Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
El que cal saber del paludisme
Patologia humana
El paludisme o malària és una parasitosi deguda a protozous del gènere Piasmodium , molt freqüent en la majoria dels països de clima tropical i subtropical, que bàsicament es manifesta amb crisis de febre repetitives i anèmia El contagi del paludisme es produeix amb la picada del mosquit Anopheles femella, que inocula a la sang del pacient els plasmodis responsables del trastorn, de manera que la malaltia és endèmica a les regions aptes per al desenvolupament d’aquest mosquit Al nostre medi, la malaltia incideix gairebé sempre en persones que procedeixen de zones endèmiques per raons…
pàgina de respecte
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les pàgines en blanc, al principi o al final d’un llibre, deixades generalment per raons de plegatge quan les pàgines impreses no donen un nombre enter de plecs.
climatització

Condicionament mecànic: 1 sistema d’inducció (entrada d’aire acondicionat); 2 sistema de retorn (sortida d’aire viciat); 3 alimentació exterior; 4 equip unitari (sistema tot/aire - fred/calor). Condicionament natural: 5 espècie vegetal de fulla caduca Condicionament passiu: 6 vela para-sol; 7 aïllament tèrmic en paraments verticals i horitzonals; 8 persianes i vidres dobles amb cambra d’aire
© Fototeca.cat
Física
Condicionament de l’aire, per a aconseguir en un local, vehicle, etc, unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà, o bé convenients per raons sanitàries, o d’altres.
El control de temperatura consisteix bàsicament en calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, per a aconseguir unes temperatures al voltant d’uns 20°C, sigui quina vulgui la temperatura exterior Com que l’home tendeix a adaptar-se al medi ambient, les temperatures confortables a l’hivern són més baixes que a l’estiu, de manera que, a l’hivern, a 20-22°C hom obté una sensació de confort que, a l’estiu, és equivalent a la de 23-25°C La humitat convé que es mantingui entre el 60 i el 70% de la de saturació a l’hivern, i entre el 40 i el 50% a l’estiu En particular a l’estiu, per a una bona…
Gotarta
 Vincent van Zeijst.jpg)
Vista del poble de Gotarta (el Pont de Suert)
© Vincent van Zeijst
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat a l’interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, a 1 195 m alt., damunt el Pont de Suert.
De l’església parroquial Santa Cecília depèn la d’Iguerri A mitjan s XIX formava un municipi
Francesc del Vayo
Historiografia catalana
Prevere, teòleg i humanista.
Vida i obra Racioner de l’església de Xèrica, s’ocupà de diversos afers jurídics de la seva vila natal i es mostrà sobretot interessat en el passat remot de les terres valencianes i, en especial, de Xèrica Escriví una Grammaticae linguae institutiones 1569 A partir de les troballes arqueològiques i bibliogràfiques que reuní, elaborà un manuscrit intitulat Historia de la leal, real, coronada villa de Xérica y su antigüedad, dirigida a los ilustres y magníficos justicia, jurados, síndico, mayordomo, escrivano y consejo general de dicha villa , l’original del qual fou dipositat a l’arxiu d’…
Joan Aulí i Caldentey
Música
Organista i compositor mallorquí.
Vida S’inicià en la música amb Bartomeu Julià, organista de la parròquia del seu poble El 1813 ja tocava l’orgue a l’església de Sant Miquel de Palma i un any més tard ingressà al convent de Sant Domingo de la ciutat El 1823 els religiosos foren expulsats de Mallorca i inicià un periple que el dugué a València, Alacant, la Manxa i Cartagena, per retornar al convent de Palma al final del mateix any El 1825 viatjà a Madrid per a ampliar estudis, i durant els tres anys de residència a la capital tocà l’orgue a Nuestra Señora de Atocha El 1828 tornà a Palma i ben aviat adquirí fama com a…
Joan Fuster i Garí
Cinematografia
Distribuïdor i exhibidor d’origen valencià.
Vida Fou un dels iniciadors del lloguer de films a Espanya Treballà com a ajudant d’operador en diversos cines de Barcelona, i ja com a operador, al Palacio de la Ilusión, local inaugurat el 1901 a la Gran Via de les Corts Catalanes El 1903 s’ocupà de les projeccions de La Maravilla, i dels " intermedios cinematográficos " del teatre Lírico Home d’una gran activitat, arribà a tenir disset locals a Catalunya, Aragó, València, Madrid i les Illes Balears El 1910 s’associà amb Segundo de Chomón, i muntaren la productora i galeria de filmació Chomón i Fuster, en la qual Chomón realitzà una vintena…
Eduardo Arbide Amibilia
Cinematografia
Compositor.
Vida Nascut a les Filipines i fill de pares bascos, al final de la dècada del 1960 es traslladà amb la seva família a Barcelona Inicià els estudis de solfeig i harmonia de manera autodidàctica i amplià els seus coneixements a l’Aula de Música Moderna de Barcelona Al final de la dècada del 1980 s’introduí en el món de la composició per a l’audiovisual fent sintonies per a espots i per a la televisió, com la música de la sèrie L’oblit del passat 1994, TVC Feu el salt a la gran pantalla amb els curts To Blow One’s Brains Out 1993, Manuel Balaguer i Ancien Régime 1994, David Betsebé i després amb…
cafè concert
Música
Terme derivat del francès café-concert i que es refereix a un cafè o restaurant on tenen lloc espectacles diversos, des de música fins a dansa.
Toti que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment…
constant fonamental

Principals constants fionamentals
Física
Cadascuna de les magnituds que representa un paper singular i essencial en les teories físiques.
Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina