Resultats de la cerca
Es mostren 4048 resultats
Fritz-Joachim von Rintelen
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Bonn, Munic i Magúncia, professà també, des del 1950, a l’Argentina, els EUA i el Japó, i elaborà una filosofia dels valors, així com de la història, procés de realització d’aquests enfront del finitisme de les filosofies contemporànies proposà, així mateix, una filosofia de l’esperit, de la persona i de la transcendència Das philosophische Wertproblem ‘El problema filosòfic dels valors’, 1932, Dämonie des Willens ‘El caràcter demoníac de la voluntat’, 1947 i Philosophie der Endlichkeit als Spiegel der Gegenwart ‘La filosofia de la finitud com a mirall del present’,…
Diabolus in Musica
Música
Conjunt musical fundat a Barcelona pel seu director, Joan Guinjoan i Gispert i per Juli Panyella, actiu entre el 1965 i el 1987.
El seu objectiu fou la divulgació de la música del segle XX Integrat per un reduït nucli d’intèrprets, fou una formació oberta que incorporà altres músics, alguns de gran prestigi, segons les necessitats de les obres programades Present en la majoria de festivals espanyols, participà també en diferents festivals europeus i estrenà una setantena d’obres, entre les quals s’inclouen algunes d’I Stravinsky, A Schönberg —alguns dels programes que el grup dedicà a aquest compositor són presents al Museu Schönberg de Califòrnia— i A Webern, i també de compositors catalans i espanyols
,
Isabel Banal i Xifré
Art
Artista visual.
Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona i professora de l’Escola Massana El seu treball es connecta al conceptualisme i es manifesta en diversitat de suports, com ara la installació, la pintura, la fotografia i l’escultura El tema de la memòria és present en gran part de les seves obres Entre els seus projectes artístics destaquen Llapis 2000, Sense revelar 2002, La maleta blava de WB 2008 i, en collaboració amb Jordi Canudas, Hospital 106, 4t, 1a 1995-2005 i Des de Gran Via 613 2010
Morgana
Personatge del cicle llegendari de la Taula Rodona, dita comunament la fada Morgana
.
La primera vegada que apareix és en l’obra de G de Monmouth Vita Merlini 1150, com una fetillera que en una illa paradisíaca guareix les ferides del rei Artús Present a tota la literatura cavalleresca posterior, la seva figura ha donat nom al fenomen de la fata morgana , miratge que es produeix a causa de la refracció anòmala de la llum en l’atmosfera en la proximitat de la terra És visible en diversos llocs marítims, i a Itàlia es palesa principalment a l’estret de Messina
Ferrer de Colom
Cristianisme
Canonge de Lleida (1321), prior de Fraga (1330) i bisbe de Lleida (1334-40).
Membre del consell reial de Jaume II Quan l’infant Alfons, comte titular d’Urgell, s’absentà per dirigir la conquesta de Sardenya 1323, fou nomenat governador de l’esmentat comtat Bisbe de Lleida, recopilà les constitucions antigues de l’església lleidatana El 1336 assistí a la coronació de Pere III a Saragossa i fou present a Barcelona 1339 al trasllat solemne de les restes de santa Eulàlia Feu erigir a la seu de Lleida la capella gòtica de la Concepció —com a contrarèplica a l’antilullisme dels dominicans—, on rebé sepultura
Salvador de Brocà i Tella
Filosofia
Filòsof.
Ensenyà història de la filosofia a la Universitat Rovira i Virgili, on era catedràtic 1985-2007 Els seus dos àmbits d’estudi principals han estat la cultura clàssica, grega i llatina, i el pensament modern Amplià estudis de la seva especialitat a Heidelberg, Ratisbona i Berlín És membre de la Societat Catalana de Filosofia Institut d’Estudis Catalans i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves obres cal esmentar Falange y filosofía 1976, El espíritu y la vida en Max Scheler 1982 i Les arrels romàntiques del present 1997
Símptomes i signes patològics de la sang
Patologia humana
Les manifestacions que poden originar les malalties hematològiques són molt variades tenint present que les alteracions de la sang afecten gairebé tot l’organisme Tanmateix, però, alguns dels trastorns que poden originar, si bé no són exclusius de les malalties de la sang, acompanyen algunes de les més habituals Així, entre els símptomes , és a dir, els trastorns subjectius, el més particular és el cansament o astènia, i entre els signes , és a dir, les manifestacions objectives, els més característics són els canvis de la coloració cutània, les hemorràgies, l’esplenomegàlia i…
antropologia històrica
Antropologia
Branca de l’antropologia que combina els aspectes coincidents de l’antropologia i la història.
L’interès per la història social a la Gran Bretanya i l’escola de Les Annales francesa han estat orientacions decisives en aquest camp El contacte amb l’antropologia ha estat decisiu a l’hora de subratllar la importància de les manifestacions de les classes populars i de les parts ignorades de la vida d’aquestes societats per tal com no n'ha restat constància escrita Per la seva banda, la història ha facilitat a l’antropologia l’estudi del present en les societats complexes, on fins ara solament s’arriscaven a emprendre en sectors molt limitats i més o menys tancats
probiòtic
Alimentació
Microorganisme viu que causa un efecte positiu en l’organisme més enllà de l’efecte nutritiu convencional si s’ingereix en quantitat suficient.
Els probiòtics es troben al iogurt i en altres llets fermentades fresques lactobacils i en forma de fàrmac o agent que, administrat per via oral, participa en l’estabilització de l’equilibri de la flora microbiana present en el tracte digestiu En alimentació, el consum habitual de iogurts i llets fermentades té efectes beneficiosos per a la salut i millora l’equilibri de la flora bacteriana intestinal En ramaderia, també s’empren els probiòtics com a additius alimentaris que s’afegeixen a la ració del bestiar i l’aviram amb la finalitat d’augmentar l’aprofitament de l’aliment
digestibilitat
Alimentació
Percentatge d’un aliment que és absorbit en el tracte intestinal i que passa al cos.
El balanç simple entre el total ingerit i la part excretada expressat en nitrogen, glucosa o greix, segons la mena de producte que hom estudiï dóna la digestibilitat aparent, puix que, ni que no sigui ingerit aliment, sempre hi ha una certa excreció fecal o urinària Per tant, la digestibilitat veritable d’una proteïna, per exemple cas més freqüent d’estudi, és la diferència entre el total ingerit i la part excretada, un cop sostret al valor de la part excretada el nitrogen present en els excrements procedents d’una dieta teòrica, totalment lliure de proteïnes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina