Resultats de la cerca

Ivan Gašparović dreta va revalidar la seva victòria en la segona volta en les eleccions presidencials d’Eslovàquia © NATO L'inici de l'any va significar l'entrada d'Eslovàquia a la zona euro, fet que la converteix en el quart país de l'ampliació del 2004 a adoptar la moneda comuna europea Per altra banda, els problemes amb el subministrament de gas rus arran de la disputa amb Ucraïna expliquen que el Govern es plantegés la reobertura d'una planta nuclear potencialment perillosa La garantia txeca de proveir gas a Eslovàquia va permetre desestimar aquesta idea En les eleccions presidencials de…

Al mes de març, el primer ministre Ferenc Gyurcsány va anunciar la seva intenció de dimitir per donar l'oportunitat a un nou líder que tingués més suport social per a encapçalar les reformes necessàries per a afrontar la crisi econòmica que afecta el país Un mes després, va prendre possessió del càrrec de primer ministre Gordon Bajnai, anterior ministre d'Economia, que va anunciar un programa de retallada de despesa pública, de pujada d'impostos i de congelació de salaris públics Fora del Govern des de l'abril del 2008, l'antic partit minoritari de la coalició de govern, l'Aliança dels…

La República Txeca va protagonitzar una convulsa presidència de la Unió Europea © Comunitat Europea L'1 de gener, la República Txeca va assumir la presidència de la Unió Europea i va iniciar un convuls mandat de sis mesos El recel dels socis europeus per l'euroescepticisme del president txec, Václav Klaus, va semblar controlat gràcies a la confiança en el primer ministre, Mirek Topolánek Però el cisma intern del mateix partit de Topolánek, el Partit Cívic Democràtic ODS, amb relació a l'aprovació del tractat de Lisboa, va conduir a la presentació d'una moció de confiança al mes de març…

La creació d’aquest vescomtat, igual que la del de Castellnou, responia a la preocupació del comte Bernat I Tallaferro d’articular el conjunt —desproveït d’unitat geogràfica— de les seves extenses possessions al S i al N dels Pirineus i de les Corberes, de Besalú al Perapertusès, a través del Vallespir, l’alt Rosselló i la Fenolleda La dita creació es féu en profit d’un mateix llinatge, fortament arrelat, des de temps anteriors, a la regió dels Aspres, entorn del castell de Camelles, a la xarnera del Vallespir amb la Fenolleda vescomtat de Castellnou El primer vescomte de Fenollet, Pere I…

S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals catalans…

Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i  Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…

Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats…

Al mateix temps que les protestes sacsejaven Tunísia, al principi del mes de gener els carrers d’Algèria van ser escenari d’esclats de violència protagonitzats per joves de barris populars, especialment a Alger i Constantina L’augment dels preus dels productes de primera necessitat va ser el brou de cultiu del malestar popular La protesta va desembocar en accions violentes i vandalisme Entre el febrer i el març, moviments polítics i sindicals van convocar protestes i manifestacions, però les protestes no es van escampar a tot el territori i tampoc no van tenir la importància d’altres països…

El règim de Moammar al-Gaddafi, que va fer costat a Ben Ali durant l’aixecament popular a Tunísia, va veure com, a partir del mes de febrer, van prendre cos les protestes a Líbia Després de protestes aïllades a diferents ciutats del país, el 17 de febrer es va convocar una gran mobilització anomenada “el dia de la ira”, que va ser clarament inspirada pels moviments populars de Tunísia i Egipte, però que, tant per la magnitud de la repressió com per la resposta d’alguns manifestants, va agafar una dinàmica cada vegada més violenta Les tropes governamentals van abandonar Bengasi, la segona…

A Líbia va imperar el caos polític i la violència fins al punt que es va començar a parlar d’estat fallit i de guerra civil L’any 2014 es van succeir tres governs, unes eleccions legislatives i una coexistència de dues cambres legislatives i dos governs, que evidenciava un perillós xoc de legitimitats alimentat per la incapacitat de les institucions estatals per a exercir el control de la violència Durant l’any, aquesta situació va provocar centenars de morts i 300000 desplaçats El Congrés General Nacional, dominat majoritàriament pels islamistes, va destituir al març el primer ministre Alí…