Resultats de la cerca

Definició És anomenat embaràs múltiple el desenvolupament simultani de dos o més fetus a la cavitat uterina Freqüència, causes i tipus L’embaràs múltiple és una situació relativament freqüent que es produeix de manera aproximada en 1 de cada 80 embarassos En la majoria dels casos es tracta d’embarassos dobles, o bessons , en què es desenvolupen dos fetus Són molt menys freqüents els embarassos triples, anomenats també bessonada de tres , en què es desenvolupen tres fetus, ja que es presenten solament en 1 de cada 8000 gestacions D’altra banda, els embarassos de quatre fetus o més encara són…

Definició L’ aturada cardíaca constitueix un trastorn agut, i sovint mortal, caracteritzat per la manca sobtada de contraccions ventriculars efectives, és a dir, capaces d’impulsar la sang cap a les artèries Aquest trastorn pot constituir una complicació de malalties càrdio-vasculars greus i prolongades, o bé presentar-se inesperadament en persones aparentment sanes L’aturada cardíaca comporta la interrupció de la circulació de la sang, i per tant de l’aportació d’oxigen als teixits orgànics Durant els primers minuts, entre 4 i 6, en una fase anomenada mort clínica , s’atura la funció de…

Definició La malaltia de la membrana hialina MMH, també anomenada síndrome del destret respiratori idiopàtic del nadó , constitueix un greu trastorn respiratori que es pot presentar els primers dies després del naixement, sobretot en nadons prematurs, i que es caracteritza per un collapse dels alvèols pulmonars i la formació de membranes a les parets alveolars, a causa d’un defecte en la formació de l’agent tensioactiu que normalment impedeix el collapse dels alvèols durant l’expiració Freqüència La MMH és la causa més freqüent de dificultat respiratòria greu en el nadó Aquest trastorn, el…

Definició És anomenada insuficiència respiratòria IR la situació en què el sistema respiratori no és capaç d’efectuar un adequat intercanvi de gasos als pulmons entre l’aire respirat i la sang, de manera que les concentracions sanguínies d’oxigen i diòxid de carboni són inadequades per al funcionament dels diversos teixits i sistemes de l’organisme Per bé que hi pot haver una certa variabilitat individual, s’accepta convencionalment que hi ha un estat d’insuficiència respiratòria quan es produeix una hipoxèmia, és a dir, quan la pressió parcial arterial d’oxigen Pa O2 és inferior a 60 mmHg,…

Definició Són anomenats trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions consistents en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat del son, que generalment repercuteixen en un aprofitament inadequat de Testat de vigília Aspectes fisiologics El son és un estat de quietud característic que es presenta amb una periodicitat relativament estable, i durant el qual hi ha una reduïda capacitat de resposta als estímuls externs El son comprèn dos aspectes un d’aparença passiva relacionada amb el repòs físic, que s’anomena dormir , i un altre que es caracteritza per l’…

Definició S’anomenen traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses que formen l’encèfal, degudes a un impacte extern o un moviment sobtat i violent del cap, i que causen, immediatament o bé al cap d’un període de temps determinat, una pèrdua de consciència i d’altres alteracions neurològiques transitòries o definitives Causes i freqüència Un TCE pot ésser provocat per qualsevol accident en què s’esdevingui un traumatisme al cap Això no obstant, però, la majoria dels casos són deguts als accidents de trànsit Hom calcula que en un 60% dels accidents d’aquesta…

El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En primer lloc, proporcionen…

Definició És anomenat síndrome de Cushing el conjunt de trastorns orgànics produïts per una activitat exagerada de l’escorça suprarenal —derivats essencialment d’una secreció elevada i persistent de cortisol—, entre els quals destaquen obesitat amb acumulació de greixos a la cara, el coll i l’abdomen atròfia muscular als membres fatigabilitat i sensació de feblesa aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violàcies a l’abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de menstruacions…

Definició Són anomenades tumor d’ovari un grup d’alteracions caracteritzades per la formació d’una massa anòmala en l’ovari La gravetat d’aquest trastorn varia considerablement segons el cas, ja que de vegades la massa és constituïda per una acumulació de líquid que no ocasiona molèsties ni complicacions, mentre que en altres casos es pot trobar formada per cèllules canceroses i originar complicacions mortals Tipus i freqüència Es poden diferenciar una gran varietat de tumors d’ovari que es classifiquen tenint en compte tres característiques fonamentals el contingut, el grau de malignitat o…

Definició La lepra o malaltia de Hansen és un trastorn infectivo-contagiós, d’origen bacterià, que causa lesions a la pell, les mucoses i el teixit nerviós Tot i que és crònica, l’afecció sol ésser benigna, si bé en els casos més greus, i en les fases més avançades, se solen produir lesions i complicacions serioses, que poden resultar mortals Causes, lesions característiques i tipus de lepra L’ agent etiològic de la lepra és el Mycobacterium leprae , o bacil de Hansen , un bacteri de forma allargassada, del gènere Mycobacterium , que es pot tenyir pel mètode de Ziehl-Neelsen El germen es…