Santa Maria de Fornons (Beranui)

Situació

El despoblat de Fornons es localitza al sud-oest de Biasques, a l’altra banda del barranc, en uns replans situats al peu del tossal del Cis. Les ruïnes de l’església es troben un xic amagades pels arbres, però destaquen damunt el monticle.

Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG001902.

L’itinerari per a arribar al lloc parteix del km 20 de la carretera de l’Isàvena, on hi ha el brancal indicat que mena a Biasques d’Ovarra. Des d’aquesta caseria surt un camí que creua el barranc i en la direcció esmentada porta a Fornons en menys de deu minuts. (JBP)

Història

L’indret de Fornons és conegut des de l’inici del segle X. L’any 908 Sanç i la seva esposa Visimoda donaren a l’abat Franc i als monjos del cenobi d’Ovarra, perquè intercedissin pels seus delictes davant Déu, l’alou que tenien per compra i per rompuda a la Vall Ribagorçana, al lloc dit ad Fornones. Al principi del segle XI ja consta l’existència en aquest indret d’un vilar i de l’església de Santa Maria, que seria de fundació senyorial. El monestir d’Ovarra progressivament n’adquirí el domini jurisdiccional. El 1009 Bonfill Ennecó donà a aquest monestir i als seus servents la porció que tenia dels parents a la vil·la de Fornons, és a dir, la tercera part dels homes, amb el feu i el delme, i de tot el que treballaven dins aquests termes, la tercera part de l’església de Santa Maria que havien fet dedicar els seus avantpassats, el terç dels vedats i de les pastures, i el seu propi delme. El 1018 Tatila Oriolf i Gamisa, com a marmessors del prevere Fortuny, lliuraren a Santa Maria d’Ovarra l’església de Santa Maria amb la tercera part del delme de Fornons. I, finalment, el mencionat Tatila, fill d’Oriolf, aportà a Ovarra i a l’abat Galí l’heretat que tenia del seu pare al feu i la parroquia de Santa Maria de Fornons (1019).

Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà a Ovarra les falsificacions que atribuïen als comtes Bernat i Toda, fundadors de l’antic monestir, la donació de la vil·la de Fornons amb l’església de Santa Maria. D’aquesta manera, el domini temporal i jurisdiccional de Fornons restà lligat definitivament al priorat d’Ovarra, dins l’abadiat de Sant Victorià d’Assan.

Consta que l’any 1238 Joan, “capellan de Fornons”, i el seu cunyat Joan de Pardinella adquiriren de l’abat de Sant Victorià, Berenguer de Vilacarle, un molí abandonat al terme de Fornons, al lloc dit Entrambasaigües, per tal de restaurar-lo. (JBP)

Església

Es tracta d’una església d’una sola nau, que havia estat coberta probablement per una volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund tram presbiteral. Aquest tram, com la nau i l’absis, ha perdut també la volta.

La porta, reduïda a un esvoranc, s’obre a la façana sud. Prop de l’angle sud-est, al tram presbiteral, hi ha l’única finestra que conserva l’edifici, d’una sola esqueixada i obertura rectangular exterior. A l’interior de l’absis, entre els enderrocs dels murs i de la volta, es conserva un carreu, retallat en arc, que sens dubte ha de correspondre a una finestra, desapareguda, que es devia obrir al centre de l’absis.

No es conserven restes de cap mena de decoració mural i els murs presenten un aparell de carreuada desigual, però ben tallada, disposat en filades molt uniformes, bé que irregulars, amb interposició de carreus de mides més grans i altres posats de través com a falques. Aquest aparell evidencia una construcció acurada, que hom pot datar entre la fi del segle XI i el començament del segle XII. (JAA)

Bibliografia

• Llobet, s. d., doc. 29, foli 5
• Abadal, 1955, vol. III (I), pàg. 64 i vol. III (II), doc. 106, pàg. 339
• Martín Duque, 1965, doc. 14, pàgs. 18-19, doc. 30, pàgs. 33-34, doc. 32, pàg. 35, doc. 33, pàgs. 36-37, doc. 162, pàgs. 147-148 i doc. 187, pàgs. 183-184
• Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 78-81