Resultats de la cerca
Es mostren 794 resultats
El tapís del Baptisme de Crist
Art gòtic
El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…
Fol·licles pilosos i pèls

L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
Santa Eulàlia de Millars
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, en la qual destaca l’esplèndid campanar decorat amb arcuacions llombardes i restaurat recentment ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Millars, a 17 km de Perpinyà per la N-116 Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 35,4” N - Long 2° 41’ 49,8” E Història Tot i que les referències al lloc i el topònim Millars es remunten al final del segle IX, no hi ha notícies sobre l’església de Santa Eulàlia de Millars i els clergues que la regien fins ben avançat el segle XII L’any 1137 Ermengol de So llegà als clergues de Millars la…
Els pteridòfits primitius: les psilofitates i les psilotates
Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…
Les portades de Santa Maria o de la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Introducció La decoració de les portades del transsepte, obertes a les façanes respectives, respon a les primeres campanyes de la construcció de la Seu Vella, situades a les primeres dècades del segle XIII Tot i les diferències d’estructura interna i de la quantitat d’escultura, les portades de Sant Berenguer i de l’Anunciata són dos conjunts que cal associar entre si i que hem de separar clarament de la resta d’escultura de la seu En aquest sentit, interessa especialment remarcar la diferència respecte de les altres portades la dels Fillols i les dels peus, les quals s’inscriuen en la línia…
Santa Eulàlia de Provençana (l’Hospitalet de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista de la nau central de l’església, amb els grans arcs de comunicació amb les naus laterals ECSA - E Pablo Vista de l’església des del costat sud-oest F Baltà L’església és al núm 203 del carrer de Santa Eulàlia, antiga carretera reial, darrere el nou edifici parroquial Mapa 36-16420 Situació 31TDF264799 Història El lloc de Provençana és documentat el 908, en la venda d’una casa i terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré L’església de Santa Eulàlia de Provençana és esmentada com a parròquia el 1045, bé que ho devia ser des del seu origen El 1076 és documentada l’obra de l’…
estoló
Botànica
Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
Pot arrelar en els nusos i donar origen a nous individus La reproducció vegetativa mitjançant estolons és important en plantes tals com la maduixera o les violes
espígol

Espígol
Maja Dumat (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles estretament lanceolades, ben verdes, i flors blaves agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Creix per sobre dels 600 m, en llocs pedregosos Els olis essencials de l’espígol serveixen per a fabricar l’ aigua de lavanda
cutàndia
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les gramínies, robusta, de tija poc flexible rematada amb una panícula de petites espiguetes quasi linears, pròpia de les dunes litorals.
assa
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles linears, amb diverses flors blanques, pèndules, en forma de campana, a la summitat de la tija.
Viu als bosquets d’alocs i de tamarius i als prats humits de les Illes Balears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina