Resultats de la cerca

A la vora esquerra del torrent, s’estén l’horta i veïnat des Camp de sa Mar El 1342 existia ja el santuari de Santa Catalina, fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort Jaume I, enemistat amb ell, hauria prohibit que cap vaixell l’acceptés com a passatger per a retornar a Barcelona i, així, hauria fet el viatge damunt la seva capa El 1399 fou atorgat per Martí I el privilegi de poder-hi desembarcar blat i altres queviures Al peu del promontori es formà el barri de pescadors amb l’església de Sant Ramon de Penyafort, existent ja al s XVI i a la punta de sa Creu fou…

Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà…

Aquesta torre fou coneguda com a Mas Nou de Carcerenya, atesa la seva situació en la vall que duu aquest nom Les primeres referències documentals d’aquesta vall són de l’any 1012, i al llarg de tot el segle XII apareixen documentats topònims similars El 1342 Guillem de Carcerenya féu un establiment a Bernat Vidal sobre unes terres del Mas Nou de Carcerenya L’any 1399 aquest mas passà a poder de Margarida, esposa de Jaume Pallarès, i esdevingué aleshores la casa d’estiueig d’aquesta família barcelonina Els Pallarès gaudiren d’aquesta possessió al llarg de 120 anys El 1520, Elisabet, vídua de…

No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les…

Té la seva casa pairal a Olot Garrotxa, i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona Joaquim Vayreda i Vila , pintor, fou el fundador de l’ escola d’Olot de paisatge Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i el pintor  Francesc Vayreda i Casabò Fill d’Estanislau fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas , i del seu altre fill Joaquim, casat amb una filla de l’escriptor  Sebastià Trullol , naixeren l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda…

Successivament, els seus membres foren creats nobles 1512, barons 1608, comtes 1624 i prínceps 1695 del Sacre Imperi L’any 1681 foren creats prínceps de Thurn und Taxis als Països Baixos hispànics, i aconseguiren també el comtat de Val Sàssina La característica essencial d’aquest llinatge és la de la seva relació amb el càrrec de mestre major de correus correu reial Efectivament, el 1595 reberen el càrrec de grans mestres generals de correus del Sacre Imperi aquest càrrec fet hereditari en el llinatge el 1615 fou erigit en feu del tron del Sacre Imperi Una branca hispànica els Tassis ,…

El poble de Castellnou de Seana és situat al sector de llevant de la comarca, tocant a la comarca de l’Urgell Des de l’any 1139 aquest indret formà part de la jurisdicció senyorial de la baronia de Bellpuig, que inicialment estigué en mans dels Anglesola, malgrat que altres famílies nobles, com els Gombau i els Ribelles, hi tenien possessions Fins a la desamortització del segle XIX, aquest indret es mantingué dins la senyoria dels Anglesola-Cardona i els ducs de Sessa La seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, és documentada per primer cop en una relació de parròquies del…

Fill d’un teixidor de llana, Josep Gònima i Puig — Moià 1802, entrà d’aprenent 1757 a la fàbrica d’indianes de Fèlix i de Francesc de Maguerola, a Barcelona El 1766 es casà amb la filla del fabricant d’indianes Joan Coll i Manresa això li permeté, després de l’examen de rigor 1780, d’installar-se com a fabricant Edificà la seva fàbrica al Raval Barcelona a partir del 1783 el 1791 ocupava 1500 persones El 1808 hi installà un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya Envià vaixells propis amb teixits a Amèrica, que en tornaven amb tints El…

Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà…

Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365, potser foren pares de Joan Giginta , posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400 Entre els membres més distingits cal esmentar Francesc Giginta mort el 1453, de Ribesaltes, doctor en dret i diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV 1414 fou jutge del domini reial per la reina Maria 1432, però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i hi fou reintegrat el 1448 El seu fill gran, Francesc Giginta mort el 1522, fou doctor en dret 1452, conseller de la Universitat de Perpinyà 1488 i professor de dret 1491 Fou pare de Francesc…