Resultats de la cerca
Es mostren 1800 resultats
Alfons Pons i Esquerra
Motociclisme
Motociclista i director d’equip, conegut amb el nom de Sito Pons.
Debutà l’any 1982 disputant diverses curses de promoció amb una Bultaco Pursang i el 1984 aconseguí la seva primera victòria al Gran Premi d’Espanya amb una Kobas El 1985 debutà en el Mundial de 500 cc amb Suzuki Fou campió d’Espanya 1986 i subcampió 1986 i tercer 1987 del món en 250 cc amb Honda El 1988 i el 1989 fou campió del món de 250 cc, i es convertí en el primer català que guanyà el mundial en aquesta cilindrada El 1990 i el 1991 competí en el Mundial de 500 cc Participà en 124 grans premis 33 dels quals de 500 cc, en què assolí 15 victòries, 4 podis i 12 voltes ràpides, i fou…
,
República Centreafricana 2016
Estat
En unes eleccions amb les quals s’hauria d’acabar la transició, l’exprimer ministre Faustin-Archange Touadéra va vèncer en les presidencials en obtenir el 63% dels vots en la segona volta, celebrada al febrer Un altre exprimer ministre, Anicet-Georges Dologuélé, que havia encapçalat la primera volta del final del desembre del 2015, va aconseguir-ne el 37% En les legislatives, celebrades en dues voltes, els candidats independents van obtenir la majoria amb 56 escons dels 130 totals Dues formacions creades fa menys de dos anys, la Unió Nacional per la Democràcia i el Progrés UNDP, de Michel…
Marcèvol
Església
Poble del municipi d’Arboçols (Conflent), situat a l’E del cap del municipi.
L’església parroquial Santa Maria de les Grades és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner 1527, una mica mutilat Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena…
El claustre de la canònica de Sant Pere d’Àger
Art gòtic
El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…
ordidor
ordidor directe amb la fileta
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina d’ordir.
Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’ordit els directes, els seccionals i…
claustre
claustre gòtic del monestir de Pedralbes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències de l’edifici on es troba.
Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien embigat de…
Sant Esteve d’Esclanyà (Begur)
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és el temple parroquial del petit poble d’Esclanyà, que és situat al costat sud-oest del terme, en un terreny accidentat pels contraforts del massís de Begur Mapa 335M781 Situació 31TEG147422 Esclanyà es troba a mà dreta de la carretera que va de Begur a Palafrugell, a 5 km del seu cap de municipi i molt més a prop de Palafrugell MLIR Història L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és esmentada l’any 1280 amb el nom d’“ ecclesie de Asclayano ” i, posteriorment, al segle XIV amb el de “ sancti Stephani de Sclaiano ” Església Un aspecte de l’interior…
Sant Just i Sant Pastor (Barcelona)
Art romànic
Aquesta església és situada al nucli antic de la ciutat, entre els carrers Ciutat d’Hèrcules i la plaça de Sant Just Tradicionalment és considerada la més antiga i, durant algun temps, l’única parròquia de la ciutat després de la Seu hi fou enterrat el bisbe Pacià, trobat suposadament vers el 1590 pel bisbe Joan Dimes Lloris El temple de Sant Just fou cedit el 965 pels almoiners de Mir a la catedral de Barcelona amb tots els béns, els delmes, les primícies i els drets parroquials entre aquests almoiners es trobaven el comte Borrell II de Barcelona i l’abat de Sant Cugat del…
Sant Andreu de Castellnou

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Castellnou de Bages (Bages), al centre del nucli antic de Castellnou.
L’edifici Aquesta església és un edifici romànic excepcional del segle XI, amb una abundant ornamentació llombarda Al llarg dels segles XVI i XVII, experimentà una sèrie de transformacions, com la construcció d’un massís campanar de torre, l’obertura d’un portal, la construcció d’un cor i el sobrealçament de les teulades laterals També es suprimí una de les absidioles i s’hi construí una sagristia a l’absis central encara s’endevinen les restes de la porta que comunicava amb la sagristia Durant les obres de restauració esmentades es va refer la capçalera i es van rebaixar les teulades…
vals
Música
Dansa i ball
Dansa popular i de saló escrita en compàs de tres per quatre.
Sembla que cal cercar-ne l’origen en les danses anomenades walzerische Tänze deutsche Tänze, wiener Tänze, ländler , etc austrobavareses La parella enllaçada es desplaça, donant voltes cap a l’esquerra o cap a la dreta, gairebé fent lliscar els peus per terra, en un figura de sis passos El vals vienès , molt popular, contrasta amb el cerimonial rígid del vals de societat, anomenat sovint vals anglès Musicalment té un baix que crea un balanceig i un impuls característic Durant els darrers decennis del s XVIII el vals es popularitzà a Viena, en coexistència amb les danses alemanyes del tipus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina