins, dalt un turonet Mapa 291M781 Situació 31TCG639519 Entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, hi ha la Gravera, i a mà dreta una pista que s’enfila i arriba en 2 km a Tàpies Uns 900 m després de passar Tàpies, cal prendre la pista de mà esquerra i, 800 m més enllà, deixar el vehicle i caminar uns quatre minuts per arribar a Vilaprinyó JCS Història Aquesta església era situada dins l’antic terme del…

Situació Vista de la capçalera de l’església amb l’absis, obert al costat de llevant, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada Els murs són llisos i mancats d’ornamentació F Junyent-A Mazcuñan L’església, encerclada de pins i brolles, es dreça en un indret proper als masos Bertrans i Prat-barrina que, bo i junts, formen un petit barri, situat a l’extrem occidental del terme Long 1°36’14” - Lat 41°48’30” S’hi pot anar seguint el mateix itinerari que hem utilitzat per anar a Santa Eugènia de Governa, però continuant el camí en direcció a Salo En arribar a la barriada formada…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…