Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
gos | gossa

Gos
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…
cnidaris
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.
Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…
Castell de Fígols Vell
Art romànic
La ubicació d’aquest castell s’ha perdut, puix que tampoc no n’han estat trobades les restes L’únic nom que s’hi relaciona és l’església parroquial, dedicada a santa Cecília El castell de Fígols apareix ja documentat a mitjan segle XI En un document datat el 7 de juny de l’any 1062 l’arxipreste Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d’un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols i que afrontava a llevant amb un alou, possessió de Sant Llorenç a migdia amb Sant Salvador, prop del riu Llobregat i a tramuntana amb la muntanya Cija Encija…
Castell de Querol (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista del turó que és coronat per les ruïnes del castell R Viladés Les seves restes, molt malmeses, s’aixequen enlairades sobre la serra de Querol, prop de la masia del mateix nom Només es conserven algunes restes dels murs defensius, però la seva ubicació deixa encara veure la seva situació estratègica, dominant el camí que portava de Berga a Cardona, la strata cardonensis Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 95,9 — y 49,8 31 TCG 959498 Hom pot anar-hi des de Montmajor per una pista en…
Sant Llorenç d’Ares (Áger)
Art romànic
Situació Vestigis de la façana nord i de l’absis de l’església, situats al costat del castell de Sant Llorenç, a segon terme cedida per P Bertran Les restes d’aquesta església es troben al costat SE del castell de Sant Llorenç, al sector més enlairat del recinte jussà del conjunt Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit a la monografia precedent FFLI Història Aquesta església fou seu d’un petit priorat dependent de Sant Pere d’Àger En els seus orígens fou simplement la capella i la parròquia del castell de Sant Llorenç d’Ares o del Montsec…
Castell de Veciana
Art romànic
Situació Aspecte de les escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, properes a la capella de Sant Miquel M Raurich Les possibles ruïnes del castell són situades dalt d’un pujol, sota el qual s’esglaona la població, enfilada a la vora dreta de la riera de Veciana, a la banda nord-occidental de la comarca Mapa 35-15391 Situació 31TCG741129 Venint d’Igualada per la carretera que va a Calaf, que surt poc després de Jorba, trobarem el trencall de Veciana, a mà esquerra, un cop passat Copons JBM Història A l’inici del segle XI el senyorejaven la família Balsareny, els quals també eren senyors dels…
Castell de Garraf (Sitges)
Art romànic
Situació Fortificació o casa forta que s’alça en un turó a la petita vall de Garraf ECSA - J Bolòs Castell situat a la petita vall de Garraf, al cim d’un turó, que s’alça actualment al costat de l’autopista i d’unes pedreres Des del castell s’albirava la vall i la mar Mapa 36-17448 Situació 31TDF064673 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, en arribar al poble de Garraf, després del trencall de la pedrera, a mà dreta hi ha un carrer que mena a un conjunt de cases d’estiueig Al final del carrer comença una pista costeruda que passa per sota l’autopista i arriba fins al costat del…
El Casalot (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Aspecte d’un pany de mur d’aquesta casa forta construïda amb pedra i tàpia ECSA - J Bolòs Antiga casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts del Montgròs, sobre la plana de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF957699 Des de Sant Pere de Ribes, cal agafar la carretera que va a Canyelles En sortir del poble, cal desviar-se a mà esquerra i seguir una pista que mena al veïnat de la Coma Al costat d’aquestes cases, hi ha un camí que porta fins als horts i la font de Can Sidro, des d’on ens hem d’enfilar fins al pujol, que es va cremar fa uns anys, que resta a la nostra…
Francesc Bonastre i Bertran

Francesc Bonastre i Bertran
© Fototeca.cat
Música
Musicòleg i compositor.
Vida S’inicià musicalment a l’Escolania de Santa Maria de Montblanc, on estudià amb mossèn Ramon Boqueras completà la seva formació al Conservatori de Tarragona, on cursà estudis de piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies En el camp de la musicologia, estudià a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC amb el mestre Miquel Querol Doctorat el 1970 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Martí de Riquer amb la tesi Estudis sobre la verbeta Exercí diversos anys a la Universitat de Barcelona 1967-72 i posteriorment a la Universitat Autònoma de Barcelona…
,
Ermessenda de Carcassona

Detall de la tomba d’Ermessenda de Carcassona (catedral de Girona)
Història
Filla del comte Roger I de Carcassona.
Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…